dimecres, 7 maig de 2008

Obra pública vs. conversió econòmica

El nou ministre de treball, Celestino Corbacho, ha comentat avui que el problema de l'autor creixent a tot l'estat requereix d'un esforç de les administracions públiques per fomentar l'obra pública.

Em sorprèn aquesta afirmació, sobretot perquè sembla pròpia d'una conversa d'AVE entre un empresari del totxo i un gestor municipal.
Crec que és exigible una anàlisi més acurada del problema i de les oportunitats que es presenta.
Durant molts anys s'ha escoltat un discurs sovint buit de contingut sobre la necessitat de no basar l'economia en turisme (diria turisme de sol i platja) i el sector immobiliari.
L'alternativa era una millora del sector del turisme i una reconversió general de l'economia en sectors de valor afegit.
Havíem quedat que aquest era el futur, així ho va comentar en una trobada de Consells econòmics i Socials en David Vegara, secretari d'estat d'economia al 2007.
I ara la demostració que aquesta reconversió no se la creu ningú, ni tant sols el responsable de tenir bones relacions amb els sindicats. Mentre alguns reclamen inversió pública en R+D+i per generar un entorn atractiu per l'inversió privada en R+D uns altres segueixen creient que tot ha de seguir igual i el més greu, qeu els recursos públics són infinits.

2 comentaris:

David ha dit...

A veure...el que proposa en Celestino tampoc és tan descabellat. D'entrada, prefereixo que es facin obres públiques (= infraestructures) en comptes de seguir abocant capital al totxo. I després... el trànsit a la societat del coneixement no és immediat. Cal una fase de transició que hauria d'haver-se fet abans (i per abans em refereixo a fa una dècada). No podem passar de la nit al dia de l'economia del totxo a què tothom faci R+D

A.Orte ha dit...

sí, però el que tracto de dir és que sembla que tot el problema s'acabi centrant en el sector del totxo. Sota el meu punt de vista no és positiu posar al mateix departament immigració i treball perquè irremediablement es parlarà molt del sector on s'hi concentren.

Efectivament ja hem parlat molts cops de la lenta transició cap a l'economia del coneixement, però la paradoxa és precisament que ara que sembla que hi ha un sector amb problemes la solució és no tocar res sobre els oferents de treball (per exemple formació en altres sectors, digues serveis, digues professions amb més demanda).