dimarts, 13 de maig de 2008

No mirin el partit!

El President Montilla abandonarà l'Executiva Federal del PSOE. Gens sorprenent, tenint en compte que fa gaire temps que no hi va gaire sovint.

Ràpidament els mitjans de comunicació van voler vincular aquest fet amb el recent tira i arronsa entre PSC i PSOE pel tema del finançament. El problema és que algun partit de l'oposició ràpidament es va congratular, dient que era un bon síntoma d'allunyament de ZP i que ara calia fer front comú a Madrid.

Jo sóc una mica més escèptic sobre aquest tema. Crec que tinc motius per ser-ho:
En primer lloc, la representació de l'Executiva, on només hi ha un altre president autonòmic: Chaves, com a President del partit.
En segon lloc, el càrrec de Montilla a l'Executiva Federal, sense vincular-se a cap àrea concreta.
En tercer lloc, per les quotes de representació territorial.

És a dir, Montilla hi era però no havia de ser-hi. El motiu és que la seva presència tenia una lògica quan era ministre, ara té altres òrgans per mostrar el seu desacord i opinió, inclosa la relació directa de President a President. Tanmateix serà qüestió de temps que sigui substituit per un membre del PSC. I en tot cas, ja hi és CarMachacón (superCarme), curiosament a l'àrea de cultura...

Però cal prendre aquest tema amb gran escepticisme per un motiu addicional. Quan un partit governa hi ha una dualitat d'estructura executiva. La del Partit i la del Govern i Grup Parlamentari. Durant el període González la dualitat era manifesta: González controlava el govern i Guerra el partit(Méndez & Orte 2005: p.74). Allà la presència dels barons era fonamental ja que segons com es tractessin les aliances podien tenir una influència directa en el govern. Actualment el partit està molt més unit i la sintonia entre Blanco i ZP és evident. Així és molt fàcil controlar l'agenda i els assumptes que s'hi discuteixen. I d'aquí que el Consell Territorial s'hagi potenciat com a òrgan de debat. Queda en mans dels diputats del PSC que el tira i arronsa pel finançament s'escenifiqui a la Carrera de San Jerónimo, votant diferent o als passadissos. És al Grup Parlamentari on es juguen els temes importants, la resta no ha de ser ni tant sols primera plana.