dilluns, 19 maig de 2008

Coherència...


A mi la coherència m'agrada. M'agrada pels que acusen el nacionalisme de tots tipus seguint lògica liberal, m'agraden els neoliberals que ho són sempre, els comunistes que viuen la cultura del shawarma. La gent que no paga per entrar a un local que no tingui música en directe encara que t'ho demani Scarlett o Brad. I evidentment m'agrada veure polítics coherents i que són capaços de reconèixer errors, o són coherents amb una opinió perquè se la creuen.

En les darreres hores, dues mostres de coherència, incoherència i quelcom que no té res a veure amb això, com és estar equivocat:

Una mostra de coherència però no és ben bé el mateix: La plataforma per la defensa de l'Ebre. Jo vaig ser dels que vaig protestar pel PHN. Era difícil però es va aturar. Ara són coherents. Són els mateixos líders (Manolo Tomàs continua) però ara l'argument no és catalanista sinó territorial. Raó no li falta a la Plataforma, però és un error aprofitar ara el suport d'alguns partits. Ves per on, els que abans estaven disposats a enviar aigua ara estan a favor però ho diuen amb la boca petita, mentre que els que abans estaven en contra ara estan a favor (PSC) i els que abans estaven en contra ara estan en contra allà però no a Barcelona. Resultat, la Plataforma quedarà molt desgastada si accepta el suport polític. Anar ara amb ICV i ERc de les Terres de l'Ebre és mal negoci. S'equivoca d'aliats perquè és coherent. D'altres s'equivoquen sent incoherents, com el conseller Baltasar, que a sobre està fent el ridícul.

Què preferiu, ser coherents amb el risc d'equivocar-vos o no equivocar-vos rectificant???