divendres, 30 de maig de 2008

AMB i Serveis socials


Alguna cosa s'està movent amb la configuració de l'Àrea Metropolitana.
Estic participant, amb molt de gust, en la diagnosi dels reptes en matèria de cohesió social de l'Àrea Metropolitana. Com sabeu porto uns anys pensant i treballant d'alguna forma o altra, els efectes de la dispersió de la població al llarg i ample de l'AMB.
Doncs bé, ara toca plantejar solucions reals. Com bé sabeu cada cop més els ajuntaments es fan càrrec de diversos serveis socials, alguns d'ells complementant la Generalitat.

La gran trampa municipal és que competeixen pels impostos: vine aquí que pagaràs menys impostos que a Barcelona. Sota el meu punt de vista la competència és clarament deslleial perquè,entre d'altres temes, l'empadronament no garanteix que la persona estigui fent servir els serveis pels quals paga.

Però hi ha una situació molt problemàtica quant a prospectiva. Tal com demostren les dades de l'Enquesta d'hàbits de la població metropolitana de 2006, una proporció molt important de gent d'entre 25 i 40 anys ha accedit a l'habitatge canviant de municipi i normalment per anar amb la parella. És d'esperar que aquesta població vulgui tenir fills. Però a l'hora la tendència diu que cada cop es treballa més a municipis diferents al que es viu. Per tant, la demanda de Llars d'infants qui l'ha d'assumir, el municipi d'origen o allà on es treballa?
Les xarxes informals també es trenquen, quin municipi ha d'assumir la gestió d'habitatges tutelats i residències per la gent gran (no la d'ara sinó quan els pares dels que ara tenen 30-35 anys tinguin edat per necessitar cura)?
Tot plegat fa necessari un plantejat en uns termes que fugen de les fronteres municipals. Clar que en política pensar a 5-10 anys vista és una quimera. El mateix passa quan es tracta de legislar, entre informar de constitucionalitat i dictàmens necessitarem reaccionar i serà tard. I els municipis perjudicats es lamentaran...

5 comentaris:

David ha dit...

Un dels grans errors, potser el més gran, d'en Jordi Pujol com a President de la Generalitat fou carregar-se la Corporació Metropolitana de Barcelona, i aquest encara l'estem pagant. S'ha fomentat un minifundisme en moltes àrees (des de l'habitatge social a les llars d'infants, passant per les fires) que és totalment irracional.

Quin sentit té que en ple segle XXI no puguis accedir a un habitatge social a Sant Andreu de la Barca si treballa allà? O que hagi de dur als meus fills a l'escola bressol de Badalona, encara que treballi a L'Hospitalet? Tots aquests serveis no poden estar prestats per un ajuntament que disposa d'uns recursos escassos.

El tema em sembla molt interessant. A veure si les coses canvien!

by Daniel Vidal ha dit...

Lamentablemet, parcialment no estic d'acord.
Crec que molts ajuntaments dels voltants de Barcelona han fet, efectivament, les seves ciutats i poblacions molt més maques. Han fet que els transports hi arribin, han canviat els plans urbanístics per a construir més i més pisos... però... on són les escoles, llars d'infants, etc? on són els serveis per als residents (neteja, policia local)?

La xarxa de transports públics està feta per a que gent que viu fora de Barcelona pugui entrar i sortir a la ciutat, però no pas per millorar el transport intern de la ciutat.

Ajuntaments amb recursos escassos o... recursos amb una molt millorable gestió?

A.Orte ha dit...

dani, no diem pas coses diferents. Jo no dic que els ajuntaments del voltant no hagin fet ciutats més maques, han contribuit a tenir millor habitatge i més accessos. El que jo dic és que la gestió de la demanda FUTURA no s'ha de fer en termes municipals sinó metropolitans, tot degut a la mobilitat quotidiana i a les xarxes informals.I això precisament reclamen els alcaldes, per això ens han encarregat una reflexió en termes de planificació. No critico en absolut el que ja s'ha fet. I quant a recursos, permet que distingeixi els recursos dels municipis d'entre 20.000 i 200.000 habitants respecte dels més petits que stricto-senso, no pertanyen als 35 municipis de l'AMB. Hem de distingir la Regió amb l'Àrea Metropolitana.
I on no estaria gens d'acord és en exigir-li responsabilitats diferents a aquests municipis que han fet que tot sigui tant maco a casa seva però no estan disposats a fer una gestió metropolitana de serveis. A l'Ajuntament de Barcelona li demanem que dóni serveis per tots que hi habitem però també pels que venen a passar el dia per motius de feina o familiars (més d'1 milió). Sembla que la neteja, la guàrdia urbana i tants altres serveis que paguem amb impostos municipals haurien de tenir un component com a mínim d'àmbit geogràfic superior, perquè sinó aquí tenim serveis per 1,7 milions quan de fet som 2,5 milions de persones que fan servir la ciutat diàriament. Per tant sembla que encara hi ha molta gent que interpreta que alguns municipis del voltant són ciutats dormitori on només hem d'exigir-los neteja i comunicacions perquè segur que no poden fer res més.
L'argument de molts geògrafs és que de ciutats dormitori res, tenen cada cop un ús més barrejat d'usos i el repte ara és laplanificació en serveis socials i més concretament en visió metropolitana.
Si tot anés bé no ens haguessin encarregat coordinar aquest grup tècnic, no trobes?

by Daniel Vidal ha dit...

D'acord que no són ni han de ser ciutats dormitori... però... realment... quanta gent que viu a Barcelona es desplaça a cap d'aquests ciutats?
És a dir, cuanta gent que viu al centre va a les estacions "dels extrems" de les línies de metro? Les ampliacions de les línies, a qui afavoreix?
Els ajuntaments d'aquesta corona han multiplicat, per molt, els seus ingressos gràcies a urbanització i vivenda. On han anat els diners? S'han fet les escoles?
En aquest plantejament, coincidim.
Ara bé... tant la Diputació com les Corporacions metropolitanes, etc... reconec que sempre m'han semblat quelcom estrany, més polític (contrapoder) que no pas de real utilitat...
Potser amb un millor coneixement de la institució ho vegi diferent... no et dic que no... però .. ara per ara... :)

A.Orte ha dit...

Daniel, en l'esperit de l'article (a l'igual que el comentari de David) està no tant la creació d'administracions burocràtiques, en el sentit de grans estructures, sinó l'existència de paraigües institucionals amb l'únic objectiu i potestat de planificar. No té sentit que passi, com diu en David, que no puguis accedir a un habitatge social allà on treballes. És més, per l'AMB és positiu que reduïm els efectes perversos de la mobilitat.
Quant a la utilitat de la Diputació, precisament on creiem que té menys sentit i visibilitat és en municipis grans. Per la seva lògica d'assistència, suport i treball d'equilibri territorial funciona molt millor allà on els municipis tenen menys instruments tècnics i humans (especialment municipis menors de 30.000 o allunyats de l'AMB).