divendres, 25 d’abril de 2008

superar el bilateralisme


L'anunci d'un suport de la Comunitat Valenciana a les reivindicacions catalanes sobre finançament autonòmic planteja un escenari relativament nou i únic en aquesta matèria.
Fins al dia d'avui el sistema de finançament funcionava de la següent manera: Catalunya demanava ajustaments, l'opinió pública tractava Pujol d'insolidari, l'opinió pública tractava els catalans d'insolidaris, l'Estat reaccionava i acceptava solucions sub-òptimes i després totes les comunitats se'n beneficiaven.
Aquest escenari ha provocat que després d'una LOFCA, d'un pacte PP-PSOE al 92, d'un pacte CiU-PP sobre finançament al 2001 i d'un Estatut d'Autonomia parlem de simetrització en el model de finançament. Simètrics tots excepte Navarra i Euskadi, òbviament, que quan es tracta de donar suport a Catalunya en alguna qüestió autonòmica sol tenir el silenci com resposta.

El suport de la Comunitat Valenciana i Balears és fonamental. He trobat diverses lectures, des de diversos punts de vista, a favor o en contra d'anar junts a exigir millores sobre aquest tema. No hi estic d'acord amb cap de les dues:
1."El País Valencià se n'ha adonat que Catalunya els interessa i la gent del País Valencià estarà contenta de fer front comú". Que ningú s'enganyi, Camps no té cap interès en Catalunya. Té interès en seguir promocionant la seva comunitat de la manera que ho sap fer, a base de posar tots els diners del món. No pot dependre d'un govern socialista.
2. L'element contrari: Catalunya no pot demanar mai un model similar al que demani el PP de cap comunitat. Jo nés que un problema el trobo una oportunitat. És com anar perseguint uns escapats en una cursa ciclista. Pots fer servir l'ídol local perquè tira molt fort, ningú et criticaria si l'ajudes. El major problema dels processos de simetrització és que de les 17 Comunitats Autònomes, sempre ha iniciat les hostilitats una, que ha perdut prestigi intern i s'ha desgastat molt. Anar de la mà del PP redueix l'aspiració nacional dels que creuen que Catalunya no es pot rebaixar una més, però augmenta les probabilitats de trobar, per fi, un sistema que sigui solidari però no deixi en l'Estat bona part de la discricionalitat.
Més informació a Aubachs