dimecres, 9 d’abril de 2008

És criticable l'actitud de CiU a Madrid?


Resulta com a mínim curiós que CiU actuï intentant dividir el tripartit incorporant el PSOE en l'estratègia. És evident que qualsevol crítica feta des de Catalunya és no només lògica sinó, en l'actualitat en el tema de l'aigua, més que respectable.

El problema és que, un cop més, tracta amb el PSOE (i els 25 del PSC) per dividir el tripartit a Catalunya. Ho va fer amb l'Estatut i ara ho fan amb l'aigua. Incapaços d'arribar a un acord Montilla-Mas sembla clar que l'estratègia de CiU torna a ser la d'aprofitar-se dels 10 escons a Madrid per poder jugar a dos mans: no arribarà a cap acord amb el tripartit, ja ho podem garantir. És molt més fàcil fer veure que amb Zapatero s'entenen molt millor.


Hi ha dos escenaris imaginaris que són els que em semblen perillosos: per una banda SEMPRE ataquen el PSC per ser "d'obediència espanyola". Per una altra, reconeixen que el PSC déu ser alguna altra cosa quan van a papa ZP a que gestioni el tema amb mà de ferro. El segon és que no em puc imaginar què passaria si ERC, per exemple, fes una actitud similar amb CiU governant a Catalunya o quina referència faria dels diputats del PSC si un govern espanyol atentés clarament contra els interessos de Catalunya.


És el que passa quan una força política creu representar tot un país, que acaba pensant que el seu grup parlamentari a Madrid és el representant de tota una autonomia. Doncs bé, la paraula autonomia és precisament per exercir-la allà on hi és el poder... i si a Catalunya no pot arribar a pactes a Madrid no pot fer com si governés.