dilluns, 14 d’abril de 2008

Ezquerro...


Hi ha jugadors que fan ràbia pel seu comportament, per la seva desídia, per la seva capacitat de fer coses difícils quan tot es pot fer més fàcil, per la seva irregularitat. I n'hi ha de pèssims. Un d'ells és Santi Ezquerro. Quan dissabte vaig saber que jugaria vaig saber que el Barça no podia guanyar.
Ezquerro és d'aquells casos de jugadors que haurien de pagar per jugar al Barça. S'ha trobat amb una lliga i una champions, participant en 2 partits. Ezquerro és oficialment extrem esquerre o mitja punta. Però el cert és que no té cap element que deixi entreveure que domina algun concepte del joc. No és especialment ràpid, ni tant sols es mou bé. Els controls se li'n van i a l'hora de xutar no sempre té sort. A vegades fa gols...
Però crec que el Barça ha de tenir jugadors del seu nivell. Sempre ha d'haver un jugador pel qual començar a fer la llista de No convocats, facilita la feina de l'entrenador. És com al bàsket, el jugador 12 sempre ha de ser aquell que no poses ni guanyant de 20 punts. Maxi López y Ezquerro en els darrers anys, però abans hem tingut a José Mari, Dani, etc.

Quins em deixo?

4 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

Has dit el seu nom !!!
Jo ho he evitat al meu post post-partit...
Si tenir-ho com a company en un partit de futbol significa mal resutat, veure'l en acció significa mal partit... escriure el seu nom en un post és sinònim, com a mínim, de 7 anys de mal sexe... (mateixa condemna que no mirar als ulls en un brindis i que, com comprendràs, justificava que no parlés d'ell en el meu bloc).

Enric Tomàs ha dit...

Considero el post d'avui tota una provocació: com goses invitar als lectors a fer una llista dels bluffs del Barça dels últims anys? No podríem posar-ho en un sol post, hauríem d'estar hores escribint sense parar!
Recordo amb molta simpatia una portada mítica de l'Sport de fa uns anys. Era l'època del final del Dream Team. Es veien els 4 cracks de l'equip (Koeman, Romario, Stoichov i Laudrup) a l'esquerra. Les seves fotos carnets mutaven cap a les cares de 4 altres jugadors situats a la banda dreta. Aqs futbolistes havien arribat per substituir-los. Eren, respectivament, José Mari, Escaich, Korneiev, i Ekelund. (els recordes/eu). Espectacular!

A.Orte ha dit...

Ekelund, déu n'hi do. Després estava Vucevic, també del B, que no era pas dolent però que em sembla que va ser un jugador de primera croata mediocre.
Aquell equip amb J.M., Korneiev etc. va arribar a quarts de final de champions contra el PSG i em sembla que va perdre en la pròrroga.

Enric Tomàs ha dit...

Ostres, no recordava lo del PSG, però de totes maneres crec que se'ls pot dir bluff. I què me'n dius de Dragan Ciric. El pare d'un amic meu deia, amb força mala baba, que feia cara d'espantat per les bombes que havia sentit.