dijous, 17 d’abril de 2008

Dades, no paraules

Des de fa uns dies m'he endinsat de ple en la dura tasca d'analitzar les administracions per tal que siguin una mica més conscients sobre la importància de fer servir indicadors que avaluïn l'èxit o fracàs d'una política.
Ara bé, per poder fer una avaluació posterior cal tenir clar què es mesurarà.
En aquells casos on la política té una valoració econòmica clara, els anàlisis cost-benefici o cost-eficàcia són emprats. Malauradament en molts altres casos els objectius no són econòmics ni de gestió i cal combinar criteris socials i estratègics amb costos d'obra, que sí es faria amb un anàlisi cost-benefici. Posem el cas de l'aigua: l'objectiu primer no és reduir despeses sinó garantir el consum a un cost baix.

En el cas de la Generalitat i la problemàtica de l'aigua és evident que hi ha una doble denúncia que els ciutadans haurien de saber:

El primer és la manca de planificació o de previsió de tots els governs. Cal saber si existien escenaris que anunciaven una possible situació de sequera. I en tot cas, quin tipus d'informe va circular per descartar les opcions que han estat sempre sobre la taula.

I el segon problema el tenim ara: CiU no assumeix el curt termini, la necessitat (de qui és igualment responsable que el tripartit per la manca de previsió). El tripartit ha remenat tant la troca que ha confós moltíssim la societat. Ara em sembla que és moment d'abordar la situació amb transparència i amb un debat no ideològic amb les dues opcions de futur sobre la taula, del contrari només sembla que vulguin adjudicar-se idees. Em sembla que la gent està cansada de sentir paraules i posicions enrocades. No és bo que l'opinió pública es divideixi entre els pro-Roina i els pro-dessalinitzadores en funció de simpaties partidistes. Per tant, siguin capaços de contrastar els 4 punts que poden interessar a la societat:

1. Quina diferència de cost hi ha entre portar el Roina o dependre de les dessalinitzadores .
2. Quina sensibilitat de preu de l'aigua hi ha entre el Roina i les dessalinitzadores ? (ens garanteixen un preu a llarg termini, els francesos, o ens poden fer xantatge?).
3. Quina diferència hi ha en termes de qualitat d'aigua? Quin risc real hi ha de contaminació del Roina i que, per tant, no sigui del tot bona?
4. Hi ha garanties de subministrament amb totes dues opcions si la situació fos encara pitjor?

3 comentaris:

David ha dit...

Quina llàstima que no ens escolten!!

by Daniel Vidal ha dit...

Aquest cop, crec que no estic gaire d'acord...

El problema ha estat (i continuarà estant) el fer política amb un tema com l'aigua.

Planificacions a llarg termini s'han fet, amb millor o pitjor "gust", però s'han fet vàries... però per alguns es va utilitzar de manera política aquest molt important tema, és a dir, com a eina política amb finalitats partidistes.

Si les forçes polítiques catalanes, amb lleugeres i lògiques discrepàncies, han tingut una visió comuna similar sobre aeroport, AVE, etc... com és que en aquest tema (tan vital estratègicament com els altres) no s'han posat d'acord?... per la política, per la lluita política de partits.

Trist, molt trist tot plegat..

A.Orte ha dit...

No crec que estiguis tant en desacord, jo crec que el problema és alinear cadascuna de les propostes de futur amb partits diferents