dimecres, 23 d’abril de 2008

Ambigüitat

Tenim uns polítics que els agrada parlar molt, però a més tenen la capacitat de ser tant ambigus que confonen la ciutadania menys informada, però també els que seguim la política.

Els dos exemples més recents han estat Esperanza Aguirre i la cúpula d'ERC. Els segons són reicindidents, demostrant que tenen una manca d'unitat terrible. Una cosa és que estiguin a prop dels seus afiliats de l'Ebre, una altra que donin suport implícit al transvasament temporal d'aigua cap a Barcelona i diguin no a l'Ebre. La tercera via: explicar els seus afiliats que es fa servir aigua que s'envia ja regularment a Tarragona però que Tarragona no fa servir sembla no entrar en els plans. Tot sigui pel tacticisme.

El més desconcertant és Esperanza Aguirre. És capaç de donar tres missatges: " de este agua no beberé", "no tengo pensado presentarme", "quiero que Mariano me diga si quiere que me vaya".
Està clar que la seva estratègia és no contradir-se. Jo crec que ella no té motivació per estar 4 anys de bicefàlia. No és parlamentària i no pot ocupar cap càrrec d'oposició a ZP. Aprofitant que el PP té congrés cada 3 anys el calendari l'afavoreix per fer l'assalt l'any 2011, tenint un any per postular-se com candidata i adaptant-se a l'estratègia que hagi fet servir el PP aquests anys. Si el PP no li va bé a les properes eleccions, incloses europees, Rajoy marxarà. Si el PP funciona amb una estratègia moderada, Esperanza no tindrà més remei que endurir el discurs.