dilluns, 10 de març de 2008

Zapatero a les teves sabates (i)

Victòria a la catalana, Zapatero hauria de passar a dir-se Sabater a partir d'ara. El més repetit a casa nostra és que sense la diferència de 18 escons entre PPC i PSC el PP hauria guanyat. Temps hi haurà per fer càlculs sobre mobilització d'uns i d'altres, sobre altres claus electorals i sobre aliances. Quedi aquí constància sobre les tendències de cara partit, primer en clau catalana i demà en clau espanyola:
PSC: Guanyador absolut a Catalunya. Grans resultats. El discurs anti-PP (o de la por) va aconseguir mobilitzar el seu electorat més ideològic, però també va atreure força votants d'ERC i ICV.
ICV: Assolida la gran reivindicació de IU i ICV en els darrers 20 anys, l'enfortiment de drets i serveis, el discurs relativament innovador d'en Joan Herrera queda encara un pas per davant del que tocava en aquesta ocasió. Vincular medi ambient i creixement econòmic (inclós un canvi en el model productiu) és quelcom que comença a circular entre els acadèmics i opinadors internacionals però caldria preguntar-se si en època electoral es pot vertebrar un discurs amb total serenitat i complexitat. De fet parts dels seus votants vinculats a sindicats no hi estan acostumats a aquest discurs. Especialment CCOO encara prioritzen el manteniment de la indústria tradicional.
ERC: Gran debacle electoral. Un candidat gris tot i que clarament preparat i de sòlid discurs catalanista i unes referències irreals de 2004 han fet reduir molt aquesta distància. La destinació dels vots: abstenció i PSC. Aquest fet penso que desactiva en bona part allò que es diu que "els votants d'ERC no perdonen el pacte amb Montilla". Segurament hi ha part d'això, però em sembla que el problema ve per la manca d'un missatge propi d'ERC. Clar que pels que donen suport al pacte CiU-ERC els interessa més repetir l'argument contrari a "l'espanyolisme" abans que el de la pèrdua de missatge, donat que aquest risc seguiria sent important per Esquerra en un govern CiU-ERC.
PP: Era previsible que es recuperessin de la seva caiguda l'any 2004 però, calia tant soroll aquests 4 anys, eliminant el seu millor líder Josep Piqué, per un escó més?
CiU: Molt bons resultats per un partit que porta 5 anys a l'oposició catalana. Una campanya tova, moderada. Al debat de TV3 van deixar clar que no volien confrontació ni tampoc ensenyar totes les cartes. Tenien por a perdre i el marge de millora era reduit vista la confrontació tant clara entre els dos grans. La seva batalla era una altra.

3 comentaris:

aubachs ha dit...

No he acabat d'entendre la part final del teu raonament sobre esquerra, ja hi profunditzaràs al Blocs&Cocktial...

by Daniel Vidal ha dit...

Bon resultat de CiU?:

350.000 votants menys d'Esquerra (a la vegada, ex-votants de CiU)que han anat a ... ?

A.Orte ha dit...

Jo considero que CiU ha aguantat prou bé la polarització. Arribar als 15 diputats de fa uns anys és complicat.
Respecte els vots d'Esquerra ja s'està començant a veure on van a parar. El meu dubte raonable és quants dels votants d'esquerra que ara han marxat a l'abstenció de fet ja ho eren d'abstencionistes abans, i quants votaven a ERC perquè eren nous votants. A ERC n'estan convençuts que van agafar molts vots de la generació del 80-84.
Per altra banda, el suport tradicional a CiU s'ha de valorar molt en funció del seu líder carismàtic. Només ha hagut un Pujol i realment caldrà veure un altre canvi de lider per poder valorar la seva capacitat per ser històric al partit.