dimarts, 4 de març de 2008

Trampes de ratolí (ii)


El debat d'ahir entre Rajoy i ZP va ser el guió anterior. Segurament ZP va fer més propostes de futur, especialment en R+D+i, gestió de la dependència i el compromís de diàleg social (normal en un govern socialista).
Rajoy, en canvi, va insistir en intentar anul·lar el candidat socialista en atacs, sota el meu punt de vista, febles comparant-lo amb l'acció del propi PP en relació a l'economia, terrorisme i immigració.
Dos detalls negatius dels dos candidats: Rajoy deixant carpetes de documentació usada al terra. ZP pel fet d'interrompre sovint el seu oponent, tot i que en molts casos cal dir que coincideix en els moments de més agressivitat pepera.
La diferència va estar en tres temes concrets que poden decantar la balança:
- ZP es mostra un home d'estat en matèria terrorista quan tracta el futur, afirma que recolzarà el PP en cas de perdre les eleccions.
- La discussió sobre Iraq, on el PP no només té les de perdre parlant de política exterior sinó també quan es qualifiquen les accions d'uns i d'altres.
-L'agresivitat en política autonòmica, especialment respecte Catalunya, per part de Rajoy. És cert que ZP té culpa de molts dels problemes de les autonomies, però fer-lo responsable de la política lingüística, de l'educació o de la gestió de la dependència demostra que vol atreure vots d'aquells que creuen que les CCAA són apèndixs de l'Estat. Val a dir que ZP tampoc es va mostrar un defensor de l'Espanya plurinacional que sí recolzava durant 2004.
En definitiva, Rajoy va tornar a atacar amb l'arma inadequada, sent molt agressiu. Seria correcte si ho hagués fet en aquells temes on el PP pot treure pit. Malauradament per ell, se li va girar en contra i ha caigut en la seva pròpia arma.