dimarts, 11 de març de 2008

Rajoy seguirà i zapatero a les teves sabates (ii)


Primers moviments també en clau espanyola .
Els resultats ja han suposat una situació que tendeix cap al bipartidisme i com a tendència al bipartidisme és normal que tots dos partits pugin. Per tant, no entenc el cofoisme d'uns i d'altres per una situació lògica, fruit d'una tendència alimentada en 4 anys.
Dues situacions evidencien una diferència evident entre els dos partits: el PSOE millora resultats allà on la identitat no espanyola és més forta, segurament més per la por al PP més que no pas per l'actuació socialista. A la vegada obté resultats interessants a ciutats de mida mitjana i gran.
Per part del PP ha sabut mantenir els seus feus més importants, però té el problema de dependre d'àmbits tradicionalment conservadors i de comunitats on ha fet una política de confrontació territorial, amb la qual cosa caldria veure si no els està hipotecant en cas d'un gir al centre.
Pensant en lògica parlamentària, PSOE podrà fer tant com vulgui amb una combinació de suport cada cop més àmplia: PP per temes importants, PNV o CiU (no necessàriament els dos) i CC per temes de calers i IU, BNG i ERC per si queden projectes de reforma social. A manca de reformes socials importants previstes aquests 4 anys es plantegen millores en infraestructures i reformes del mercat de treball, àmbits on sincerament crec que el PSOE creu més en CiU i el PP més que no pas en IU.
Òbviament la millor notícia per Catalunya era una victòria per un marge menor, potser no arribant als 165 escons, obligant així a l'entrada més o menys obligatòria del PNV i CiU en la major part de votacions. Tanmateix, en l'actual escenari el PSC no sempre podrà demostrar veu pròpia des del Parlament, la feina s'haurà de fer des del tripartit (bipartit i mig) o des dels ministeris. Poden ser quatre anys de paper important del PSC en les relacions intergovernamentals, amb previsibles conflictes, però no pas en matèria legislativa.
A la banda del PP es preveien pocs canvis a excepció d'una majoria absoluta del PSOE. Possiblement veurem alguna nova cara, Pío García Escudero Soraya Sáez de Santamaría, molt més moderats que Acebes i Zaplana. Sense dubte la decisió de Rajoy segurament està pensada a quatre anys vista, ja que pràcticament tots els possibles successors no seran parlamentaris. Realment respectaran Rajoy a l'estructura de partit? No és fàcil separar el partit del grup parlamentari. El PSOE als 80 ho va arribar a aconseguir amb el duo González-Guerra, pero no és una tasca fàcil quan el líder del grup parlamentari és un cadàver polític que es pot deixar viure fins pocs mesos abans de les properes eleccions