dijous, 13 març de 2008

Marlango. Palau de la Música (7-03-08)

Amb una setmana de retard arriba una breu crònica del concert de Marlango al Palau de la Música:

Molt sovint el jazz es considera un estil clàssic. Possiblement no té gaire sentit seguir parlant de jazz en sentit ampli. El fet és que manté aquella capacitat que el defineix: l'assimilació d'altres estils i la derivació d'altres.
Marlango pertany a aquesta nova fornada de bandes de jazz (?)que estan destinades a triomfar arreu La fórmula és senzilla: bons músics, capacitat de fer relaxar i una actitud humil que fuig de mitòmans. Si a tot això afegim la necessària aportació de Leonor Watling com a imatge coneguda i veu interminable el conjunt aconsegueix omplir el Palau amb públic d'entre els 30 i els 40 anys.

La qualitat musical fou elevadíssima. Ben bé sonava a estudi. Durant les 2 hores de concert van repassar bona part del seu Electrical Morning , però també els èxits més recorrent d'anteriors treballs (veieu vídeo del concert). Em va sobtar que obrissin un torn de petició de cançons al públic, no sé si percebent una fredor que volien tallar d'immediat. El Palau és un lloc reverencial per escoltar música, però lògicament té aquella solemnitat que transforma els concerts en recitals. I segurament els músics de Marlango agraeixen que siguin aquests els seus escenaris, allà on el concepte pop s'esvaeix i sorgeixen els clàssics de la lírica i la música de cambra. Tot plegat, segur que saben que vam anar al seu concert per ser autèntics, per sonar diferent a la resta de grups del panorama musical contemporani. El reconeixement el tenen i se'ls va fer arribar omplint una segona nit de març. No és fàcil omplir dos cops a un indret on sembla que toquin per tu sol, quan de fet hi ha milers de persones seguint cada nota amb la ment.