divendres, 14 de març de 2008

Ho confeso, sóc alonsista però...


Molta gent s'ha anat sumant al carro de la F1 a mesura que Alonso ha tingut resultats dignes. Jo era dels que ja mirava la F1 quan Schumacher va guanyar el doblet amb Benetton, els que es va menjar els anys de domini dels Williams amb Hill i Villeneuve. Els dels anys d'avorriment amb el gens carismàtic Hakkinen, el del domini brutal de Schumi durant 5 anys.
I després, amb el pas a Tele 5 el seguiment ha estat gran.

Advertint abans tot això, l'interès d'aquesta temporada per part meva és alt. Potser no per la victòria, però sí per veure l'evolució de la nova reglamentació en alguns pilots. No tenir tracció electrònica posa alguns pilots en clar avantatge: principalment Hamilton, Kovalainen, Alonso i Raikkonen. Massa, en canvi, crec que pot tenir problemes sovint, és un pilot ràpid però nerviós.

Per altra banda, sóc alonsista. Però no ho sóc en un sentit patrio, ni tant sols perquè em sembli un tio simpàtic (més aviat el contrari). Ho sóc perquè crec que ha fet 2 coses de molt de mèrit. El primer va ser agafar Renault quan circulaven entre el 10 i el 14 de la graella. El va deixar dos cops campió del món però tenint un 30% menor pressupost respecte Toyota, McLaren i Ferrari.
El segon mèrit va ser ajudar a construir un McLaren que durant els darrers anys cremava motors i no acabava curses. No va ser campió per una mala gestió interna.

No hi ha dubte que Raikkonen és el màxim favorit. Sembla, en tot cas, que no acaba de tenir un Ferrari gaire estable. Si McLaren aconsegueix un paquet més estable i no té els problemes interns de l'any passat pot obtar a tot. Renault lliutarà per qualificar entre els 8 primers i esperar pluja o abandonaments per fer posicions dignes. No dubto que a les primeres curses el doblaran els primeres espaes. No crec que l'anunci d'un aleró en forma de W serveixi de gaire, de fet no és tant revolucionari com es diu, ja s'ha fet servir en altres ocasions i cotxes i no sempre ha donat bons resultats en tots els circuits. Caldrà veure si un Alonso a 30 punts del líder no fa caure l'audiència de televisió. I jo seguiré dient, sóc dels que mirava la F1 als 90... clar que també mirava l'handbol, l'hockei i la lliga NFL.

1 comentari:

Enric Tomàs ha dit...

A mi l'Alonso tampoc m'encanta, tot i que haig de reconèixer que cada cop em cau menys malament, pq crec que és un paio que els té ben posats. A part de tenir inmens talent, com ja has explicat, i una fam de victòria ilimitada. També m'agrada la seva compte corrent i el seu salair, pq negar-ho...