dimarts, 18 de març de 2008

Bèlgica ja té govern


Després de nou mesos d'inestabilitat una coalició multipartida governarà la Federació.
El cas belga és la d'un federalisme particularment interessant, una mina pels politòlegs. Fins els 80 l'estat era relativament poc decentralitzat i formalment era regional ( a l'estil italià). La fòrmula era tenir un estat protector que evités els conflictes entre Valònia i Flandes i trobar una protecció per la minoria alemanya que habita en territori flamenc.
Amb el temps es van adonar que la única solució era caminar cap a una direcció contrària, la de protegir l'estat a partir d'un estat federal amb tendència a buidar-lo de competències.
En aquest entorn, l'actual, els partits tradicionals (liberals, socialistes) es van trencar i actualment els socialistes de flandes i els de Valònia no coincideixen. Segurament l'explicació és senzilla, el conflicte centre-perifèria no es configura al nivell de l'estat com una relació entre majoria i minoria, sinó entre dues regions iguals. A falta d'un referent comú fort les diferències internes s'han agreujat i Flandes ha desenvolupat exitosament reivindicacions per conduir a una futura separació del país. La diferència fonamental amb altres casos com Escòcia, Québec o Catalunya és que els flamencs són majoritaris però rebutgen principalment la simbologia de l'Estat. Serveixi com a exemple el desconeixement de l'himne de Bèlgica per part de l'antic Primer Ministre.
En tot cas, Bèlgica ha de modificar encara més el paper neutral de l'Estat. Possiblement una solució a la Suïssa serà l'única forma de mantenir l'Estat: allà el govern és rotatori entre 7 membres on participen 4 partits i representants francòfons, alemanys i italians.