dimarts, 26 de febrer de 2008

Trampes de ratolí...(i)

Trampes de ratolí, aquesta és l'eina inadequada de Rajoy i ZP per matar mosques en el debat d'ahir. Sí, ja sé que la frase habitual és "matar moscas a cañonazos", però en aquest cas l'argument és que el debat (si es pot dir debat) va basar-se fonamentalment en buscar l'error del contrari, més que no pas fent servir una bateria de recursos dialèctics o programàtics per deixar indefens l'oponent.
Posats a posar-hi trampes i problemes al debat, la primera part, dedicada a política econòmica, es va basar en un debat on el concepte conjuntura internacional no va aparèixer gairebé mai en l'argumentari. Està clar que els nombres absoluts no expliquen res i tant en el cas del PP com del PSOE la conjuntura de l'entorn europeu deixava bé totes dues gestions. Vaig trobar absurd que busquessin escletxes en l'adversari quan allò més fàcil era admetre que la inflació i el creixement sostenible per sobre del 3% són problemes i avantatges que han compartit Aznar i ZP. Un debat normal hagués impedit fer-ho en aquesta direcció, obligant a parlar de propostes concretes i més en concret del model productiu del futur, que es va tractar de passada al final del darrer bloc, on per cert almenys ZP va treure pit en l'augment dels recursos per la recerca i la importància dels investigadors.
En matèria social em sorprèn que no es critiqui Rajoy per emprar únicament la immigració com a tema, amb propostes més pròpies dels Haider, le Pen o Partit del Poble Suís (als qui, per cert,se'ls ha qualificat de xenòfobs quan s'han analitzat a Espanya). En un debat normal el moderador hauria intervingut per dir que la immigració no es pot considerar stricto senso, política social. Mereixeria un tema a part per no desvirtuar tota la resta, o bé integrar-lo al darrer bloc de reptes del futur.
Per altra banda, en aquesta matèria no es va parlar tampoc de propostes concretes, com a mínim sí ZP en explicar l'increment en cooperació internacional.

En seguretat ETA va tornar a participar al debat, sorprenent tenint en compte les baixes xifres d'assassinats del darrer període. Suposo que no cal seguir donant importància al tema. Es tracta a la llarga d'un tema judicial on criticar el govern implica donar per fet que el sistema judicial no és independent, cosa que podem dir tots però no la classe política que es suposa que ha de dissimular.

Tal com estava previst Catalunya va sobrevolar l'escenari, tot i que no es va parlar a fons de política territorial. Dels temes que veritablement volen escoltar les Comunitats Autònomes, infraestructures, res de res.

Espero que el segon debat es basi únicament en propostes de futur. El problema és que si Zapatero ho planteja així (serà el primer en intervenir) Rajoy voldrà contraatacar com ahir. Es tracta d'un escenari poc il·lusionant que demostraria que el model de debat no només exclou actors decisius en un sistema pluripartidista sinó que es basa en la ideologia més que en les polítiques. Un debat per recordar el passat no aporta res. Volem escoltar les magnífiques solucions del PP per mitigar l'efecte dels preus (val, no donaran xec regal, però volen baixar els impostos, cosa que també augmentaria la renda disponible), volem escoltar les mítiques solucions del PSOE per l'educació i mercat de l'habitatge, que no han millorat. No vull discussions sobre què s'ha fet abans perquè les situacions eren diferents tant el 2004 com 1996.

1 comentari:

Nemuro ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.