dilluns, 11 febrer de 2008

Resum del cap de setmana

Que si el Barça s'allunya del títol en futbol, la campanya electoral sembla parlar només d'integració i calers, Barak o Hillary segueixen el seu frec a frec, no queda aigua però s'apropa una setmana on sembla que plourà al litoral, la discussió sobre si Barcelona donarà bona imatge en una reunió internacional de primera magnitud.
Sembla que les notícies es repeteixen una setmana rere altra. De fet, essent estrictes, no arriben a ser notícies perquè encara no tenim final per cap d'elles, però tothom intueix el que pot passar. No hi ha dubte que estem en un període d'avorriment informatiu, a excepció dels aficionats del Joventut!
Mola: El cap de setmana de bàsquet amb partits molt igualtats i moments brillants propis de la NBA.
No mola: que el discurs del PP sobre immigració estigui derivant perillosament en un debat sobre hispanitat. Em sembla que el tema no ha de quedar en costums, idiomes o coneixements d'història, sinó en la línia del que es debat a Quotidianitats, debatre sobre els seus efectes en els serveis i el mercat de treball. En aquest sentit, tampoc m'agrada que es parli tant de l'atenció que hem de fer a l'estrangeria il·legal, em sembla un tema directament policial on la societat poc pot fer. No crec que sigui un tema poc interessant, però crec que ens hem d'amoïnar més del que pot passar en un futur proper. Ells estan en segments laborals més precaris que els autòctons i, per tant, seran els que poden veure's més castigats per la conjuntura.
Tampoc m'ha agradat que un diari madrileny i proper al PSOE costi els diumenges 2,20 enlloc dels 2 euros, tot i tenir més de 130 anuncis. Espero que la Vanguàrdia no aprengui del preu (d la publicitat em temo que no està gaire lluny).

6 comentaris:

David ha dit...

Casualment, la columna d'avui d'en Barril a El Periódico tracta precisament dels 2,20 euros del diari cebrianista i també de la immigració al mercat laboral. Interessant la seva lectura.

Frans ha dit...

ui, sobre això del preu dels diaris, pensa que tot està conxorxat! Tots els editors formen una mena de clan/càrtel en que ningú no vol trencar l'statu quo. Les pujades es fan en bloc i amb acords. I cap diari 'del sistema' ha optat per anar per lliure i començar una guerra de preus, com va passar al Regne Unit (el potser fracassat Público...).

Perquè, a més, tots reconeixen que no costa el mateix fer els diaris (monetàriament parlant), però sospitosament tots costen 1 euro al quiosc.
En definitiva, el país tradicionalment sol donar el primer pas, però no trigaran en seguir el seu exemple.
I algun dia també es podria parlar de com controlen no només els preus de venda, sinó també el repartiment (per això, fa poc van fer vaga els quiosquers)

A.Orte ha dit...

David, gràcies per la referència al Barril, els diumenges no llegeixo el Periódico però buscaré l'article. No sé si coincideixo amb Joan Barril, però el meu comentari va en la línia de centrar-nos tots una mica i pensar que aquesta gent ve a treballar i, per tant, la integració "a lo PP" o a lo nacional és secundari.
El treball és el màxim vincle amb la societat i el que garanteix una integració a la societat (contribueix als serveis amb els impostos, contribueix a optar a pisos, etc). Si critiquem certs avantatges en l'accés a alguns serveis no ho podem fer sense criticar que el mercat de treball està segmentat i deixa la immigració en franc desavantatge en termes de salaris. I posats a criticar el volum de la immigració, critiquem el model productiu que fa que en necessitem tants, o obliguem la gent d'aquí a acceptar feines que no volen fer.

endora ha dit...

David, a mi és que en Barril en dóna "iuiu" és tan de l'establisment intel.lectual del grup zeta com la parella l'Elvira Lindo i el Muñoz Molina ho són de prisa, el que fa que posi la seva objectivitat en dubte. I ni uns ni els altres. Alguna cosa rara com en Gregorio Morán o en Vila-Matas. Aquests són cosos amb intel.ligència i estètica juntes. Ara n'hi ha molta columna on s'explota l' autoteràpia i a sobre amb intenció ilustrativa i educadora. Em reventa. En tot cas en Morán i en Vila-Matas s'ho poden permetre, la mediocricitat no els personalitza, i aixó és tot un detall.

by Daniel Vidal ha dit...

Frans, aquest tema és especialment interessant... (vaja, així ho crec jo)...

El tema de la immigració... massa complexe... ;)

A.Orte ha dit...

Frans, em sembla interessant el que comentes dels quiosquers. Vols dir que els distribuïdors no tindrien interès en un model de venda diferent? si és així, n'hi ha algun arreu del món que sigui diferent?