dilluns, 25 de febrer de 2008

l'Americanització del debat

Vivim una de les campanyes més bipartidistes de la història. Fins ara, encara que fos com anècdota, IU apareixia molt en campanya. Actualment només les cadenes públiques dissimulen explicant els actes de campanya... de propostes ja no tenen temps d'explicar.
Des d'un punt de vista democràtic confonem el que és majoria amb el que és majoritari. Fins que no es demostri el contrari els abstencionistes i els que voten però no ho fan al PP i PSOE poden arribar al 40% de la població.
Però, encara més, agafar el millor dels sistemes presidencialistes té un risc addicional i és el de crear una confrontació social a Espanya d'impacte poc previst. Una situació que s'està observant també en període no electoral i que només provoca que en alguns temes de divisió l'opció més interessant pel PSOE sigui no arriscar (immigració, ETA, model territorial).

En aquest sentit, un sistema on els partits majoritaris no governen en majoria absoluta, necessaritaria sobre el paper d'un paper públic sobre les coalicions parlamentàries. El problema és que, a diferència d'Alemanya o Itàlia, aquí els tercers partits són un risc, són un issue de confrontació.
Té sentit que es debati entre dos quan caldrà tenir socis? en tot cas, una regulació sobre els debats electorals seria necessària. En primer lloc perquè han passat 15 anys des de l'anterior debat televisiu i jo crec que per higiene hauria de ser obligatòria, fonamentalment perquè és l'únic moment on l'efecte del periodista és mínim i on un no s'adreça només a un públic propi. En segon lloc, perquè caldria determinat el llindar a partir del qual es pot participar en un debat per tal que sigui àgil (jo optaria per incloure aquells partits amb grup parlamentari propi).

Aritmètica difusa (pactes poc clars), ideologia, bipartidisme i divisió, quatre elements que tendeixen a ferir un principi de tot sistema parlamentari com és el pluralisme.