dijous, 21 de febrer de 2008

AVE. Motius pel debat (i)


S'esperava molt l'arribada de l'AVE, tot i els anys d'enderrirement per diverses causes. Segurament no arriba a l'estació que tots voldríem (jo creia en la "revitalització" de l'Estació de França, que em sembla que està molt ben connectada amb el centre), ni el moment és el millor.

Tot i que els blocs amics de Quotidianitats i Himajina s'han fet resó d'aquesta notícia, criticant amb part de raó l'abús dels suplements del taxi, jo en destacaria dues visions complementàries arran de l'ús social del tren, que sota el meu punt de vista no ha de ser exclusiu del negoci, com demostra que retirin els TALGO i ALVIA que funcionaven fins ara i que, com recull quotidianitats, eren útils.
S'han fet càlculs de temps per viatger de negocis, que crec que pot mirar el rellotge a banda de la caixa, però no serà l'únic viatger (i potser en cap de setmana seria minoritari, excloent-hi els que tornen a casa perquè viuen a un lloc entre setmana). Me n'ocuparé a l'entrega de demà.

La major comoditat del tren ha d'afavorir que l'AVE sigui un bon mitjà pel viatger ocasional i familiar. Sóc dels que pensa que un dels problemes entre Madrid i Barcelona és que la majoria de barcelonins no coneixen Barcelona i la majoria de madrilenys no han vingut mai, amb les conseqüents suposicions sobre els nostres "estranys" costums i hàbits socials.
No tot és negoci, tot i que és important. De fet, tenen raó que connectar amb França pot ser, des d'un punt de vista de negoci, negatiu per l'AVE a Madrid però positiu per molts empresaris.

Però per fer atractiu el viatge ocasional, familiar, lúdic o cultural, cal tenir preus més competitius. L'actual tarifa web és una presa de pel. Es limita a compres entre 15 i 62 dies vista, però només adscrita a 10 bitllets per tren (3 famílies d'un fill).
Crec que el producte AVE ha d'anar lligat a moltes altres combinacions que permetin un benefici social més gran:
- Tarifes culturals, amb la compra inclosa de targetes d'accés a museus (museus de l'estat en molts casos, com l'AVE).
- Tarifes familiars.
- Estades de cap de setmana amb reserva d'hotel.
-Fomentar, especialment, l'AVE pels casos on s'allarguin estades a zones properes, fent que Girona se'n pugui beneficiar, per exemple.
- Fomentar l'AVE per viatges escolars. A mi a l'escola mai em van portar a Madrid. L'AVE té capacitat per posar un vagó addicional, tancant-lo a la resta del passatge, per equips de futbol, etc.

Tot plegat, espero que fixar un determinat preu no s'hagi fet per una lògica de cost benefici. Sóc dels que pensa que una obra pública tant cara, un cop s'ha decidit que es faci, no es pot gestionar després com una obra privada, fixant un preu que superi el seu cost per "recuperar" la inversió o minimitzar les pèrdues del seu simple funcionament. L'obra ha estat molt cara, però un cop feta ha de ser útil per tothom, o com a mínim s'ha de fer destinant-hi estones d'imaginació.

1 comentari:

David ha dit...

Et recomano que donis una ullada a la pàgina del TGV francès. Veuràs com es poden maximitzar els guanys (practiquen l'anomenat yield management) alhora que ofereixen preus molt competitius per alguns trajectes o hores. Això sí, no s'estan de comèdies de diaris o menjars a la primera classe...