divendres, 4 de gener de 2008

Llegendes contemporànies (I). Educació

Si algú té l'hàbit de llegir les cartes al director del 20minutos avui trobarà una aportació (retallada i ensucrida) per part meva. Responia a un senyor que, escusant-se en l'informe PISA i l'informe de la Fundació Bofill deia que Catalunya estava a la cua de resultats quant a Comunitats Autònomes per culpa del seu model educatiu lingüístic.
A una part no publicada li deia que l'informe PISA no diferencia per idioma d'aprenentatge, així que difícilment pot arribar a aquesta conclusió, a no ser que el model lingüístic afecti també tota la resta de nens que parlen les dues llengües.
El cert és que sobre aquest tema hi ha una llegenda, per sort només defensada per gent que acaba d'arribar i per algun taliban amb menyspreu cultural, està basada en una dada incerta, que estem a la cua en resultats PISA. Estem malament en abandonament escolar, però en resultats en termes comparats amb Espanya estem per sobre de la mitjana (també és cert que hauríem de doblar la mitjana espanyola).
I perquè serveixi d'exemple ens diu aquest senyor que a Finlàndia, la número 1, tenen el model lingüístic de separar els nens per idioma en suec i finès (en realitat ho fan a tot el país perquè no hi ha una distinció territorial clara de quina part és de parla sueca i quina no). El més sorprenent és que el problemadenunciat no sigui la poca despesa, la poca motivació/preparació dels mestres, la quantitat d'alumnes inmigrats que tot just arribats ja entren a una aula, uns models d'aprenentatge poc estimulants per les capacitats reals de l'alumnat a l'hora d'accedir a noves tecnologies, etc. En tots aquests temes el model finès ha estat destacat com un model a seguir i ens supera per tot arreu, és referència en resultats matemàtics i en ciència.

És molt trist que, basant-se en la llegenda urbana de la inmersió lingüística, s'intentin lligar a conceptes que no s'han analitzat científicament... Per cert, alguna dia tocaria que aquests pares que volen una escola tant diferenciada entre castellano i catalanoparlants (on per cert molta població d'entre 30 i 40 anys fills del model que tant es critica ens costaria dir si som una cosa o l'altra) critiquessin les escoles privades que fan educació en 3 llengües. Perquè clar, suposo que això que t'expliquin física en alemany també déu ser un problema pels nens que hi van...

4 comentaris:

David ha dit...

Potser els qui no passarien la nota de tall dels tests de l'Informe Pisa serien alguns dels qui redacten cartes com la que cites...

by Daniel Vidal ha dit...

En la meva opinió, aquestes discusions, lluny de generar un debat sobre polítiques educatives, provoquen un debat polític, però general. I s'hi junta la llengua, els temaris "cívics o religiosos", escola pública vs. concertada, les beques, els partits polítics, etc.

¿Quants polítics porten als seus fills a escoles públiques?

CresceNet ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jose Martín ha dit...

També podríem afegir que Finlàndia, l'etern model a seguir, no disposa d'escoles privades i, molt menys, concertades.