dijous, 31 de gener de 2008

Es pot ser liberal econòmic i pro autonomies?

Aquest és el dubte que es planteja després de la xerrada del segon en la llista del PP per Madrid, convidat per PIMEC. Una bona iniciativa, vist el rebombori originat arran la seva elecció.
Des d'un punt de vista econòmic, Pizarro fa servir la lògica i semblar convèncer en totes les matèries que interessen els catalans: "Si Catalunya és forta, tindrà millors infraestructures", " la gestió, pública o privada, ha de ser decentralitzada si així millora l'eficiència". Alhora, argumenta que l'Estatut és una bona eina per ser encara més autònoms i, tot i definir dificultats per calcular les balances fiscals, no n'està en contra.
Responent la pregunta inicial. El senyor Pizarro té part de raó, però no té en compte la racionalitat política que ha imperat a Espanya en els darrers 30 anys. Per exemple, es pot dir que Catalunya té instruments per ser econòmicament més forta: l'AVE, un repartiment de diners com cap altre autonomia d'un país no federal (i algun federal), una societat preparada, un empresariat tradicionalment fort i un país vertebrat. La qüestió no és si Catalunya rep IVA per productes consumits a la resta d'Espanya (com sembla argumentar Pizarro en la necessitat d'incorporar també la vessant "comercial" i de consum a les balances fiscals). La qüestió és, dels impostos, quants es fan servir des d'una lògica purament econòmica, com sembla voler fer el senyor Pizarro? I que consti que d'aquesta racionalitat econòmica incorporo una quota de solidaritat que sempre és positiva.
La qüestió és si la racionalitat política de Madrid permet distingir allò que es fa per millorar la competitivitat de les persones i empreses de la Comunitat de Madrid respecte allò que es fa pensant en tota Espanya. I en aquest sentit, racionalitat política i racionalitat econòmica, juntes, demostren que l'argument pro-autonomies i el liberalisme que propugna Pizarro no són compatibles. Quan es fa una línia d'AVE (totes passen per Madrid) no es fa tenint en compte la racionalitat econòmica de Madrid, sinó que es dissenya sota un prisma centralista.
El quid de la qüestió és bàsic: el senyor Pizarro pot repetir tots els arguments que ha donat, fent servir un argument autonomista a les 16 comunitats autònomes excepte a una...Madrid. És aquell el problema per fer que racionalitat econòmica i racionalitat política es trobin.