dimarts, 29 de gener de 2008

Els 400 euros i el model de benestar

En un aclamat article de finals dels 90, Walter Korpi i Joakim Palme (fill del polític) van demostrar empíricament que existeix una paradoxa redistributiva: bàsicament, que una política de redistribució de la renda basada només en les rendes més baixes és la política de redistribució que menys aconsegueix reduir les diferències socials.
El fet és que un dels pilars dels anomenats sistemes universals és, al contrari dels arguments més paternalistes, que els estats del benestar exitosos són els que beneficien sobretot les classes mitges. Com? A partir d'una confiança en els serveis que reben per part de l'estat. Per tant, tal com diuen Korpi i Palme, "focalitzar l'atenció de la redistribució en les rendes més baixes pot permetre guanyar una batalla, però és l'inici de la pèrdua de la guerra". És a dir, que l'equitat es pot aconseguir bé redistribuïnt renda (sembla ser que no és efectiu) o bé tenint serveis universals de qualitat que redueixen l'impacte negatiu de les rendes baixes.
Per aquest motiu, la promesa de Zapatero de retornar 400 euros als treballadors (no autònoms) compromet la confiança en l'Estat pels que entenem que l'Estat ha d'oferir serveis socials, educació, atenció als nostres familiars en situació de dependència i infraestructures gratuïtes i de qualitat(fixeu-vos que no parlo de subsidis relacionats al mercat de treball). Compromet perquè en molts d'aquests aspectes estem anys llum d'altres països europeus. 400 euros és una broma els qui esperen millores en aquesta línia.
Una paradoxa en un partit que basa actualment el seu vot en una classe mitjana que paga religiosament, dóna motius als que diuen que l'Estat ha de baixar encara més els impostos i emprenya a l'esquerra roji-verda que reclama (aquests sí) serveis fonamentalment per les persones en situació d'exclusió.