dimarts, 25 setembre de 2007

Laporta s'equivoca

Greu decepció ahir la compareixença de Laporta a El Larguero de la Cadena Ser.
Una entrevista de gairebé 1 hora en la qual Laporta va estar molt a la defensiva en la primera franja, la dedicada a repassar l'actualitat esportiva. Ben fet, sobretot tenint en compte que a Madrid qualsevol comentari fora de l'esperat ajuda a desestabilitzar.
El que no em va agradar tant va ser tots els comentaris polítics que va fer. Molt hàbil De la Morena quan li va preguntar si després de president del Barça voldria ser el nou líder de la política catalan. La conversa va derivar sobre la polèmica de les seleccions catalanes i l'encaix de Catalunya a Espanya.
Problema greu, sota el meu punt de vista, a l'entrar en un tema que a la resta d'Espanya pot no agradar. No és la persona adïent, en tant que va parlar com a President del Barça. Era suficient deixar clar que el Barça és un club que representa Catalunya a tot arreu (només cal llegir la premsa estrangera en les cròniques dels partits de Champions) i que el Barça té aficionats arreu del món. Per mi tota la resta de comentaris ultralimiten el seu càrrec, igual que Núñez i Gaspart són del PP i mai van fer ostensible cap mena de simpaties amb polítics.

dimarts, 18 setembre de 2007

Chacón (ii) ajudes al lloguer

En el post escrit el passat dissabte insistia en la idea que el problema fonamental del lloguer era un problema d'oferta i demanda en el mercat i unes condicions nefastes. És a dir, la gent accepta entrar en lloguers però accepta preus elevats per manca d'oferta o per manca d'oferta en condicions. Aquesta situació és OBLIGATÒRIAMENT CONDICIONANT de qualsevol política que es faci, com la que comentem ara:
Avui la "gran" ministra Chacón (que per cert la presenten a tot arreu com Doctora en Dret per la UdG quan només té el DEA, i ella no ho desmenteix) ha presentat avui mesures de suport pels llogaters joves (suposo que en David dirà alguna cosa) amb llindars de sou brut inferior a 24.000 euros, a més d'ajudes fiscals que estan molt bé i un suport en la fiança.

Només vull dir una cosa sobre el tema, i és que el govern està a punt de donar molts diners als llogaters de tota Espanya. Si jo fos llogater:
1. Llogaria a gent jove, d'ingressos intermitjos com aquests.
2. No acceptaria sous superiors ni gent major de 30 anys.
3. Posaria un preu d'entre 100 i 250 euros més que avui.

Els efectes de la mesura del donatiu seria:
1. Els donatius servirien per pagar l'increment de preus, que els rebrien els llogaters.
2. Podríem arribar a tenir dos mercats de lloguer, un per joves amb sous inferiors a 24.000 euros i un per la resta de gent.
3. Podria ser que algunes persones, sabent que poden llogar per 200 euros més, entrin al mercat de lloguer pisos que no aconsegueixen vendre. En tot cas, l'ajuda tindria el mateix efecte a la llarga, i una ajuda directa als propietaris per llogar tindria el mateix efecte, tot i que seria una política considerada carca.

Està el Barça en crisi?


Tres partits jugats, dos empats a 0 i una victòria amb un cert mal regust per l'actuació arbitral. Tres partits importants contra rivals de nivell en els propers 10 dies.
Així es resumeix l'agenda barcelonista de les darreres setmanes, en el qual s'ha passat d'un optimisme important considerant els nous fitxatges i les promeses de bon comportament dels cracks a un escenari on fins i tot l'entrenador està en discussió.
És evident que les actuacions del Barça fora de casa deixen molt que desitjar, que fa ja més de 15 mesos que no guanya a cap camp complicat a excepció del 0-6 al camp de l'Atlético al mes de maig. La imatge ha estat dolenta, els jugadors semblen no tenir fam de títols, el joc és repetitiu, poc profund, al peu, sense canvi de ritme, previsible per uns rivals que veuen els mateixos moviments des de ben bé els inicis del 2005.
El pitjor és, efectivament, que la dinàmica és negativa. Si l'any passat s'hagués començat molt malament i s'hagués acabat bé, tot i no guanyar la lliga, ara la lectura seria diferent, de l'estil "encara falta molt".
Però tornem al curt termini, el mateix que feia ser optimistes a l'estiu perquè el Madrid perdia el 60% dels partits amistosos tot i posar-hi interès. Tornem al passat més proper, en el qual un Barça amb molts defectes i problemes greus de vestidors va perdre la lliga, sí, però empatat a punts amb el primer. Per què no pot reaccionar el grup? Per què no pot reaccionar l'entrenador?

Cal seguir pensant que hi ha opcions de tenir, com a mínim, una temporada digna en una de les competicions grans, guanyant-la? El Milan l'any passat fou quart a la seva lliga, el Madrid va guanyar tres Champions fent males temporades de lliga, el Liverpool va ser campió al 2005 quedant 5è, etc.
LA diferència, segurament, és que el mític entorn, en tots aquests equips, és sempre optimista o com a mínim neutral. Aquí ja hem trobat els culpables i si la situació no canvia, es demanaran solucions dràstiques passats aquests tres partits si els resultats no acompanyen.

Ordenança de trànsit.. usos de la bici


Està de moda intervenir en aquells àmbits on no hi ha tradició, cosa que està molt bé. Està perfecte que es pretengui que ens convertim en una nova Copenhagen de la bicicleta, on les persones que transiten pel carrer, les bicicletes i els cotxes (pocs) conviuen en perfecta sintonia.
El que no està tant bé és que l'ordenança faci de l'anècdota una norma i de males pràctiques, faltes greus. Males pràctiques que, per cert, venen en part definides per la pròpia configuració urbanística del centre de la ciutat.

És evident que hi ha persones uqe van en bici com si anessin sols, posant en perill molts vianants.
És cert que alguns ciclistes, tot i existir carril bici, no el fan servir, o tot i haver-hi en tots dos sentits (cas de la Diagonal o Gran Via) van en el sentit contrari.
Però d'aquí a que no estigui permès anar en bici en tots els carrers on no hi ha carril bici si l'ample és menor a 5 metres, ja em sembla filar molt prim.
Sóc dels que baixo de la bici quan hi ha aglomeracions i de fet prefereixo anar pel carril bus abans que per la vorera si veig molta gent pel carrer. I ara tampoc ens permeten fer això, no sigui el cas que els taxistes es segueixin queixant.

Un altre tema que emprenya és que els vianants tampoc puguin caminar pel carril bici, una cosa que alguna gent fa inconscientment. Pot ser que amb les bicis vulguin modificar mals comportaments a base de mà dura, però quan toquen els que caminen, em queda un mal gust de desconfiança en la societat, de no conèixer la realitat concreta del carrer, que emprenya.

Em temo que a partir d'ara serà molt fàcil trobar els defectes als ciclistes abans que als cotxes. Perquè per cada ciclista que fa una irregularitat greu, de les que poden fer mal a algú, hi ha 10 persones parlant pel mòbil amb el cotxe, 10 persones que paren en doble fila al mig d'un carrer (ja no entro als xaflans), taxistes que agafen gent frenant bruscament i no a les parades habilitades, cotxes aturats al carril bici, motos circulant pel carril bici, gent que es salta semàfors o persones que aparquen a la vorera dels carrers de Gràcia.
Amb aquests la cosa seguirà igual, i no se'n parlarà. Perquè en el fons, no cal desconfiar tant de la societat, els conflictes seguiran passant i la guàrdia urbana no hi serà allà per ressoldre'ls. I seguirem sol·lucionant-los de les mateixes maneres.

dissabte, 15 setembre de 2007

El govern ZP es planteja ajudar als que no puguin pagar hipoteques


Sembla que la nova ministra Carme Chacón no aconsegueix donar amb la tecla correcta del tema de l'habitatge. Evidentment ha entrat en un mal moment, en plena crisi hipotecària a EUA, inicis de crisis a GB i prediccions de problemes per aquells que van contractar una hipoteca sense preveure possibles augments dels tipus d'interès.
Sense entrar en si la mesura és correcta o no, des de punts de vista econòmics (allò de les fallides de mercat), hi ha una cosa que està més que clar, no és una mesura socialista encara que ho sembli aparentment.

En primer lloc perquè el major drama és la impossibilitat de disposar d'un mercat adient.
Segon, perquè la gent amb rendes més baixes tampoc poden accedir a habitatge lliure i en moltes ocasions lloguen pis.
Tercer, perquè mai es pot dir que existeixi una fallida de mercat en el sentit de problema d'informació assimètrica. Tothom podia pensar, encara que fos improbable, sobre el risc de l'augment de l'Euríbor. Els bancs informen i prenen precaucions.

Així se'm plantegen greus problemes de sostenibilitat d'aquesta política.
  1. Qui ajuda els que lloguen?, que és un dels recursos més demanats per tots els experts de cara als propers 5 anys, que s'ampliï el mercat de lloguer...
  2. Qui té més problemes econòmics, el que lloga perquè no ha pogut pagar una hipoteca o el que té una tercera part del pis pagat però no pot seguir-lo pagant? Aparentment el segon pot vendre alguna cosa per sortir del pas...
  3. I per últim, per a què existeix un Ministeri sobre el tema si al final les solucions estan al ministeri d'economia, ja siguin a Hisenda o per "ajudes econòmiques"???

divendres, 14 setembre de 2007

Jocs on-line


Sou d'aquells que us agrada arribar a casa i desestressar-vos jugant a videojocs?
Ara és possible fer partides en circuits de Fòrmula 1 en línia, tot gràcies a Miniracingonline, un joc molt interessant dissenyat i desenvolupar des d'Espanya. Ja han obtingut diversos premis.

Aquest projecte demostra la viabilitat dels jocs gratuïts i la capacitat de motivar la creativitat, ja que molts usuaris han fet circuits i cotxes aprofitant que els autors no pretenen que sigui un món tancat.

Si algun dia entreu i veieu un tal Waleran esperant d'avançar-vos, ja sabeu qui és.

dijous, 13 setembre de 2007

Riviera Maya, curiositats (ii)

Algunes curiositats del viatge, totes vinculades a l'estada allà.
-Els guies amb coneixements forts d'història argumenten que Kukulcán, el personatge adorat a Chichén Itzá representat per una serp, era ros amb ulls blaus. De fet es diu que va arribar al país i es van quedar impressionats per la seva alçada i aparença. Molts historiadors creuen que Kukulcán era viking, alimentant la idea que els espanyols no foren els primers en arribar.
-Els guies i conductors demanen propina sempre al final del servei. De fet les propines és molt habitual en turisme, tot i que dins de l'hotel ningú surt a la piscina o la platja amb cap dòlar a la butxaca. A les habitacions es deixen diners per poder fer que perdin uns minuts en decorar l'habitació amb algun motiu fent servir la tovallola.
-El transport públic en la principal carretera es basa en unes camionetes relativament modernes (totes de la marca Chevrolet, majoritària a Mèxic). El cost és de 20 pesos, 1,30 euros per trajecte. Els taxis tenen un preu superior, però fixe i supervisat pels hotels.
-La gent que treballa en turisme allà sap molt sobre la situació a Europa. Diferencia els catalans de la resta (no cridem).
- A l'hotel hi havia bars oberts des de les 10 del matí on podies beure o menjar qualsevol cosa, fonamentalment hamburgueses, nachos, crispetes o qualsevol cocktail, fos "sense" o amb alcohol.

Imaz abandonarà la política

Molt mala notícia l'anunci d'abondonament de la política del President del PNB, Josu Jon Imaz.
Possiblement per molta gent Imaz feina la feina bruta, aquella feina de diàleg que era incapaç de realitzar Ibarretxe, una figura política que està fent molt mal a les aspiracions basques. No oblidem tampoc que el duet Egibar-Ibarretxe van preferir apostar per la mítica proposta de reforma "Pla Ibarretxe", coneixent el seu final i el no rotund del 55% del parlament basc.
En aquest sentit, Imaz està molt més proper a l'estratègia catalana, a la de no tancar ponts de diàleg amb els partits majoritaris. Aquesta és la via que interessava també a Catalunya, perquè com han qüestionat diversos líders socialistes i populars (els segons creient-s'ho menys), la marea que va portar la discussió del Pla Ibarretxe va afectar el clima de possible negociació dels estatuts d'autonomia. Zapatero es va espantar, i molt, després de presenciar com els populars retallaven distància amb la proposta del lehendakari. El resultat de la resta de reformes ja la coneixem.
És per aquest motiu que Imaz era vist amb molta simpatia per molts alts militants de CiU i alguns d'ERC. La seva posició durant la treva va ser elogiable, realista i d'un veritable home d'estat. Perquè el futur d'una Euskadi lliure o en lliure associació amb Espanya passa pel diàleg, com a mínim, entre PNB, PSE, PP, EA i els representants d'una Batasuna en un entorn de no violència. Tota la resta de solucions obliden que lluny del conflicte polític, hi ha un problema gravíssim de convivència i odi, que no crec que la independència pogués acabar sense tancar-ho abans.

dilluns, 10 setembre de 2007

Riviera Maya (i) Sortides



La Riviera Maya és, a diferència d'altres destinacions vinculades al turisme setmanal de "tot inclòs", una de les poques en les quals l'entorn és tant o més important que la vida dins de l'hotel.
A un radi de tres hores de distància en cotxe o autocar trobem tres grans ciutats del món maya: Chichén Itzá, Tulum i Cová (una de les desconegudes).

Chichén Itzá és absolutament una meravella. Una gran ciutat en la qual trobem vestigis de tota la magnitud de la cultura maya, edificis vinculats a l'astrologia, camins fets amb pedra i l'anomenada Gran Piràmide (que no és una piràmide). La seva funció real és la devoció per Kukulcán i serveix com a calendari astrològic, donat que els diferents sectors i escales agrupen els mesos de l'any maya (20) i els de dies de l'any. A més a més, els dies de pleniluni s'observa amb curiositat la iluminació de part del castell i la foscor absoluta en l'altra.
Inoblidable la visita al joc de pilota, categoritzada per uns cercles posats en forma vertical a la paret. La funció de la pilota no era fer-la passar per aquests cercles, sinó que aquests servien per indicar la puntuació. Com a curiositat, el guanyador del joc de pilota moria en mans del seu perdedor, que rebia aquest càstig pel fet que durant tota la resta de la seva vida seria tractat com un perdedor i,alhora, assassí.

Tulum, situada a la costa, molt proper als grans hotels, és una petita ciutat nascuda en els moments de crisi de la cultura maya. A diferència de la idea general, la civilització maya va començar a viure el seu decliu molt abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. A partir del 1200 uns quants mayas es van establir en aquesta ciutat, d'influència totalment tolteca. Si Chichén Itzá arribà a la planitud 300 anys abans, Tulum mai va arribar al seu màxim esplendor. De tota manera, com a ciutat marinera, vivia del comerç amb el seu entorn i no podia faltar un far, quelcom que tothom podia esperar que fos un invent egipci.

Una altra sortida-excursió que vaig fer fou Xel-ha, un parc dedicat a activitats aquàtiques que ha respectat tota la part natural. És a dir, un parc natural que s'ha transformat en "temàtic", sense arribar als límits que coneixem.
Allà vaig poder banyar-me en aigües meitat dolça, meitat salada, fent Snorkel, observant els peixos (alguns de considerable grandària, alguns no hi eren pels efectes del Dean). També es podia fer una baixada en riu, ja fos fent snorkel o en una mena de pneumàtics de plàstic.
Pels que disposaven de més temps també podies dedicar 30 o 45 minuts en nedar amb els dofins del parc, aproximar-te a uns "cenotes, una mena de pous d'aigua subterrànea, o passejar en bicicleta pel parc.
En definitiva, una visita molt entretinguda. De la resta d'activitats, moltes es poden vincular a les activitats aquàtiques o bé a l'illa de Cozumel.
Realment la Riviera Maya és molt més que hotels, begudes, menjar i Mar Carib. Ara bé, encara que tenia una mica de reticència a la vida "monacal" de l'hotel i la pulsera, allà també hi ha molt per fer, per divertir-se i per desconnectar.

dijous, 6 setembre de 2007

Trilogia sobre aeroports

Estic aquí, sí, m'han anul·lat el vol a Pisa per una vaga de controladors aeris allà. La solució de sortir demà no em satisfà perquè m'obligaria a anar molt just per fer la presentació. Em retornen els diners i el sopar a Florència haurà d'esperar a un altre dia.

Aquesta és la tercer gran incidència que he tingut en 15 dies, les darreres ocasions que he tingut que volar.

Dia 25 d'agost. Ens disposem a viatjar cap a la Riviera Maya. El vol no surt a l'hora prevista (14h) i se'ns desplaça a un hotel, pagat per Air Comet, perquè es preveu sortir unes 6 hores més tard. En lloc de sortir a les 21h acabem sortir a les 2 de la matinada. Motiu, avaria amb el subministrament de combustible i un vol per oblidar degut als nervis de la gent.

Dia 4 de setembre. Torno de Madrid, aprofitant que arribava el dia 2 em vaig quedar dos dies per fer unes gestions. El vol surt a l'hora prevista, 23.20, però un cop arribo a Barcelona esperem 50 minuts fins que surten les maletes. En aquest cas fins i tot la Consellera Tura, que venia al vol, va patir les conseqüències. El missatge que vam donar-li a Iberia era clar: o canvien el servei de terra o la gent marxarà a l'Ave. No és normal que un viatge que hauria de ser 3 hores entre esperes d'aeroports i vol, es transformin en més de 5.

Dia 6 de setembre. Facturo, passo el control d'equipatge (amb l'emprenyamenta de deixar líquids per tenir equipatge de mà, sabent el que havia passat el dia 4 ja no volia facturar).
Als panells indiquen cancel·lació. Sortim al stand de Clickair de la terminal i se'ns donen tres solucions: volar a Verona (molt lluny), volar demà a Pisa o retorn dels diners. Trio la tercera i em quedo sense presentació al congrés, una llàstima però tenint en compte els precedents ja me'n vull oblidar uns mesos del tema avions.

dimecres, 5 setembre de 2007

Viatge a Pisa i Florència

Demà torno a marxar, aquest cop a un congrés europeu de ciència política a Pisa. Dissabte, segurament cansat de tot el congrés, aniré a passar el vespre i la nit a Florència amb els meus companys de l'Institut Universitari Europeu, un centre de gran prestigi.
Ja he reservat restaurant al meu favorit, Sergio Gozzi, al costat del mercat de San Lorenzo de Florència.
Tinc poques ganes de tornar a marxar, tot i que l'article que hem fet l'Alex Wilson i jo mateix ha quedat força bé.
Això dels congressos és una de les coses agraïdes de la vessant científica. He decidit prendre'm un parell de dies l'any de les vacances i dedicar-les a aquesta tasca. M'ajuda, certament, a no estar desconnectat dels temes de recerca i poder rebre comentaris i crítiques al que estic fent.
Al tornar prometo, ara sí, explicar el viatge de Mèxic.

Avui tanco una etapa

A l'igual que el company David Rodríguez, avui serà el meu darrer dia donant classes a la UPF, en el meu cas com a professor ajudant. Ajudaré en un examen de Política comparada. M'havia compromès a donar-les aquest curs per no provocar problemes al departament, sense cobrar ni un euro per no incomplir les incompatibilitats funcionarials.
En tot cas, han estat dos cursos on he après molt dels alumnes, especialment en les assignatures de reflexió sobre actualitat internacional i una sobre gestió pública, on he pogut comprovar que hi ha idees preconcebudes sobre l'administració pública, però sí una clara vocació sobre els afers públics que encoratja a buscar millors formes d'organització.
Tampoc em puc acomiadar de la universitat, tot i haver passat 9 anys allà. Seguiré fent el doctorat, col·laborant en un projecte de recerca en el meu temps lliure i, el més important, amb l'Associació d'Antics Alumnes.
LEs classes les deixo a banda per un temps,sense oblidar que estic obert a qualsevol oferta vinculada a les assignatures del procés de Bolonya o a alguna oferta de la UOC o altres universitats privades.

dimarts, 4 setembre de 2007

Ja he tornat

Bé, després d'uns dies fora de Barcelona ja he tornat. El viatge ha estat molt bé, demà escriuré alguns detalls, sobretot per les 12 hores d'enderreriment de l'anada.
Encara em queda una setmana de vacances que espero aprofitar a Itàlia.