dimarts, 31 juliol de 2007

Perversions del foc


Avui escoltava la ràdio, parlaven sobre els focs que han afectat Canàries i Andalusia, algun de gran magnitud. Aquesta vegada la ment no m'ha portat a pensar en Tarragona com un paisatge desèrtic, sinó a pensar en les persones que provoquen els focs i concretament en la gent que hi treballa.
Fa uns anys, no sé si recordareu, uns grans incendis van afectar bona part de l'Estat de Califòrnia. Duraven setmanes. Ningú els podia apagar. La causa, deien en aquell moment, era la retallada brutal de bombers federals i estatals. Òbviament es tracta d'un servei que externalitzar-ho a l'empresa privada genera moltes perversions, però també han generat perversions la sensació de temporalitat i poc reconeixement que tenen especialment els guardes forestals. En alguns casos ja han descobert que eren aquestes persones les que causaven el foc, amb la por de no tenir una feina garantida i amb la sensació de no ser necessaris després de molts anys sense foc.

divendres, 27 juliol de 2007

Crisi en la construcció?


Moltes persones alerten dels problemes que podem tenir si la gent deixa de comprar pisos...
Avui he tingut la sensació de donar suport als opinen el contrari. Surto de casa, uns operaris arreglen desperfectes de l'Avinguda Gaudí, fruit d'alguna festa ahir.
Creuo el carrer Lepant, tres grues i altres persones segueixen treballant en l'obra temporal per garantir electricitat als que tenen relació amb la subestació de Maragall.

A l'altre cantó del carrer, dues persones acaben d'instal·lar una estació de Bicing.

Segueixo baixant per l'avinguda Gaudí. Estan treballant en la rehabilitació d'una casa i una altra façana s'està posant a to.

A les cantonades del metro ara es treballa en l'habilitació de 3 ascensors, fins fa uns mesos s'estava construint la nova benzinera.

Entre indústries que tenen el material, la maquinària, la mà d'obra i tot plegat, algú té dubtes de la crisi al sector, o és que només tenim en compte els promotors?

Per altra banda, estic segur que amb les grans obres d'infraestructures que caldran fer, algo també en treuran les grans constructores.

dimecres, 25 juliol de 2007

Vinokourov, com arruinar una carrera


El que era a l'inici el gran favorit per guanyar el Tour, Alexandre Vinokourov, va donar positiu en un control de sang. Sembla que es va injectar sang d'un donant compatible, previsiblement entrenat en alçada, per posposar els efectes del cansament en el seu organisme.
Una jugada incomprensible perquè ho va fer poques hores abans de celebrar-se la contrarrellotge disputada a Albi, on era màxim favorit i, per tant, màxim candidat a passar el control. Jugada incomprensible també perquè els efectes d'aquestes transfusions triguen dies en desaparèixer. Si el que buscava era intentar guanyar el Tour tard o d'hora l'haguessin enxampat perquè tots els dies, el jersei groc passa controls de sang i d'orina. No s'entén tampoc, ja que una transfusió de la seva pròpia sang agafada quan s'entrenava en alçada i ben congelada hagués estat suficient per no detectar-ho fàcilment (tot i que està prohibit també). Potser es van equivocar a l'hora de codificar les bosses?

La realitat és que el ciclisme torna a estar en la sospita. Una llàstima, perquè les darreres etapes han estat molt igualades i el final sembla encara incert.

El que sí em sembla injust és carregar totes les sospites sobre aquest esport, perquè és el més controlat amb diferència. S'imaginen que els jugadors de futbol passessin 7 o 8 controls de sang cada temporada? De fet, mai s'han fet aquestes proves però fa unes temporades a Itàlia es va intuir que hi havia alguna cosa. Respecte als esports ultra professionals, a EUA, de fet ni tant sols es fan proves excepte de cocaïna i marihuana.

dimarts, 24 juliol de 2007

Apagada: Foment del Treball Nacional no es pronuncia

Curiosa actitud la de Foment, que ha decidit no recolzar iniciatives a Consells en els quals formen part. Aquestes notes de premsa denuncien la falta d'inversió, lamenten les pèrdues dels sectors afectats i les molèsties de les persones i demanen que s'acceleri la connexió amb França, frenada perquè ICV segueix amb la seva idea de seguir funcionant amb molins d'aigua i de vent.

És a dir, res que no sigui protegir els seus dos grans gremis afectats. El de comerç (M.A. Fraile) i el de Restauració (G. Farràs) individualment han estat molt actius.

A l'hora de demanar explicacions per aquest rebuig a la iniciativa de demanar solucions a llarg termini no ho deixen clar, però e´s evident que el passat del seu president, Joan Rosell, antic president de Fecsa, té alguna cosa a veure.
Recomanaria aquests dos sectors que s'adhereixin a Pimec, que em sembla que en aquests temes no ha de fer equilibris entre els grans empresaris i els que prenen més riscos en aquests casos.

Les paradoxes del desenvolupament

L'apagada d'aquests dies és intolerable.
Una privatització mal feta, amb un xec al portador, inversions que no es fan, dualització entre infraestructures i provisió d'energia (Red Eléctrica i Fecsa), manca de competències als Ajuntaments i Generalitat. Tot és complexe, però el que està clar és que aquesta situació passa en societats en boom consumista.
Realment,després d'escoltar a Luis Atienza a El Escorial, un ja arribava a la conclusió que sobrats no anem. A partir d'aquí podem treure moltes conclusions:

- Si Fecsa cobra la llum i Red Eléctrica posa les infraestructures, és evident que totes dues s'han de posar d'acord. Si tenim problemes energètics els diners no poden acabar a Fecsa, sinó a Red Eléctrica per tal que faci el que calgui. L'alternativa és una veritable competència entre companyies. La dualitat provocarà que no passi res, o que Red Eléctrica (que segurament paguem entre tots) s'endugui les culpes i l'empresa privada segueixi cobrant com si no passés res, invertint a Paraguai i no fent res.

-La clau està en la conexió amb França, del contrari no tenim garanties de suministrament d'electricitat en el futur.

- Sort que Barcelona té subestacions, a Madrid no en volen i una situació com la d'ahir hagués provocat segurament que mitja Meseta es quedés sense llum.

-No hi ha garanties que la transferència d'aquesta competència a Catalunya suposés una millora. Continuaríem sent dependents de l'energia europea i espanyola, ergo depenent de Madrid i de París. Segurament seguiríem dependents d'una empresa, o tal com es fan les coses no tindríem garanties de tenir un altre escenari.Com tota empresa buscaria màxims beneficis i expansió... ergo, menys inversions per estar en situació d'oligopoli.

El pragmatisme em diu que la única solució és una veritable privatització a Espanya i una política europea de xarxes interconnectades amb el contrafort necessari per evitar situacions com les de l'any passat a Alemanya, on va passar una cosa similar i mitja Europa es va quedar sense llum... i la culpa no era d'Europa!!!

dilluns, 23 juliol de 2007

El nou vestidor del Barça mereix un estudi


El desastre de la passada temporada, en el qual fins i tot l'entrenador impassible i infalible estava desbordat, ha portat molts debats sobre la necessitat de mà dura.
Els jugadors de futbol sabem que són uns treballadors privilegiats (oximoron). Ara bé, sembla que el seu privilegi, en els equips grans, arriba a decidir les regles del joc. El darrer exemple és que semblen no assumir les regles imposades pel president Laporta, algunes veus del vestidor diuen qeu res ha de canviar, que cadascú sap el que ha de fer. Ho diuen els que tenen bon comportament, és clar.

Cas apart són els comportaments poc professionals d'aquells que es queixen quan no juguen (només poden fer-ho 11) i dels que arriben tard després d'unes vacances i no donen explicacions als aficionats, que en el cas del Barça són "propietaris".

La paradoxa, digna d'estudi, és aquella que diu que els futbolistes són com nens rics, sense responsabilitat professional, però després s'anuncia als diaris que faran una mena de comissió en la qual tots els petits grups al vestidor (francesos, brasilers, catalans) tindran representació per ressoldre problemes interns. En què quedem, són irresponsables, mimats i impossible de tractar o són gent racional??

dissabte, 21 juliol de 2007

El jueves y la libertad de expresión


No soy quién para justificar la decisión de un juez, amparada en la Constitución. En todo caso la lógica me dice que en los medios de comunicación se injuria constantemente a muchos famosos, famosillos y otros personajes, y en rara ocasión la cosa sobrepasa una pequeña multa.

El jueves es una publicación de tradición, ácida, de tendencia izquierdista (demagoga en muchas ocasiones), pero ácida al fin y al cabo. Los que defendían la libertad de prensa en los casos de las viñetas danesas o del ilustrador marroquí, tenemos que utilizar argumentos similares para este caso. Ahora bien, la arbitrariedad de algunos jueces para actuar de oficio me preocupa, me alarma, porque cuando se trata de desmentir noticias falsas se hace a expensas de alguien que reclama su falsedad. ¿En esto caso ha sido la Corona la que ha presionado? si es así, me parece justa cualquier decisión que les proteja como personas, como institución los que me conocen ya saben que sigo sin encontrarle el qué.

divendres, 20 juliol de 2007

Immigració i mercat de treball

Acaba de publicar-se el llibre Immigració i mercat de treball, un llibre coordinat pel CESB i la Fundació Jaume Bofill, fruit de molt treball de diversos investigadors de la UAB. La presentació del llibre es va fer fa uns mesos però per uns problemes d'impremta i edició no està al carrer fins avui.

El llibre és gratuït i es pot sol·licitar directament posant-se en contacte amb mí mateix o enviant un mail a cesb@bcn.cat.

Si algú busca informació sobre immigració irregular, immigració i economia submergida, aquest llibre no ho cobreix. S'espera que es realitzi un estudi durant el 2008, amb les mateixes institucions i uns altres investigadors especialitzats en metodologia qualitativa (focus group, entrevistes a experts, grup Delphi).

Piqué abandona la política

Marxa el que és, segons molta gent, el millor polític actualment a Catalunya, almenys quant a capacitat. Els mateixos que opinen això no el voten per estar a un partit equivocat.

Avorrit per un partit que ha fet servir repetidament un missatge i estil que queda molt lluny d'ell, Piqué ha abandonat, tard però ho ha fet.

Ha estat després de la darrera desqualificació a la gestió de partit, per part d'Acebes. Ha dit prou i ara deixa el PP en una posició complicada. Podria passar que molts votants molt espanyolistes i molt de dretes de Catalunya tornessin a votar al PP, com en l'època del mític A. V-Q.

Aquest escenari possiblement seria el pitjor per C's, que encara avui està dividit entre els que creuen que han estat massa d'esquerres i aquells que creuen que l'eix esquerra-dreta està vinculat, a Catalunya, amb el tema de l'idioma. És a dir, els ex-simpatitzants del PP i els del PSC.

Feina no li faltarà al Piqué. Possiblement no accepti una posició ràpidament, entrarà en l'àmbit empresarial, ocupant primer llocs a Consells d'administració i essent convidat a tertúlies, diaris i debats. Però qui sap, potser algú el busqui fins i tot com a candidat a la presidència del Barça del 2010, seria el tercer president del PP en 30 anys...tinc constància que a ell li faria molta gràcia.

dijous, 19 juliol de 2007

Conclusions a la selectivitat


Un dels objectius d'aquest bloc és rellegir el que es diu als mitjans de comunicació, no perquè cregui que tinc res més interessant, sinó perquè molt sovint es deixen emportar pel dia a dia:

- El mercat de treball requereix gent d'empresarials, magisteri i medicina, i totes tres pugen la seva demanda i en alguns casos nota de tall. D'acord, bona notícia.
- Els mitjans diuen que és una pena que no hi hagi tanta demanda d'estudiants que volen fer enginyeries. Cert, és una pena perquè els seguirem necessitant, però el mercat de treball ja està satisfet amb el volum actual, per tant, aquí no té sentit extrapolar a gaire temps vista.

- Es valora molt les carreres amb notes molt altes: Audiovisuals, Biotecnologia. En tots dos casos dóna la sensació que molta gent no sap què és exactament. En concret, de Biotecnologia,que té nota molt alta perquè només es fa a la UAB i tenen 90 places la gent es pensa que és per dissenyar màquines per les ciències humanes. Incorrecte, es tracta d'una disciplina experimental orientada a millorar, a partir d'experiments de laboratori i/o amb l'ús de simulacions, el nivell de vida de les persones ja sigui en medicina, plantes, animals, menjar. És a dir, treballar per reduir els riscos de les nostres vides i del nostre entorn.

- Es confon el concepte R+D+i, valor afegit amb el concepte economia del coneixement. Economia del coneixement incorpora noves tecnologies i perfils professionals tècnics, però també tot el referent a l'àmbit de les ciències socials: economia, dret, socio-política. Una societat amb indústries de valor afegit però sense coneixement social no és el model USA, Corea o europeu, sinó la Xina.

- El problema amb medicina. Si ho sol·liciten 3.000 persones no vol dir que haguem de posar moltes i moltes places. Està bé augmentar-les, però no pot arribar a tenir un nivell molt baix. Necessitem més metges???? sí, però prefereixo tenir el 70% d'aquí i atreure un 30% d'altres països amb bona formació. Si "regalem" l'accés tindrem el que passa amb magisteri, una formació teòrica i lamentable per la falta d''infraestructura per la recerca.

- Una dada preocupant, un 20% dels nous accessos a carreres universitàries són gent que ja ha estat a la universitat. Això vol dir que o bé els instituts no saben orientar prou, o bé les notes de tall condicionen l'elecció de carrera i el fracàs. Això ens surt molt car!!!

- La mitjana en matemàtiques a les PAU no arriba al 5, però volem que la gent entri a les enginyeries... com els motivem si es veuen fluixos en la matèria clau? Alguna cosa falla, segurament als instituts.

dimecres, 18 juliol de 2007

Festa del Renaixement a Tortosa






Per aquest cap de setmana us recomano visitar Tortosa, en la seva XII Festa del Renaixement. Per més informació us adreço al post d'en Dani Vidal,que ho explica força bé.
Només us recomanaria que en cas de voler fer-vos una idea correcta, feu nit allà o a la vora (a l'Ampolla, Deltebre) i sortiu de nit per Tortosa. La calor fa que des de les 15h fins les 18h no hi hagi cap espectacle previst ni gaire gent pel carrer.

dimarts, 17 juliol de 2007

Diàlegs econòmics a El Escorial


La passada setmana vaig estar a una trobada vinculada als cursos d'estiu de El Escorial. Se'm va oblidar dir que amb el preu del curs i l'allotjament ens van portar a l'auditori al cantant Miguel Poveda, que em va agradar molt tot i no tenir ni idea d'això del flamenc. Va exercir de català a Madrid.

El curs va tocar tots els temes de l'economia espanyola. En general, plantejada de forma genèrica i amb comentaris bastant orientats en perspectiva madrilenya.

De tota manera, allà estàvem nosaltres, per demostrar-li al CES espanyol que aquí també tenim problemes.

Destaco, i perdoneu si alguna cosa no la desenvolupo al post (ho puc fer als comentaris):
1. La sensació que la globalització està sent clarament beneficiosa per Espanya, generant nous treballs ben remunerats i en contacte amb l'exterior milloren la solvència dels treballadors, tot i que s'està obrint escletxa amb els treballs de sectors amb baixa qualificació.
2. Cert cofoïsme amb la situació actual, sobretot en magnituds macro. No hi ha gaire crítica amb la poca adaptació a l'economia del coneixement, que liquiden amb un simple "hem d'intentar dependre menys de la construcció i més de sectors de valor afegit". Desconeixen que una cosa són aquests sectors, on la construcció també té valor afegit, i l'altre treballs vinculats a l'economia del coneixement.
3. El convenciment que la construcció frenarà però s'ha de seguir protegint. Està la discussió de si el sector entraria en crisi o no, l'argument principal per dir que no és que Espanya ha de seguir construïnt nova obra pública, una part important de l'activitat d'aquest sector.
4. Sindicats i patronal segueixen estant curiosament d'acord, en el cas dels sindicats, CCOO té un greu problema de missatge al considerar que "s'han de tenir menys universitaris", una antiga reivindicació que han vist que no funciona de cara al seu missatge a favor del proletariat.
5. L'ex-ministre Luis Atienza va destacar que actualment el repte energètic és connectar-nos a França i evitar que les grans ciutats depenguin d'estacions situades lluny de les ciutats (destaca el fet que Barcelona aposta per aquesta via i Madrid l'ha tractat d'evitar).
6. El principal problema dels riscos derivats de les hipoteques potser no són els tipus d'interès sinó un possible creixement de l'atur. Mai s'han tingut taxes d'atur tant reduïdes, per tant no sabem si són reals.

A partir d'aquí, si teniu alguna consideració, ja sabeu.

Càrrecs polítics vs. servei civil de carrera

Ahir va ser detingut l'abans investigat i dimitit sub-delegat del govern de l'Estat a Catalunya, l'encarregat de la gestió de totes les cues d'immigració i permisos de treball/residència de Pla Palau.
Pel que comenten, totes les relacions amb la màfia van estar concentrades en unes poques persones, la major part no funcionaris. Evidentment aquest cas demostra que les màfies russes cada cop són més perilloses, entren al poder polític on els interessa amb capacitat d'extorsió (recordem els rumors de les relacions amb el diputat Fernández Teixidó). Però tot i ser només un cas, permet discutir sobre els efectes de tenir alts càrrecs que són funcionaris de carrera i els càrrecs de confiança política.
Sóc de l'opinió que els funcionaris, per moltes crítiques que solen rebre, tenen com a norma general una consideració especial per la unitat/departament en la qual treballen. És clar que poden tenir una opinió negativa de la seva pròpia feina, però el temps dóna aquesta capacitat.
Els grans anàlisis sobre gestió pública destaquen que un bon servei civil de carrera (basat en els principis de mèrit, capacitat per tenir mobilitat horitzontal i vertical en el servei) prevé situacions de corrupció, falsificació documental (enquestes, estadístiques) i permet treballar des de l'eficiència del servei, perquè possibilita modificar equips en funció de la necessitat, no es podria veure algú clarament ineficient per una feina concreta.

L'altre tema és si tots els funcionaris han de tenir aquest estatus, o si a la llarga hem d'equilibrar el funcionari i el funcionari laboral, una figura que sol estar més motivada.

dilluns, 16 juliol de 2007

Basté presentarà els matins a Rac1

Els que seguim aquesta emissora de ràdio des de gairebé els seus inicis ens ha sobtat que ara, en el seu millor moment, el presentador del programa del matí, Xavier Bosch, ha decidit marxar per poder-se dedicar a altres coses (alguns diuen que a escriure llibres, d'altres diuen que marxa al món del teatre).
El seu substitut, a l'igual que fa tres anys, prové d'esports. És en Jordi Basté, un dels elements fonamentals per entendre la millora d'audiència de la cadena, gent que provenia de Catalunya Ràdio. Als que ens agrada el seu programa de nit per ser poliesportiu, no només de futbol, ens resultarà difícil igualar-ho. Molta sort a tots dos, jo seguiré confiant en l'emissora perquè és l'única que m'ha enganxat, Catalunya Ràdio mai m'ha agradat a excepció del programa del Tardà i d'en Clapés quan hi era.

dimecres, 11 juliol de 2007

Curs d'estiu a El Escorial


Aquests dies estic "reclós" a l'Eurofòrum Escorial, un centre de reunions en el qual tenim per un preu interessant, allotjament, esmorzar, dinar, sopar i curs d'estiu. Això de poder estar aquí, a horari madrileny (tot comença a les 10.30 pels qui venen de Madrid en cotxe) i amb descansos de 3 hores entre dinar i sessió de tarda, és extraordinari. L'indret té 250 habitacions individuals, la meva a una de les 50 golfes que té l'edifici, antigament un palau del complexe de l'Escorial.

El curs en sí, vinculat als cursos d'estiu de El Escorial, no és gran cosa, tractem del model de creixement econòmic espanyol actual (demà escriuré alguna cosa si un concert de Miguel Poveda,que ve per als estudiants de la Universitat d'Estiu, m'ho permet. El meu cap em va dir que vingués, demostrés al CES espanyol que estem presents, i ja està. No em costarà ni un euro, i he pogut veure que el nou tren Alvia Barcelona-Madrid és una opció més que interessant: Passeig de Gràcia BCN (sortida 15h). Tren surt a les 15.30 de Sants. Arriba a les 19.30 a Atocha. A les 19.45 vaig arribar ahir a l'hotel de la GRan Via (tot en menys de 5 hores).

POSITIU: avui ha vingut un assessor de l'oficina econòmica del que aquí diuen "Presidente de la Nación". La seva oratòria demostra que qualsevol amb coneixements pot dedicar-se a difondre el que fa el govern. També he après molt amb l'exposició del professor John Martín, de la OCDE.

NEGATIU: que l'edat mitjana dels cursos és molt alta (supera els 40) fet que demostra que els joves universitaris no tenen gaire interès en allargar l'època d'estudi.

dilluns, 9 juliol de 2007

El mileurisme, causes conegudes, efectes preocupants?


Fa un temps vaig llegir estudis que demostren que fins i tot a Dinamarca, la pobresa dels joves, o com a mínim el mileurisme, existeix, però és un període de la seva vida (sobretot durant la formació), es tracten de les teories del "Life-cicle".
Ara que està de moda, amb raó, denunciar que els preus pugen per sobre dels salaris i que els joves són fonamentalmente mileuristes, em pregunto si aquest fenomen és realment una situació puntual o bé és una xacra per bona part de la vida de les persones.
Falta saber si el nostre mercat de treball permet oportunitats per progressar. Però falten estadístiques de tipus LONGITUDINAL (les que ens dirien si una persona que percep 1000 euros avui ho segueix fent x anys després).
Si fem foto fixa podem dir que el mileurisme és un problema greu i la pobresa relativa afecta cada cop més en edats més elevades (abans un llicenciat tenia bon sou...).
Ara bé, el problema són els sous o és el preu de l'habitatge?? Si percebem 1000 euros durant 4 anys però després tendim a tenir sous propers als 2000, la situació és diferent. En aquest cas, hem de treballar per tenir accés a l'habitatge de lloguer assequible, com fan amb els mileuristes a Dinamarca,quelcom on sí són diferents.La lectura allà no és tant pessimista, però la situació seria la mateixa.
Si en canvi un estudi ens digués que el mileurisme és de llarg recorregut quan l'analitzem individualment, la situació és clarament un problema del mercat laboral i dels sectors en els quals estem basant el nostre mercat.

diumenge, 8 juliol de 2007

Rumors sobre el Bicing

M'han comentat fonts internes a l'ajuntament que estan rebent pressions de les empreses de lloguer de bicicleta perquè creuen que han baixat molt el seu negoci des de que hi ha Bicing. LA proposta de les empreses és limitar l'ús del bicing com oci. Així, el temps màxim d'ús sense pagament addicional baixaria als 15 minuts.

Espero que l'Ajuntament no es deixi emportar per aquestes pressions. 15 minuts no és temps per fer un recorregut substitutiu de metro o bus, en absolut.
Tampoc seria seriós fer-ho de cop i volta, seria com incomplir un contracte... potser caldria anar fins i tot a associació de consumidors...

Però el que em temo és que aquestes empreses volen rebre una subvenció, ara que veuen que el Bicing és molt popular.

dimecres, 4 juliol de 2007

ZP promesa: 2.500 euros per cada naixement

Em sembla d'una publicitat enganyosa terrible, criticable des de molts punts de vista sobretot perquè s'estava treballant per un ajustament del tema des del món laboral.
Els pro-familia poden dir que la gent no té criatures per un tema econòmic, no es pot monetaritzar el tema.
Els que creuen que no arreglarà les deficiències de les llars d'infants poden argumentar-ho, com a mínim, de dues maneres:
En primer lloc, un sol pagament dificulta la sensació de la utilitat final. Serveix per pagar la roba, per pagar la guarderia, per pagar el banquet de bateig?? Tant debó fos per això, però també podria ser per pagar una tele, un ordinador... No m'agraden els xecs en efectiu, en aquests casos de política social em sembla molt més útil el xec-servei o directament la inversió.
En segon lloc, si el que es pretén es poder conciliar millor, o com a mínim que el cost d'oportunitat de tenir un fill no sigui tant alt, no estem arreglant el problema. Les llars d'infants i escoles bressol públiques són escasses, sobretot a Catalunya. Aquesta quantitat no serviria per res, el problema és molt més gran.

Aquesta mesura, a banda de ser un brindis al sol, no arregla cap dels problemes del nostre sistema de suport a les mares,que són les uqe deixen temporalment el mercat de treball i no sempre poden recuperar el seu estatus anterior...

Zapatero promet tornar rodalies


En el debat sobre l'estat de la nació (ara redefinit a Catalunya com a debat de política general), Zapatero va prometre cedir rodalies a Catalunya al gener del 2007. A veure si es compleix. Ara el problema seran les condicions d'acceptació. La Generalitat ha de negociar molt bé i portar de la mà de la gestió dels trens els diners necessaris per fer una inversió, com a mínim, tant gran com la que no s'ha fet darrerament.

dilluns, 2 juliol de 2007

Memòria Socioeconòmica 2006


El passat dijous 28 el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) va presentar a la seu del Col·legi d'Economistes, la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2006, un anuari que recull les dades més significatives en matèria econòmica, laboral i de qualitat de vida, integrant en aquest darrer apartat les opinions de diversos experts en els temes que es poden considerar d'actualitat.

D'entre totes les dades m'ha sorprès molt que en els diversos mitjans se n'han destacat coses molt difererents en les edicions de divendres: així, el diari El Punt es fixa en les dades laborals, el País en la distribució de la població entre tots els barris (tendència a la convergència socioeconòmica) i el Periódico fa, sota el meu punt de vista, una radiografia molt interessant. EuropaPress va fer una breu notícia intentant cobrir tots els angles.BTV va focalitzar la seva informació en l'habitatge, un tema que la Memòria toca només de puntetes per la recent publicació del Llibre Blanc de l'habitatge.

El que menys seriós m'ha semblat és l'article del diari ADN, que va titular "Barcelona, ciutat precària" i ho sostenta en el 83% de contractes temporals signats l'any 2006. Efectivament és una dada negativa, tothom preferiria que fos a la inversa, però el cert és que aquesta no és una dada que permeti fer comentaris sobre la precarietat del mercat laboral de la ciutat. La que serveix és la de total de contractes existents.
Un 83% de contractes temporals pot ser un bon indicador de la ciutat com a potència en àmbits estacionals. Així, posem el cas de grans esdeveniments com les macro-fires, els congressos, el turisme. En molts d'aquests àmbits es signen fins i tot contractes de 2 o 3 dies i ningú en dubta de la seva rellevància.

POSITIU: que l'activitat femenina a Barcelona estàen xifres superiors als d'Europa. en bona part per la pròpia necessitat per treballar degut a l'increment del preu als pisos.
NEGATIU: es percep un any més que l'economia de la ciutat es basa en el sector serveis i no es detecta que s'inverteixi en valor afegit. Potser es reaccionarà massa tard?