divendres, 29 juny de 2007

La noia de la màxima nota

Aquests dies començo a estar molt cansat de que ens ensenyin la foto i entrevistes amb una noia que ha tret la nota de tall més alta de Catalunya després de les PAU... possiblement sigui perquè jo no treia tant bones notes.
El que sí tinc clar és que amb 18 anys, veure't als diaris, teles i ràdios, només pot generar efectes negatius: enveja de companys i companyes, sentir-te massa bo sense haver fet res (perquè les PAU no són res, no ens enganyem). M'agradaria saber quants dels "campions de les PAU" de les darreres edicions són ara els números 1 en la seva feina, potser s'han tornat uns imbècils i no poden treballar a cap lloc en grup. Treure bones notes no garanteix ser una persona fiable al mercat de treball, encara que ajudi. Hem de tenir cervells o persones de fiar?
Provinc d'una tradició en la qual els rànkings són poc rellevants, on crec que és millor valorar les persones pel que són i no pel que una qualificació pugui dir. Potser és això que vegi aquest tipus de notícies amb molt excepticisme. El país no funcionarà gràcies a gent que té 9 de mitjana, sinó als que potser no són tant bons en general i són molt bons fent determinades coses: negociant, pencant, sent bons en la informàtica, en les matemàtiques.

POSITIU: que les PAU segueixen sent un moment interessant per avaluar, encara que sigui de forma estadística, la situació dels nostres estudiants, les deficiències que detecten professors que llegeixen exàmens sense conéixer els alumnes.
NEGATIUS: que es parli molt de les notes mitjanes però no s'aprofiti per criticar el sistema educatiu, que cada cop té PAU més fàcils.
Sobretot, considero molt negatiu que cada cop més els mitjans de comunicació transmeten la idea d'una societat que necessita d'individus que sobresurtin dins la "mediocritat". Valors contraris als que alguns defensem sobre com s'aprèn... dels que ens envolten potser no ens posen nota però és el que ens ensenya de debó.

dimarts, 26 juny de 2007

Megadrive... aquells meravellosos anys


Jo era dels que vaig començar amb un MSX que li van comprar a mon germà, d'aquells amb cassette i "cartutx"(que costaven 5.000 peles!!).
Posteriorment, amb la marxa a Barcelona del meu germà i l'explosió dels 16 bits, em vaig comprar una Megadrive (si no recordo malament, l'any 1992 amb 12 anys). Aquella consola em va donar moltes tardes de glòria, tot i que la tenia gairebé prohibida entre setmana. Fins la majoria d'edat encara hi jugava sovint i en els darrers anys encara la posava en els vells temps.
Ahir, al Torrent, em vaig baixar una col·lecció dels 800 millors jocs per aquesta consola, en format emulador. Impressionant. Tornar a jugar al SuperTennis, al primer Fifa, a l'Alex Kidd, a la saga del Sonic, a Virtua Racing, el OutRun(que era impressionant en gràfis fa 13 anys), el Street Fighter i alguns jocs de cotxe. Em va sorprendre molt fins i tot un joc que tracta sobre Jesucrist i la batalla de Jericó... en el qual Jesucrist va matant gent...

POSITIU: que tot i que la tecnologia va tant ràpid, alguns d'aquests jocs segueixen tenint una funció interessant.
NEGATIU: que en l'actualitat hi hagin tant poca originalitat. La majoria de jocs són d'esports, o de conducció arcade, o de pistoles en tercera persona. S'ha perdut l'aventura gràfica, o almenys ara no triomfa i els d'enginy.

Defensor del poble segueix opinant


Aquest defensor del poble és sense dubte un dels més actius i polèmics. Va opinar sobre l'estatut, defensant una determinada part de la població i no a tothom (demostrant que es pot ser Ombudsman i no ser neutral).

Ahir va declarar que una possible forma de millorar l'educació dels nanos a l'escola és tornant a un tracte de respecte amb el professor, que això de tractar-lo de tu pot ser negatiu. No sé què prefereixo, si aquesta opinió amb tant poc rigor o els que busquen les causes en l'afebliment de les famílies com a institució tradicional. Totes dues tenen poca rigorositat a efectes d'alguns psicòlegs.
Molts altres països tenen menys problemes de comportament dels adolescents i ni tenen un tracte molt respectuós amb el professor ni són neòfils en el tema de les llars "no tradicionals".

Fins ara m'han convençut molt més les explicacions basades en els valors, perquè els valors poden ser cristians o laïcs, però són valors al cap i a la fi. I a mi em sembla que la generació post 1985 no en té de valors d'humiltat, respecte i superació personal, l'afany per aprendre i de detectar qui et pot ensenyar. A mí m'han ensenyat molts d'aquests valors persones que no he tractat de vostè amb menys de 18 anys.

POSITIU: Com a mínim la societat té clar que hi ha un problema de civisme i atenció de les noves generacions. Sempre s'ha dit que els joves cada cop estan més impertinents , però no s'ha donat el braç a tórcer, com sembla que s'ha fet al Regne Unit.
NEGATIU: Que es doni tanta importància a un senyor que hauria de ser més rigorós.

dijous, 21 juny de 2007

Maragall Jr. i les V.O.S

Per fi, el "tete" fa una bona proposta. Curiós que se li ocorri no doblar les sèries i pelis estrangeres,posant subtítols en català, a Finlàndia. Potser se n'ha adonat ara? Mesura clarament positiva, bàsicament perquè hi ha una correlació directa entre països que tenen aquesta mesura i nivell d'anglès de la gent. Ah, Portugal va posar aquesta mesura i és un dels pocs aspectes en els quals tenen una societat més preparada, en nivell d'anglès.
El meu dubte és doble: com sempre a la família Maragall no es fan propostes en fred, el tema es mereix una reflexió profunda amb experts sobre els efectes, sobre el malestar de la indústria del doblatge, sobre si seria bo o dolent per TV3 com a entitat i com a "empresa" (queixa de l'Oriol Pujol de CiU sobre l'audiència).
En segon lloc, la proposta l'hauria d'haver fet el conseller Treserras, o com a mínim conjuntament amb ell. Del contrari sembla que no es vulgui fer l'altre mesura necessària: invertir molt més en l'anglès, en professorat més preparat i/o nadiu, o començar pel no doblatge al cinema.

POSITIU: que després de 20 anys d'enderreriment amb el tema, ara comencem a pensar en fer propostes.
NEGATIU: No s'ha fet d'una manera seriosa i amb el suport de tot el govern (les propostes estrella s'han de fer des de més amunt), cosa que donaria més força tenint en compte le feblesa de qui ho ha fet.

dimarts, 19 juny de 2007

Noves taxes amenacen les low-cost

He llegit avui al Cinco Días (pàgina 4) que el sector de les empreses d'aerolínies baix-cost patiran una crisi deguda a l'increment de taxes aeroportuàries (fins un 33% a Europa i un 10% a GB). Segons sembla, només Air Berlín, Easyjet i Ryanair estarien preparades per adaptar-se sense repercutir en el client. La crisi ja s'estaria notant en la demanda, tot i que la crisi afecta també a BA, que no és precisament baix-cost. La resta patirien greus crisis en el futur. Tinc el meu dubte sobre si no es tracta d'una saturació dels grans aeroports, si el futur és el dels petits aeroports. En aquest cas, algunes empreses només podrien funcionar d'aquesta manera.
Una altra opció per les low-cost és operar com a charters. A vegades Spanair lloga els seus aparells petits quan té demanda.
L'altra opció és aliar-se amb touroperadors i hotels i oferir viatges low-cost.
Posem un exemple. Actualment, Londres amb Easyjet pot costar, amb temps, entre 80 i 100 euros anar i tornar.Els hotels de Londres són caríssims, però hi ha petits Bed and Breakfast i hotels més familiars (sobretot a prop de Notting Hill i Hyde Park) que no entren en les xarxes de touroperadors i els contracten particulars.
Potser si Easyjet reservés un preu per aquelles persones que agafen paquet hotel+vol, avisant-t'ho a l'hora de reservar vol (igual que posen tarifa web i tarifa flexible), podrien garantir bones condicions amb els hotels que repercutís indirectament amb l'ascens en el preu. És a dir, si el vol que em costava 100 abans de la pujada ara em costa 110, els 10 euros me'ls estalviaria l'hotel. La qüestió seria trobar hotels que estiguin ben valorats per usuaris, a l'estil atrapalo.com.

POSITIU: que a la llarga segur que acabarà sent positiu pels usuaris, perquè és un sector amb una gran competència. A l'igual que ja se'ns va dir al bloc d'en Frans com anava el tema de l'ajuntament de preus, de ben segur hi ha solucions imaginatives per tornar a enganxar als que es miren fins el darrer cèntim.

NEGATIU:en economia tot està inventat i Cinco Días ha estat una mica determinista en els seus comentaris,que poden ser alarmistes i poden estar fets per beneficiar a les grans empreses que veuen com algunes low-cost volen anar a NYC, Àfrica o fins i tot la Índia.

dilluns, 18 juny de 2007

Abstencionisme

Passen els dies i ens adonem que l'abstenció a les municipals no és una situació tant greu com comenten. La gent es mou quan hi ha quelcom important a decidir. A les presidencials de fa 2 mesos, 86% de participació, a les legislatives d'aquesta setmana, 60% (una taxa de participació normal, baixa en un corrent europeu).
Ja vaig comentar que la realitat francesa no era la primera, que allò venia condicionat per un canvi en la presidència després de molts anys. La percepció que, tot i que França és un semipresidencialisme, la gent percep que el President és allò que pot fer millorar les seves condicions de vida.
A Espanya superen el 75% les eleccions generals amb possibilitats de canvi, per què no es pot arribar a aquests nivells en les properes eleccions??? D'aquí que potser hem de prendre nota i no apuntar tots els mals a casa nostra als polítics en general, sinó als municipals en determinats llocs on no s'ha arribat al 55-60% de participació.

dijous, 14 juny de 2007

Cerimònia universitària sense universitaris

En aquests moments, estic veient per vídeo la cerimònia acadèmica d'investidura com a Doctor Honoris causa per la UPF d'en Woody Allen. Sabia que les invitacions s'havien anat enviat al llarg de les darreres setmanes, però m'està sobtant molt que en aquesta cerimònia del món universitari no hi hagi cap persona que pugui intuir que tingui menys de 25 anys. Em sembla un error fer una cerimònia universitària sense cap persona del que es podria considerar element fonamental d'una institució educadora.

Si el problema eren els possibles aldarulls, podrien haver fet un sorteig en el qual un percentatge dels seients anés destinat a assistents de recerca, estudiants de doctorat i alumnes.

En fi, un greu error. Em pregunto si publicaran l'origen dels convidats,quants n'hi han provinents de MediaPro?? I de la classe política??. Si d'alguna cosa recordo de la cerimònia del senyor Desmond Tutu l'any 2000 és que com alumne vaig poder disfrutar del seu parlament.

dimarts, 12 juny de 2007

Símptomes de recuperació a les TV



Des de l'any 2000 tenim un allau de telescombraria a les nostres televisions, ens envaixen programes del cor. En les darreres setmanes estic començant a detectar símptomes de millora en l'actitud de molta gent: A tu lado i Dolce Vita abandonen per falta d'audiènciai unes quantes querelles criminals que estan als jutjats i que pagaran els col·laboradors de forma individual. Tampoc li va bé als formats de vida en directe: la Casa de tu vida va durar 2 o 3 setmanes, supervivientes ben just déu tenir share només 1 dia a la setmana, Factor X tenia més audiència els dies que mostraven els frikies que es presentaves en comparació amb els dies que fan actuacions.

Per la vessant positiva, 4 sèries de qualitat: Herois (magnífica), House, Prison Break i CSI i el Polònia. I si algú prefereix el producte d'aquí, dues nits garantides per Ventdelplà. No incloc en les sèries de qualitat la Via Augusta,que em sembla una obra de teatre mal plantejada, feta barata (no hi ha exteriors) i amb unes trames que si adaptèssim a l'edat mitjana no caldria modificar cap guió.
Ja no és necessari veure els formats GH i Dolce Vita si es vol estar distret en prime time!!! Llàstima que a l'estiu moltes d'aquestes sèries pararan i no tornaran fins gener!!

dilluns, 11 juny de 2007

Ciutat complexa, ciutat dispersa


Els que em coneixen saben la meva obsessió per la dicotomia entre ciutat complexa i ciutat dispersa. O el que és el mateix, poder fer totes les activitats de la vida quotidiana, inclós l'oci, en un espai reduït o bé dependre del transport privat.
Ara em toca redactar l'esborrany de dictamen sobre els barris de Barcelona per la meva feina (el document final es consensuarà entre tots els grups membres del Consell).

Els barris de Barcelona tenen un gran punt a favor, al tenir-ho tot a mà genera una certa estima pel comerç del barri, fins i tot una competitivitat amb altres barris per veure qui ofereix major quantitat i qualitat de serveis i atractiu d'oci. Però hi ha noves tendències: el 22@ com a centre d'activitat econòmica, de naturalesa especialitzada, la zona Fòrum, els nous centres comercials, des de Glòries, passant per Diagonal Mar, el de Gran Via, la Maquinista. Barcelona ha estat fent petites incursions a models mixtes o fins i tot a l'especialització del sòl. És bo que es facin?? Quins avantatges tenim amb aquests tipus de ciutat? En cas de fer-ho, s'ha de fer en aquests determinats barris o s'hauria d'apostar per un centre financer i tecnològic dispers, considerant que la globalització no té interès en les concentracions?

Lliga perduda, merescudament

El Barça es va deixar la lliga en 1 minut. El Saragossa va complir i va empatar contra el Madrid, però el Barça va fer un partit plagat d'inseguretat, mal planificat tàcticament (ningú pressionava de la Peña) i esgotat en el tram final.
Aquesta lliga ha estat molt fluixa. El Barça i Sevilla l'han controlada, però en cap cas han fet un espai de més de 6 punts respecte Madrid. El Barça ha perdonat en la segona volta en 3 partits fonamentals: a la jornada 23 va perdre un partit contra el Sevilla que guanyava 0-1, amb penal a favor i contra 10 jugadors, que hagués permès treure 8 punts al Madrid i 5 al Sevilla.
A falta de 8 o 10 partits, derrota al Madrigal contra el Vila-real, quan el Madrid havia fallat i tornava a tenir opció d'allunyar-se.

El tram final

A partir d'aquell moment la sensació era que ni tant sols la recuperació d'Eto'o podria fer el Barça favorit. El Madrid havia passat els pitjors moments de la temporada i estava a tir. Contra el Betis es va complir el que per mí era ja el final. Un empat al darrer minut, pèrdua de lideratge. Des de llavors el Madrid ha guanyat molts punts a final de partit (Espanyol, Recre i Saragossa), la demostració del que es creu campió.

El Futur

Ara toca recapacitar, si l'any passat la plantilla era molt bona, no pot ser que es parli ara de que sobren 6 o 7 jugadors. Jo crec que hi ha 3-4 casos de prescindibles, però altres encara poden servir. El Madrid guanyarà una lliga amb 3 o 4 retocs respecte l'any passat. Recordem que no és tant important fitxar jugadors brillants com jugadors efectius. Els brillants els tenim, ara necessitem el nostre Van Nistelrooy particular... o millor dit, el nostre Larsson 2.

dissabte, 9 juny de 2007

Programes de TV3 subtitulats

L'avantatge de la TDT és que permet millores com la següent. TV3 ha decidit subtitular en aquest format dos programes que potencialment poden ser molt vistos per la població immigrada: Karakalia, de cuina ètnica, i el Cor de la Ciutat. De moment es subtitula en àrab i castellà, llengües més parlades per aquesta població, posteriorment s'ampliarà al romanès.

Això que sembla tant innovador a mí m'agradaria que passés en totes les pelis, subtítols en català.

dijous, 7 juny de 2007

Contradiccions dels Premis Príncep d'Astúries


Al Gore rep el premi Príncep d'Astúries per la Cooperació. Un premi merescut per la seva repercusió mediàtica, la mateixa que tindrà el premi als EUA pel nom del guanyador.
Tinc dos dubtes en referència a aquest tema:
1. El jurat és del tema o revisa els informes sobre els possibles guanyadors. Si els revisa, en funció de quins mèrits guanya, els percebuts o els d'esforç i dedicació? Em temo que és el primer.
2. L'altruïsme, o el treballar sense percebre més que el sou per la pròpia feina, és un factor addicional en el premi Nobel de la Pau o el Príncep d'Astúries de la concòrdacia i el de cooperació?? O bé valorem igual que d'altres premis? És difícil creure que el factor ètic no ha d'anar lligat. En els premis de literatura, es pot premiar moltes coses, però hi ha un barem molt i molt rellevant, que és l'èxit editorial. Els bons escriptors tenen suport editorial, perquè venen. Els de Ciència tenen articles, dirigeixen els òrgans científics més importants, reben signatures d'adhesió si cal, per part dels seus propis companys. En aquest cas la cooperació no és un negoci, tot i que el senyor Gore l'hagi transformat en això. Hem de premiar qui té capacitat per sortir a la tele?? una figura no experta en la matèria, simplement un nom, pot rebre un premi representant altres??

Saura ha de dimitir

Sense entrar gaire en una matèria que considero difícil, em sembla que Saura ha de dimitir.
Un polític que no aconsegueix generar confiança en els seus treballadors en un tema tant important és carn de fracàs . Cap dels responsables no polítics en la gestió dels mossos ha defensat al polític, això vol dir que Saura no ha pogut canviar la cultura de l'organització, o dirigint-la erròniament o bé parlant tant sobre el tema que al final ha incomodat internament. Perquè ha transformat el departament en una roda de premsa mensual.
Va començar malament quan deia que ell entenia la seguretat d'una altra manera, que IC entenia els mossos d'una concepció particular. Sembla que a l'interior dels mossos entenen la seguretat d'una sola manera, possiblement no hi ha més manera de fer.
Per cert, espero que algun dia faci una roda de premsa per parlar sobre el Departament de RRII i participació (RIP), sobre els sous dels seus tècnics (alguns de nivell 28 sense tenir doctorat) i sobre els resultats que s'han donat.

dimarts, 5 juny de 2007

Busquen lletra per l'himne


La setmana passada el Comitè Olímpic Espanyol va demanar a Marca que es fes una campanya per escriure una lletra per l'himne. La campanya ja ha arribat a la classe política.Certament, tots els països importants en tenen, de lletra, és normal que en vulguin. Ara bé, em temo que serà una batalla impossible de generar consens. Si s'implora a la unitat, problema, si s'implora al pluralisme incorporant lletra dels altres idiomes propis, problema... en fi, no esperem res de bo.
Paral·lelament acusen Xavi de no voler jugar amb Espanya per provocar una targeta per no jugar contra Liechtenstein i així preparar 3 dies més el decisiu matx del dissabte.
I per últim imatge de la discòrdia, dos jugadors, Xavi i Puyol, es dobleguen les mitgetes ocultant la bandera (cosa que em sona que també fan amb les mitgetes del Barça,que no tenen cap color de bandera).

En fi, esport i política, un cop més connectats tristament.

El descens electoral d'ERC

Sembla que des de que ERC baixa electoralment està de moda trinxar les coalicions d'ERC amb el PSC amb dos arguments, el de la catalanitat (cosa absurda en els fenòmens municipals) i el de la poca visibilitat per estar en un segon plànol.
Sobre el primer argument, l'aposta d'ERC és arriscada, però han tractat de garantir que el govern fos independentista i d'esquerres, alhora. Sembla que alguns prefereixen renunciar a un dels dos eixos i formar govern amb el centre-dreta, potser perquè es comencen a olorar que CiU es buscarà la vida amb el PP en el futur... Aquest escenari en les properes eleccions generals podria beneficiar molt la direcció d'ERC i el PSC, demostraria que CiU, quan té l'oportunitat, pacta amb qui sigui però donant prioritat a la dreta. Aquest pacte, si sumessin majoria, seria un desastre sobretot pel PSOE. Interessant escenari, aquell que enfortiria el tripartit gairebé com a reacció a la dreta espanyolista i el catalanisme del $. Interessant perquè es podria veure aquella tendència dels que defensem que el PSC no és una sucursal del PSOE i que algunes situacions poden enfortir la seva autonomia.

Del segon argument, el de la visibilitat, em temo que ERC pateix el síndrome del partit petit, el mateix que han patit tants partits europeus durant any. Ser visagra d'un govern és complicat. Carretero es pensa que el futur de Catalunya seria molt més optimista pactant amb CiU. Sota el meu punt de vista és d'una lleugera intel·lectual preocupant. Quina garantia té aquest senyor que ERC no quedarà de nou reduïda a la mínima expressió?? Podria donar-se la mateixa situació que en l'actualitat, fins i tot amb més problemes electorals: amb el tripartit podrien esgarrapar vots d'alguns catalanistes de gent que no veu una direcció clara a CiU. Amb CiU molts catalanistes que actualment voten ERC podrien tornar al vot d'abans del 2003, el vot original de la bossa de nous electors que va tenir ERC a començaments de la dècada.

divendres, 1 juny de 2007

L'elecció dels alcaldes

Voldria aclarir comentaris que s'han sentit al carrer i fins i tot alguns contertualians. L'elecció dels alcaldes no funciona com als Parlaments espanyol i català. És a dir, no hi ha una segona volta en el qual l'alcaldable sortiria triat en minoria.

En el cas de les eleccions municipals el procediment és el següent:
D'entre els caps de llista, es postulen les candidatures que es presenten. A Barcelona seria Hereu, Trias i potser Portabella.
Es vota, a diferència del Parlament, més d'1 opció.
En primera votació sortiria: Hereu 18 (14 PSC +4 IC); Trias 19 (PP+CiU); Portabella 4.

Això no donaria l'alcaldia en Trias i tampoc hi hauria una segona votació. Automàticament la LOREG diu que es nomena la llista més votada.