Portabella amenaça amb deixar el govern municipal en minoria

Lamentable va ser la campanya del senyor Portabella, desqualificant les coses que no van bé (com si ell no fos del govern des del 1999) i dient que tot el que va bé és des de la seva presència al govern, parlo del debat de TV3+BTV. Ara resulta que quan li demanen motius pels quals no ha mobilitzat el vot d'ERC comenta que és per culpa d'estar en tercera línia, amagat darrera d'un govern que no ho ha fet bé i ferit en l'orgull de les poques mostres de carinyo durant la campanya per part dels seus socis, especialment de l'Imma que el matisava constantment.

L'amenaça de deixar el govern coincideix amb l'inici per les negociacions de reeditar el tripartit.

Tres possibles escenaris se'n deriven: el primer, i més probable, voler demostrar als seus votants que no donarà tant fàcil la clau del govern. Tots sabem que ser president del zoo, tercer tinent d'alcalde, controlar turisme de Barcelona i promoció econòmica és una font d'ingressos pel candidat i pel partit, que seria impossible d'igualar com a simples regidors.
El segon seria abandonar el tripartit i passar a l'0posició, impedint que governessin CiU i el PP. Aquesta opció, que també succeeix a altres indrets, buscaria un escenari per d'aquí 4 anys, sabent que en alguns casos puntuals es podria pactar.
La tercera opció seria quedar-se a l'oposició i acceptar que CiU i PP governin plegats, quelcom que valorant els altres dos escenaris dubto molt que acceptessin. Tampoc crec que poguessin entrar en un tripartit amb les dretes, i tampoc crec que el PP acceptés un govern en minoria entre CiU i ERC.

Per la seva banda, Carles Martí, del PSC, ha anunciat que ells no veuen governar sense ERC. Així que les cartes estan sobre la taula i el bolero ha començat. Tothom està aparellat, la diferència és que Portabella s'ha tornat la típica cap del grup d'animadores que de tant exigent que es torna, al final es queda sola. Vigilin perquè de pretendents només tenen uns, donat que Ciu+ERC no sumen prou.

Un gran restaurant japonès

Treballar a Plaça Catalunya té alguns avantatges, sobretot per compaginar la vida personal i laboral. Quan tinc reunions tot queda a mà i fins i tot em puc dedicar unes hores a llegir fent temps.
Però un dels temes que està pitjor és menjar. Varietat n'hi ha molta, però qualitat poca. O són cars (menús per sobre dels 15 euros) . Estava cansat de males digestions, d'olis refregits i de Burger Kings Un dia de tant en tant sempre agrada, però no com a norma general.
Avui he descobert un d'aquelles excepcions a la zona. Està a un dels dos carrerons que surten de C/Fontanella fins el carrer comtal (entre Urquinaona i Pl. Catalunya). El restaurant es diu Machiroku. Té 6 menús per triar, el de Sushi, amb Sopa i amanida+postre= 10 euros.
No és el típic japonès amb gran decoració. És senzill, agradable, poc sorollós.

He mirat la carta i té pinta de poder sopar de carta molts plats per menys de 15 euros. Altament recomanable a un barri amb molts problemes per trobar un restaurant en condicions.

Encantadísimo.com, un web per consumidors

Sempre he cregut que Internet, si ha fet una cosa molt bé, és evitar que t'arruïnin un viatge per culpa d'un hotel brut o un mal restaurant. Avui tot està a la vora de tothom i pots veure hotels valorats pels propis consumidors. Hi ha algunes webs interessants com lanetro o webbares que dóna exemples per trobar un lloc per prendre alguna cosa i comentaris d'alguns usuaris, molt habituals.
D'altres on pots contractar directament el sopar, com atrapalo.com, també tenen opinions i fins i tot trobes descomptes.

Ara voldria recomanar un web que he descobert avui, encantadisimo.com.
Sense ser cap meravella la/les persona/es que escriuen aquesta web estan al dia del món de l'alimentació a Barcelona. Feu una visita i veureu que tenen enllaços a webs molt interessants com és el comerjapones.com.

Nit electoral, tothom guanya?

Com ja sabeu després d'unes eleccions sempre hi ha moltes reflexions. No voldria ser reiteratiu amb l'anàlisi que fan d'altres. Sí voldria aprofundir en dues sensacions que ara que conec la política local de més a prop puc garantir.
La primera és que els abstencionistes no són tontos. No comparteixo aquesta actitud, perquè crec que les crítiques s'han de fer votant, encara que sigui en blanc, però sí crec que tota la campanya no ha servit per res. Grans discursos, poques propostes concretes, molts diners perduts i moltes hores de televisió. Hi ha tres elements dels quals se n'ha parlat poc i que poden ser l'element clau del futur: 1. què farem quant els accessos a Barcelona, en tots els transports; 2. Què farem al 22@ i a la Zona Universitària (urbanisme); 3. Seguiran apostant per equipaments de proximitat que estan tenint molt èxit, biblioteques, CAPs moderns,etc.?? Es parla molt de models de ciutat, però la gent vol sentir coses a mig termini, que no vol dir que no es faci pensant a llarg termini.
Una segona idea que m'interessa. Cada cop votem més cops al llarg de 4 anys, fins i tot hem passat un referèndum. LEs esquerres, sobretot ICV-EUiA, insisteixen en el fet que la gent no té instruments de participar. Des de fa anys aquest tema és més recurrent, hi ha més formes de representació i els ajuntament mitjans fan fins i tot programes molt interessants de participació ciutadana. Però la gent vota menys, per què? esgotament, poca eficiència en solucionar problemes bàsics per la gent jove, candidats/tes poc atractius... tot afecta una mica.

Mal rotllo a C's

Sembla que a Ciutadans hi ha mal rotllo. Resulta que ja no és tant important el seu programa sinó que comencen a tenir estructura, afiliats i, per tant, expectatives d'usar el partit per finalitats privades. O sigui, que això de ser un partit diferent que només pensa en la gent, res.

Mireu el blog següent on uns afiliats demanen no votar el seu propi partit a la candidatura Barcelonina per ser poc transparent.:
http://ciudadano-ubu.blogspot.com/

Google Docs, una aplicació interessant

Avui he descobert que entre les funcions de Google està una anomenada Google Docs. Els avantatges d'aquest servei són poder tenir una còpia de seguretat de documents i que altres persones puguin accedir a ells i modificar-lo si donem permisos. No és gaire més funcional que enviar-ho per mail, però pot estar bé per treballar en cooperació, quan s'escriu a dues mans i evitar ensurts per si el mail no ha arribat.
També pot ser una bona solució per aquells que treballen en més d'un ordinador i no volen anar amb extraibles per tot arreu.

22@ BCN i Paris Rive Gauche (i)

22@ és un nou barri de barri que pretén adaptar a la nova economia un extens espai d'ús industrial,connectant dues centralitats comercials i socials com són el Clot i Poblenou generant-ne una de nova al voltant de la Diagonal.

El projecte, que en la fase d'urbanització massiva va rebre moltes crítiques, comença a donar els seus fruïts, tot i que té problemes a l'hora de generar nous llocs de treball i a nivell de comunicació interna. A més, en la seva fase d'aposta econòmica i no urbanística, requeriria d'un compromís de tots els partits polítics, del govern de l'estat i la Generalitat.

En canvi, a París, la preocupació no és aconseguir generar nous centres d'activitat econòmica, que ja existeix, sinó retornar la població jove al centre. Avui, a excepció de Jussieu i Sorbona al Barri llatí poca gent jove no turista es veu pel centre. Es presenta el projecte París Rive Gauche, que pivota entorn al factor cultural. Universitat i biblioteca nacional han de ser els elements claus per entendre'l.

El cas de París és clarament un urbanisme fet per i per als joves, jugar a cavall guanyador. El dubte és si els preus de la vida de París permetran que les persones que vagin a aquest barri puguin arrelar. Interessa que els joves visquin només allà mentre hi estudiïn? O bé s'ha de pensar més enllà? París Rive Gauche preveu un desenvolupament econòmic basat en el comerç de proximitat i especialitzat, un element que també és de dubtós èxit.

Dijous escriuré més, ara m'agradaria conèixer el vostre punt de vista sobre aquest tema.

Els altres encaputxats

Tinc molt interès en escoltar els caps de llista a l'Ajuntament en una arena (la universitat) en la qual sovint són ells mateixos, es sinceren i es treuen una bona part de la seva vessant de polítics. Vaig anar a escoltar Portabella, Mayol i Trias a ESADE, avui tenia pensat escoltar l'Hereu a la UPF, però han suspès l'acte perquè no es podia garantir la seguretat al saber que uns grups tenien pensat entrar amb pancartes i altres objectes.

Sembla que no tots els caps de llista poden opinar d'igual forma. Els caps de llista d'IC i ERC van sense gaires problemes a la UPF en totes les eleccions. Amb els de CiU, alguns crits sense gaire importància. Ara bé, no entenc com és que els candidats del PSC, PP i C's són escridassats, reben visites de personatges que els diuen que no són benvinguts a la Univeritat,etc.

Avui participava Jordi Hereu a la UPF. Cap indicació a CampusGlobal, cap indicació al web, segurament per propi desig dels organitzadors, un grup d'estudiants socialistes que no conec però que m'han explicat que no poden penjar res perquè les coses duren minuts.

Em sembla veritablement lamentable que a una universitat pública no es pugui escoltar tothom, lamentable que algunes persones hagin d'amagar la seva ponència,que en lloc d'anar 100 interessats acabin anant 30.

A la UPF ha intervingut Otegi i no ha passat res, al contrari, se'l va aplaudir. Però no pot intervenir José Montilla, Alberto Fernández Díaz o Duran i Lleida. És intolerable que les joventuts d'alguns partits, coneixent aquestes actituds no les denunciïn, i intolerable que algunes associacions d'estudiants rebin subvencions per fer activitats a la universitat que es basen en l'extorsió i la impossibilitat a que d'altres pengin cartells (com ells) al pati, perquè jo he vist com s'han despenjat cartells d'algunes associacions com és Jove empresa Fabra, els bíblics i NexeSocialista.

Trias diu que incorporarà experts al seu equip

En Trias comenta que incorporarà persones expertes de la societat civil en el seu equip de treball, amb l'objectiu de "legitimar" davant de la societat algunes de les polítiques que decidiria en cas que fos alcalde.
A priori em sembla una bona iniciativa, gairebé pròpia d'un neo-arribat a la política. Malauradament és un món ple de favors a canvi de lleialtat. És possible que els millors sociòlegs, arquitectes, economistes o gestors d'informació treballin a un gabinet de forma permanent??? no ho crec, no crec que deixin les seves feines. En cas que es refereixi a tenir-los com experts de capella, com fa el Subirats amb les polítiques socials del seu amic Ricard Gomà, llavors la concepció d'equip seria extramadament àmplia.

Vull veure organigrames i la situació d'aquests experts en el mateix. Tots els partits tenen gent de confiança més o menys a prop. Per cert, ara que ell diu que és socialdemòcrata... els experts seran de la ideologia predominant a CiU o seran socialdemocràtes. Si és així, ¿¿acceptaran treballar per un partit de caire liberal-conservador encara que el que mana sigui de la branca SD?

Pàmies no anirà a Frankfurt

Enguany, a la fira més important del món editorial, Catalunya és la convidada. Portem 3 o 4 anys parlant d'aquesta fita,que ha de permetre que molts escriptors catalans siguin traduïts. L'altre dia un editor independent en ciències socials que hi anirà em va comentar que l'èxit és relatiu. No per tenir un espai particular farà que tingui més visibilitat. En primer lloc perquè cal una feina prèvia que no està clar que s'hagi fet de reconeixement. I segon, perquè has de tenir referents. Si tinguèssim un nobel de literatura, ens serviria de ganxo per la resta. Però qui pot anar a explicar lo bé que s'escriu aquí si no coneixen a cap escriptor???

A sobre, Sergi Pàmies diu que no anirà perquè, sense dir-ho, s'han triat per principals primer comercials i segons ideològics. El mateix editor independent amic meu em que segons Pàmies primer s'estan assegurant tenir la presència d'escriptors propers a ERC o d'una determinada posició sobre la cultura i després els que escriuen en català per ser la llengua amb la qual s'hi expressen millor però sense tenir una connotació política.

CCOO reconeix que "cal limitar l'arribada de treballadors immigrants"

El Secretari de CCOO, Sr Fidalgo, ha reconegut que el mercat de treball espanyol no pot permetre's tanta arribada de treballadors immigrants. Aquesta declaració xoca completament amb els arguments considerats fa un temps enrere. Hem passat del "papers per tothom" i "cap persona és il·legal" a l'actual "tenim ja massa treballadors en precarietat i no en necessitem més".

Evidentment, ha pogut més la lògica econòmica i social per sobre dels arguments d'una falsa política d'esquerres de portes obertes (certament, mai han dit que entri qui vulgui, però gairebé). Mirin, si volen ajudar aquests països, la via no és oferir-los treballs de 1000 euros per 10 hores a l'hosteleria sinó treballar en el desenvolupament en els països d'origen i les polítiques de quotes. Ho han vist i per aquest motiu ara consideren que calen més recursos per la gestió d'arribada, educació i formació continuada. L'altre factor molt important és l'aposta per la cooperació internacional, aspecte que crec que els sindicats han obert de forma molt encertada perquè certament el problema està en origen.

No conec cap país europeu de llarga tradició d'esquerres que hagi fet política de portes obertes. l'Alemanya de Willi Brandt, la Socialdemocràcia escandinava, va basar els períodes d'expansió en polítiques d'entrada controlada
(massiva) barrejades amb d'altres de molt restrictives.

Sembla que CCOO se n'adona que un dels problemes principals es pot derivar de les bosses de població immigrada (alguna arribada a començaments de la dècada) que està a l'atur per la poca disposició a treballar a sous reals més baixos que fa un temps. És a dir, que l'arribada de nova població immigrada, al concentrar-se en sectors econòmics on substitueixen altres immigrants, genera problemes de desigualtat encara més forta amb la població autòctona per l'efecte de la competència...

No falten gaires per veure un discurs que aquí titllen de dretes en molts sectors de població immigrada... recordem la gran quantitat de llatinoamericans que voten republicà a EUA i espanyols, italians i portuguesos que han votat Sarkozy.

Quatre motius per no votar C's

He llegit, escoltat i vist a la tele, com faig amb tots els candidats, a la cap de llista de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona.

A l'igual que els seus companys al Parlament el seu discurs és bilingüe, amb una certa tendència cap al castellà. Aquest aspecte és secundari. No ho és tant quan insisteixen en el tema lingüístic com a únic aspecte diferenciador en el seu missatge. De Turisme, habitatge, urbanisme o educació primària (escoles) no he pogut veure cap diferència significativa.

Ciutadans es mostra com un partit poc orgullós de la realitat social barcelonina, que considera que els castellanoparlants viuen com ciutadans de 2ª.
Prenem els estrats socials a la ciutat: a la part alta molts catalanoparlants fan servir el castellà quan es dirigeixen a àmbits semblants als seus, als districtes de la perifèria de la ciutat el castellà predomina com a llengua d'ús quotidià i el català ben just es parla en comerços de tota la vida i gent que ha accedit a habitatges de nova construcció. A Ciutat Vella ja no té sentit parlar de problemes per utilitzar el castellà, sinó que cada es poden sentir més de 20 idiomes sense dificultat.
Un dels més recurrents i reconec que sota el meu punt de vista, en ocasions únic, aspecte en el qual puc estar d'acord amb C's és que els Ajuntaments i Generalitat han de fer sevir els dos idiomes en les comunicacions públiques per escrit. Per sort, l'Ajuntament de Barcelona ho fa sempre, per tant aquest argument també queda invalidat.

No entro en l'ús social del castellà en àmbits com el cinema, restauració...
Si hi ha un lloc on C's no té sentit és a Barcelona capital.
Ciutadans no és una opció per l'ajuntament perquè ells mateixos reconeixen que són un partit petit, amb pocs recursos humans (no podem dir que tinguin els millors tècnics preparats per ocupar llocs importants... i tots sabem què està passant amb els tècnics que ha posat ERC a la Gene).

Mani contra el comerços xinesos

L'altre dia, a la reunió del grup de treball d'immigració del Consell de Ciutat la representant de Sos Racisme avisava que per avui dijous hi ha prevista una mani contra la concentració de comerços xinesos al carrer Trafalgar.
Intolerable aquests motius. El carrer Trafalgar sempre ha tingut concentració de comerços tèxtils, el problema és que la gent d'aquí ha anat traspassant el local o bé s'han jubilat i han agafat el local famílies xineses.
Per tant, no hi ha cap cosa que no s'hagi fet en aquell carrer, ni tampoc hi ha ara cap problema per la gent que viu a la zona (un testimoni proper a mí m'ho confirma).

Ens hem de començar a habituar a veure xinesos regentant bars de tapes gallegues, pizzeries (a Milà, per exemple ja fa anys que les porten ells) i material tèxtil.
Si la mani fos en contra de tota la fabricació il·legal, treballant 20 hores al dia per persona, llavors ho entendria, però aquesta manifestació és una simple demostració de xenofòbia intolerable perquè aquell carrer tota la vida ha estat un carrer dedicat al tèxtil, però si ho fan els d'aquí ja estava bé.

Propostes de campanya

Mayol proposa fer un corredor verd des del parc de la ciutadella fins el parc güell, aprofitant que aquest carrer (i això ho dic jo) és el veritable centre de la ciutat al ser el veritable punt de contacte entre Eixample, Gràcia, Guinardó i el mar (oblidem-nos d'anar al mar passant per Passeig de Gràcia).
La idea no està malament, però si llegiu més la notícia trobareu que no és pas tant arriscada. Seria, bàsicament, deixar tot tal com està excepte el trosset que va des de Tetuan fins a Verdaguer i arreglar tot el carrer Escorial (que és pas obligat per veïns de Gràcia, inclosa la pròpia Mayol). En definitiva, ella sap que això no pot ser. Fins i tot els veïns més progres de Gràcia no permetrien que l'únic carrer que els permet accedir en condicions al seu barri es transformés en rambla verda.

La segona proposta, del senyor Trias, va en la línia del que comentava jo fa uns dies al blog d'en David . En concret jo proposava acabar amb la Zona Universitària i fer que aquella zona es transformés en una mena de lloc per deixar els cotxes. Evidentment impedint el pas, o si més no posant molts problemes, a l'entrada de cotxes per la Diagonal a excepció de residents. Això obligaria a l'ús de mitjans públics, i en concret deiem d'aprofitar d'allargar el tram fins, com a mínim, Verdaguer.

El senyor Trias proposa que la Zona Universitària marxi, però bàsicament argumenta que s'hauria de fer per tal de donar-li sortida al Fòrum (destinació que comparteixo). Em sembla bona idea però espero que realment tingui més connotacions que la d'omplir un espai poc utilitzat.

Insubmissió a l'escola?

Surt publicat a diversos mitjans de comunicació avui que una professora d'una escola de Barcelona ja ha avisat del fet que es mostra insubmissa a donar classes de la nova assignatura de ciutadania. De seguida han sortit en la seva defensa associacions pro-família.
Els problemes de cada escola, a l'escola. Si aquesta senyora no vol donar la classe, que la doni una altra, però que no busquin tants aspectes ideològics a tot.
Hi ha dos arguments recurrents per defensar aquesta senyora: 1. aquests valors els ha d'impulsar la família; 2. canviarien de contingut segons quin partit manés.

El primer aspecte és absolutament lamentable. L'escola pública està per això, per educar i donar coneixements. El que cadascú faci a casa, l'escola pública i laica no ha d'entrar-hi. Els continguts han de ser vàlids per tothom, però ja abans de començar alguns es posen les mans al cap. Què passaria si un alumne es fes insumís a una classe de religió a una escola privada? No crec que aquesta assignatura s'hagi de donar en cursos molt avançats, però parlar una mica del respecte a tot ésser humà, al problema de la fam, de la violència, de conduir bé, de tractar bé a tothom no anirà malament. Després, a casa o a l'església, que cadascú ho complementi com vulgui.

El segon tema, el canvi de continguts segons el partit, jo el posaria en dubte. Està clar que els llibres els podrà fer qui vulgui, però després cada centre sol fer el que li dóna la gana. Jo sempre he fet ètica i mai he tingut un manual de l'assignatura...

Segolène i Sarkozy

No cal dir que estic força trist per la victòria de Sarkozy. Bàsicament ho estic perquè no crec que aquesta sigui una dreta moderna, tant europeista com sempre deia Chirac i que tingui un pla d'inclusió social.
França sempre ha apostat per la inclusió social mitjançant la nacionalitat. Tota persona, si s'adscriu a uns valors o bé és originari d'un país que hagi tingut els valors francesos, pot accedir a la seva nacionalitats amb certa facilitat i tenir protecció social del propi estat.
Ara es troben am el problemes dels banlieues i l'únic que proposa Sarkozy és educació en valors i seguretat. És veritablement el que demanen a crits aquestes generacions?? França està en punt mort des de ja fa molts anys. Segueix sent referent intel·lectual a molts països, fins i tot a Argentina hi ha una gran francesament a la universitat, però no tant per les seves aportacions presents.
Europa està donant el salt a l'economia del coneixement i França s'ha instal·lat en la mediocritat,és un més, d'entre totes les iniciatives científiques. Per tant, la diagnosi amb Sarkozy és negre, no incideix en un nou model social (compte, no és una política d'immigració sinó de mobilitat social el que demanen a l'extrarradi) i no creu que l'economia francesa hagi de fer res especial per tornar a estar entre les 3 més dinàmiques d'Europa,que és on hauria de ser-hi.
Respecte a Segolène, he d'admetre que m'ha decebut molt. No he entès que en els darrers mesos, a casa nostra se li hagin donat tantes mostres de suport. Fundacions, centres d'estudi, cicles de conferències del CCCB per comentar què bona era. Malauradament en política el primer que entra és la imatge i la sensació de rigorositat. Començo a creure que tot el suport es basava en el primer aspecte.

God save the REINA

Yesterday's match represents the pure football. Chelsea traveled to Liverpool with a 1-0 lead, due to a fast-break goal scored by J.Cole at Stamford Bridge.
Liverpool expected a high-pressure match. Benitez chose Mascherano and Gerrard to play in midfield and prefered Bolo Zenden and Pennant in both wings: X.Alonso out. Less talent but the capacility to mantain high intensity during the first half. Crouch and Kuyt in front, neither talented nor fast, but agressive, tall and difficult to be defended by Essien (yesterday Back Defender).

The first goal, by the danish Agger, didn't generate nervous on Chelsea's players. José Mourinho substituted Robben for Cole and Wright-Phillips for Kalou. Nothing different, not many chances.
The end of the story... Penalty shoot-out. Liverpool scored four times, Chelsea missed 2. In Istanbul 2005 Dudek saved against Milan, winning the 5th CL. Will Reina be the King of the 6th for Liverpool??