divendres, 28 de desembre de 2007

Un món sense fi

Surt a la venda el que de ben segur serà supervendes 2008, "un món sense fi/un mundo sin fin", la continuació del que era la vida de Kingsbridge, o el que és el mateix, el lloc on Tom Builder va iniciar la catedral a "els pilars de la terra".
I encara que no m'he llegit la versió anglesa que porta mesos a les llibreries, de ben segur que trobaré unes setmanes per poder-lo llegir amb atenció.
No han faltat ja els crítics de torn, no tant criticant la qualitat del llibre, que tot arribarà, sinó desprestigiant tot el gènere de "best-sellers", donant per fet que són llibres de poca qualitat literària. I de ben segur és cert, però considero que ha de predominar clarament les bones crítiques per aconseguir que hi hagi gent que llegeixi llibres, o fins i tot que llegeixi només novel·les d'aquest estil. És com el sociòleg que no sap qui és Ronaldinho o no té ni tant sols una ràdio o TV a casa.
La contrarèplica dels "puristes" és que per apropar-nos a una cultura baixa de qualitat en paraules ja tenim el cinema. I segurament és cert, tot i que posats a separar els món paral·lels, el món collindant de la tele és la telescombraria i el món collindant dels llibres passaria per una literatura de qualitat intermitja. Per tant, l'hàbit és evident que ajuda més en el món dels llibres que en el món de la tele.