dilluns, 24 de desembre de 2007

Un clàssic blanc (0-1)


Clara victòria del Madrid, no traduïda en el marcador. Una nit d'impotència on el públic va quedar anul·lat des de la mitja part i la sensació que l'entrenador i alguns jugadors clau han perdut els papers.

Els meus presagis en la vigília es van fer realitat, un partit obert en el qual el control de mig camp, el físic i la bona defensa del Madrid van facilitar nombrosos contraatacs, només finalitzats en una ocasió.
El Barça de Rijkaard necessita estar molt bé per guanyar als millors rivals. El mig del camp és molt tècnic, però si els tres davanters no tenen una alta mobilitat es tornen més aviat previsibles. Les distàncies entre línies són grans i només poden lluir els jugadors que condueixen molt la pilota: Iniesta i Messi. En aquest entorn Xavi i Deco tenen poc a fer.

El Madrid va tenir quatre grans defensors al darrera i un mig del camp amb un stopper i dos jugadors de llarg recorregut, Sneijder i Baptista. Deia que em preocupava el rol d'aquests dos, i certament es va complir. Sneijder va poder tocar i aturar el ritme de pilota. Baptista va ser el millor soci de Robinho i V. nistelrooy, aguantant la pilota i entrant entre línies. El contrari del Barça on els interiors tocaven però eren incapaços de fer parets amb els puntes.

Encara així, el Barça dóna mostres de possible regeneració amb Touré, Milito i Bojan (a banda d'Iniesta i Messi). Però sembla que el crèdit de Ronaldinho i Deco s'ha acabat. En l'equip actual la defensa funciona bé, però en moltes ocasions el problema és no recuperar en camp contrari. Per aquest motiu s'ha d'intentar formar un mig del camp que pugui jugar també en camp propi, recuperar i tenir capacitat de connectar amb la davantera. I possiblement aquesta manera de jugar passa per vendre els jugadors desmotivats i l'entrenador que sembla no tenir més idees.

4 comentaris:

Pascual ha dit...

Ah ¿pero jugaron ayer el Barça y el Madrid?

Endora ha dit...

Qué és el clàssic? El partit ? o el resultat? Una gran abraçada i ànims que un a cop de decepcions és quan comença a fer-se gran!

Endora ha dit...

atabalamenta senil.

a cop de decepcions un comença a fer-se gran. Ara si.

i a tu, encara et falen unes horetes per ser-ho, jjj...

Jordi ha dit...

Comparto tu opinión pero quisiera hacerte unas matizaciones respecto a Rijkaard:
- Creo que tiene a los jugadores desorientados: no se sabe ya si juega el mejor, el que más cobra, el más chulo o el más fiestero. La táctica no existe.
- No ha ganado sobre la pizarra casi ningún partido en 2 años. Siempre se sabe cómo va a jugar el Barça pero él nunca prevé lo que van a hacer los demás o no hace nada por evitarlo o contrarrestarlo.
- Tácticamente es un desastre. No hace nada sorpresivo. Nunca. Sus cambios tácticos, en 90 minutos de partido, se limitan a cambiar de posición a Eto'o y Ronaldinho para que este segundo descanse. Los demás cambios le vienen dados por los cambios.
- Los cambios se hacen siguiendo una jerarquía preestablecida. Fuera de casa se atreve más, pero en casa no se atreve a hacer los cambios "políticamente correctos".
En consecuencia, y dado que el presidente no ha querido cambiar a este señor ya el año pasado cuando perdió el mando del banquillo, debo insisitir en que...Delenda est Laporta