divendres, 28 de desembre de 2007

Salamanca: l'alcalde puja els impostos


Els polítics competeixen per baixar els impostos, però alhora cada cop tenim més necessitat (per llei) de serveis públics.

És evident que si els Ajuntaments baixen els impostos municipals i a la vegada es mantenen les transferències de l'Estat poden passar tres coses: que pugi el deute de l'Ajuntament (com han fet a Madrid i València, que arriba ja al 70%), que els Ajuntaments es financiïn de manera innovadora, venent-se sòl públic o que els serveis públics es privatitzin i es pagui pel seu cost.

En el cas de Salamanca, després de tenir impostos municipals molt per sota del que una ciutat mitjana pot tenir, l'Ajuntament veu com el deute és extramadament elevat. Només quedava pujar l'IBI i i el finançament de serveis que, per altra, banda, privatitzats acabarien sent molt més cars. A favor de les decisions d'alcaldes com aquests cal dir que hi ha una mena de topalls a l'IBI que en el cas de Salamanca pràcticament es fregava el topall inferior.

En gestió pública ja està tot inventat. A EUA fa uns anys es van trobar que no podien apagar incendis perquè tota la plantilla de bombers (públics) havia quedat en no res per la reducció d'impostos. Aquí ara comencem a trobar-nos amb comportaments similars, decisions de 8 anys enrere que comencen a afectar els decisors d'avui. I mentrestant predomina la idea de "cal baixar els impostos" enlloc de la lògica que em sembla correcta: cada realitat social té una situació d'equilibri. Una ciutat que demanda molts serveis públics (bàsicament neteja, policia i transport públic) ha de tenir uns impostos de nivell intermig.

4 comentaris:

David ha dit...

I el següents a rebre seran les autonomies. Una part important dels impostos autonòmics depenen de les transaccions immobiliàries. Amb l'aturada dels darrers mesos algunes comunitats autònomes poden arribar a recaptar entre un 4 i un 7% menys del que tenien previst. I a què no endevines quina és la Comunitat on la baixada pot ser més gran? La Comunitat de Madrid, justament allà on fan bandera de les rebaixes impositives.

by Daniel Vidal ha dit...

Quan una empresa no funciona massa bé, lamentablement, acostuma a fer un primer moviment defensiu de retallar despeses a nivell de personal, intentant donar el mateix servei o oferint alternatives vàlides.

I al sector públic? Número de funcionaris municipals (i autonòmics, m'atraveria a dir per tal de fer esment al comentari de David)?

Si hi ha menys transaccions immobiliàries (hipotèsis plausible Davidiana), reduiran els actuals funcionaris encarregats?

A.Orte ha dit...

Estic d'acord amb el que dius, Daniel, però és evident que el retall no es fa en feines administratives-atenció al client, sinó en serveis públics essencials, que dóna la casualitat que prèviament s'han externalitzat en molts casos. Aquestes crisis de finançament acaben retallant neteja, parcs i jardins... en definitiva, serveis bàsics. I estic d'acord que aquí en sobren de funcionaris, però en altres àrees en falten, l'equilibri és imperfecte. Per exemple, per gestionar tot Ciutat Vella hi treballen tres persones a temps complert (i és una feinada de por!!) mentre que per gestionar un departament de la generalitat que fa estudis i informes en treballen 24.
Estaria bé fer un estudi i veure quanta gent hi treballa en feines de gestió directa, de les coses que preocupen la ciutadania, i quanta gent passa per ser personal de suport de la pròpia burocràcia i que, per tant, amb una racionalització dels processos administratius podrien ser prescindibles.

by Daniel Vidal ha dit...

Plenament d'acord amb tu, Andreu.