diumenge, 11 novembre de 2007

¿Por qué no te callas?


Situació grotesca la viscuda ahir a la cimera IberoAmericana. Chávez critica l'actitud dels empresaris espanyols a Veneçuela i José María Aznar. Després de no saber acabar amb el seu discurs, que no venia "a cuento", la defensa de Zapatero queda interferida per la resposta del Rei.
En el contingut té tota la raó, en la forma el rei hauria d'haver-se esperat a demostrar que estava empipat d'una altra manera. Una seria fer una nota de premsa que es distribueix a tothom, una altra negar-li la salutació.
En tot cas, la reacció pot arribar a comprendre's quan es tracta d'un personatge com el senyor Chávez, amb actituds que freguen l'autoritarisme quan es tracta de menyspreuar tot el que no sigui Cuba, Bolívia i ell mateix. Parlant de mal al país, per què el senyor Chávez té por de limitar els mandats?? Per què creu que unes eleccions amb majors garanties internacionals són negatives? En el fons es tracta del debat que té a casa seva. Desviar l'atenció amb el tema dels empresaris espanyols i Aznar és fer servir una cortina de fum.
I per últim, tant que renega de les empreses internacionals li suggereixo a Chávez que intenti relacionar-se amb altres països sense petroli, a veure què pot aconseguir i quines portes li obren...perquè quan es tracta d'aconseguir alguna cosa (per exemple, de Londres) bé que fa servir la diplomàcia.

4 comentaris:

David ha dit...

Sort en té del petroli a 100 dòlars el barril. Si el tingués a 10 dòlars, com quan va començar el mandat, potser no aniria amb tants fums.

Endora ha dit...

Jo tancaria el tema pensant què amb la seva actitud en Zapatero ha guanyat les eleccions del proper març, només li faltaria destituir a la Magdalena i tindria un pèl més afiançat el vot català...i si arribés l'AVE sense més sorolls ja seria "pant comido" que deia ma mare, bé... poder no tant!
Haig de dir que els arguments de l'Herrera han estat molt afinats, si més no.

Marc Bou Novensà ha dit...

Efectivament, Chávez recórre a la provocació per desviar l'atenció dels seus problemes interns. La gran amenaça de Chávez no prové, com ens vol fer veure, de l'exterior (EEUU, Europa, empreses multinacionals, etc.) sinó del seu propi país. Tot i això, la seva estabilitat es garanteix per l'alt preu del petroli ja que cobreix les necessitats dels més pobres...però això és "pan para hoy, hambre para mañana". Veneçuela patirà i molt en el futur. Com sempre els més perjudicats seran les classes més desfavorides...llavors serà massa tard...

Enric Tomàs ha dit...

Estic d'acord amb les tres intervencions prèvies. Afegiria que el 'segon' perill de Chávez és la influència, explícita o implícita, sobre altres líders de Llatinoamèrica, com per exemple, Evo Morales. Ara que el continent mica en mica desperta, unes figures com aquestes podrien retornar-lo a dècades endarrera.