dijous, 29 de novembre de 2007

Basco-fília a Catalunya...


Sempre m'ha sorprès, fins i tot en els pitjors anys d'ETA, la basco-fília que hem tingut a Catalunya. He tingut moltes discussions al respecte, sobretot durant la carrera, sobre si s'ha d'aplaudir tant una societat i uns partits que han rebutjat la violència però han acceptat el joc per seguir tirant de la corda descentralitzadora.
També mereix un comentari el tradicional silenci d'alguns líders d'ERC als assassinats selectius d'ETA, sota el criteri del "condemnem però comprenem".
Molt sovint s'ha cregut que tenir a prop el PNB ens apropa als màxims nivells d'autogovern.
Però el cert és que el PNB sempre ha defensat allò seu sense mullar-se gaire en demandes que arribaven d'aquí. I ara que semblava que la via Mas era una via propera a la via Ibarretxe (amb formes "a la catalana"), resulta que el PNB segueix fent el doble joc: dóna suport a la ministra "Maleni" pura i simplement per la promesa d'arribar en la propera legislatura a Bilbao.

En definitiva, tenim molta més bascofília aquí més que no pas catalanofília al país basc. Dit d'una altra manera, nosaltres ens mullem per una societat dividida i uns partits que a la llarga estarien molt contents si només tinguessin (semi) independència ells. Ells ens volen per una simple simpatia ideològica però sense cap mena d'interès en el com i en el per a què.

2 comentaris:

defak ha dit...

Ja ho deien a un Minoria d'aquesta setmana... També deien que els bascos eren espanyols sense romanitzar. Com volguent dir...

David ha dit...

Fa un segle en Pompeu Fabra, mentre estava destinat a Bilbao com a professor de química, va escriure unes notes sobre el País Basc. Els seus comentaris eren demolidors. A veure si recupero l'article.