dilluns, 29 d’octubre de 2007

Nova Presidenta a l'Argentina

Victòria de la Senyora de Kirchner. Una victòria gens sorprenent. Argentina ha estat creixent per sobre del 5% durant molts anys.
Tota comparació sobre la política Argentina resulta altament insatisfactòria. Comparar-la amb altres països de Llatinoamèrica implica prendre distància: Argentina no té un populisme de l'estil Chaves o Bolívia. Argentina no té un partit ideològic d'esquerres, classista. Argentina té el Peronisme, que no és un partit tot i que la família Kirchner el representi. De fet tot(e)s candidats volen representar-lo. Especialment a partir de la crisi del 2001 aquesta tendència a representar els símbols i essència del Peronisme es multiplica. Al faltar estructures partidistes sòlides, de masses, emergeixen figures amb pretensions individuals, amb maneres de fer i mecanismes de confiança amb l'electorat basat en el dia a dia i no en els programes de partit, amb promeses a llarg termini.
D'aquí que s'entengui el que el meu gran amic Nicolás Patrici destacava al seu article a la Vanguàrdia del 14 d'Octubre, publicat també a Courrier International en la versió francesa i portuguesa: "Una democracia en la que compiten líderes de audiencia que construyen su legitimidad sobre la base de la opinión pública y que utilizan pragmáticamente la estructura y el simbolismo de los viejos partidos. Líderes más preocupados por las encuestas de opinión que por los rígidos programas partidarios".
I com a post analític torno al principi per dir que, efectivament, no és fàcilment comparable a no ser que analitzem la qüestió del lideratge i el carisma. Ara bé, mentre altres països el carisma i lideratge han derivat en una estructura de partit de masses o en governs "populistes", a l'Argentina la modernitat arriba de la mà del gran potencial de la seva societat.
Vet aquí el miracle d'un país que no s'enfonsa després de dècades de polítics corruptes.

5 comentaris:

M. B. N. ha dit...

Vet aquí la importància del carisma com a mecanisme de legitimació. Els vots de la ciutadania no només es guanyen presentant programes o propostes polítiques. La política, com moltes altres coses en aquesta vida, no es un assumpte tan racional com es podria pensar. No hi ha dubte que la Sra. de Kirchner ha sabut combinar a la perfecció la seva imatge amb una trajectòria política força dilatada. És una dona que creix en públic i amb una bona oratòria. El carisma és, doncs, una variable fonamental que no hem de menysprear.

Enric Tomàs ha dit...

No només no és menyspreable (el carisma) sinó que se li ha d'atribuir una gran part de l'elecció final d'un/a candidat/a. Sobretot en una societat mediatitzada com la nostra, on és més important el 'com es diu' que el 'què es diu'. En una societat, a més, on la diferència entre esquerres, dretes i centres és cada cop més difosa.
M'agrada aquest teu blog q acabo de descobrir. Fitxa't.

A.Orte ha dit...

Plenament d'acord amb tots dos comentaris. Esperem que en Nicolás opini també en els propers dies, a hores d'ara està creuant l'Atlàntic. Moltes gràcies, Enric, pel teu comentari.
Jo també fa temps que tinc fitxada la versió online de la Vanguàrdia.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Tu artículo me gusto. Suena esperanzador, mi pronóstico no lo es tanto. Pero dices cosas ciertas. Y gracias por la cita.
Yo creo que viene la autocracia K, algo complicado en un país donde la división de poderes billa por su ausencia y donde la arbitrariedad del poder siempre ha sido la clave del éxito.
En una argentina sin partidos, el discurso de CK suena interesante, pero claro, no te creas lo que dice, no hay sindicatos democraticos ni nada similar a Europa. Lamento decirte que a mi me suena un acercamiento a Chavez y un alejamiento de Chile, que es en última instancia la clave.
Se trata de liderazgos democráticos-constitucionales. No hay de eso en argentina. Suarez en España lo fue, darle juego al PC era la unica alternativa y el tipo, lo podes putear o no logró, al igual que SU MAJESTE JOAN CARLES I.
Eso no existe en artnetina (washington en USA, Churcill, etc etc)....
Ese es el problema, más alla de una cotuntura economica de crecimiento debido al alto precio de la soja en el mercado externo.

NICOLAS PATRICI