dimecres, 3 d’octubre de 2007

Liberal republicanisme i el vel


La veritat és que en la Catalunya del progressisme, de tenir cura de la cultura, de la identitat dels "pobles", del llenguatge políticament correcte m'ha sobtat que a l'hora de parlar de religió la societat no separa les creences (personals) de la cultura. Les enquestes donen més d'un 90% a favor de prohibir el vel a l'escola.
El vel és un element cultural, indubtablement, més que no pas religiós (que també ho és) com la nostra societat interpreta (a Turquia poca gent ho fa servir, a l'igual que els musulmans de molts altres països, entre d'altres els sub-saharians). Dit això, la situació del director de l'escola de Girona és complicada: pot vulnerar el dret de la família (i de la nena) a vestir com vulgui a una escola pública-laïca (compte, laïc no vol dir ateu). I s'hagués interpretat com un element d'homogeneització cultural a molts llocs.
En tot cas, la meva opinió està condicionada pel meu liberal republicanisme:
1. Les persones són ciutadans, no súbdits. Per tant, quin ciutadà pot decidir sobre la vida d'un altre?
2. El rol de l'Estat, d'un Estat laïc, és precisament preservar que cap institució o persona en l'àmbit públic tracti a cap altre com a súbdit. Dit d'una altra manera, que cap ciutadà perjudiqui la llibertat d'un altre.
3. La veu del poble no es basa en una demos (nació) única, homogènia. La veu del poble es basa en la tradició federalista, no en termes regionals, sinó en termes d'expressió plural de la voluntat. Per tant, si l'Estat accepta que uns grups de persones visquin en la seva protecció i sistema de normes, l'expressió de salvaguarda dels seus drets individuals ha de ser garantida.

Serveixi d'exemple una experiència vital: vaig viure a un barri suec amb forta immigració turca, eritrea i palestina. La comunitat turca era tancada, culturalment occident, religosament (en privat) musulmana. L'eritrea era una interessant barreja religiosa entre catòlics i musulmans, culturalment homogenis i no gaire tancats. Els palestins eren molt oberts amb la resta de residents però les dones portaven vel. En quina mesura l'expressió d'aquesta diversitat perjudicava la convivència???
És evident que en aquell àmbit l'actuació de qualsevol persona o del propi Estat impedint l'expressió lliure hagués dificultat conèixer persones de la comunitat que era més oberta.
L'ús d'un símbol implica l'obligació d'assumir-lo com a comú? No, i hem d'assumir que precisament són aquestes formes d'expressió les que ajuden a crear un veritable pluralisme.
Sota quin principi demanem que l'Estat espanyol respecti els nostres fets diferencials si no som capaços de respectar els dels altres en el nostre??? I reitero, el principi que ha d'imperar no és el de "nacionalitat", sinó el de ciutadania/persona humana. Del contrari els arguments jacobins a Espanya es reprodueixen aquí també.

2 comentaris:

David ha dit...

Hi ha una dita castellana que diu "donde fueres, haz lo que vieres". És una dita que solen aplicar la immensa majoria d'immigrants, però no per força gent de tradició musulmana.

En primer lloc no estem parlant d'una persona adulta, sinó d'un infant de vuit anys. Per tant, la responsabilitat hauria de ser dels pares, que li diguessin a la nena que "allò en aquell context no toca".

En segon lloc, a la nostra societat hi ha unes convencions que, ens agradi o no, tots hem de seguir. Acceptaríem que uns pares naturistes duguessin al seu fill despullat a classe, o que li imposessin un menú estrictament vegetarià als dinars escolars? O acceptaríem uns pares que no creguessin en l'ensenyament impartit per l'escola convencional que autoeduquessin els seus fills?

Això no vol dir que no se'n pugui parlar i que es faci una reflexió àmplia sobre si l'ús del vel a les escoles per infants és adequat o no. Però de cap manera sota la imposició dels pares d'aquesta criatura. Hauria estat l'inspector d'ensenyament tant de la banda dels pares, si aquests no haguessin dut el nen/nena a classe perquè no rebés Educació per a la Ciutadania? Aposto a què no.

A.Orte ha dit...

Vull deixar clar que el meu argument és més aviat reflexiu, no pretenc dir que sigui un tema fàcil de Sí o No.
Efectivament els tutors de la nena són els que han de decidir, però ha de ser una altra persona la que li digui el que ha de fer???
Està clar que mentre no es reguli la situació ha de ser analitzada cas a cas.És aquí on l'Estat pot protegir precisament aquest col·lectiu. No vull que es confongui l'argument.

De tota manera, no crec que sigui comparable a anar vestit de torero o despullat, com deixa entrevuere molta gent. Si tractem sobre com anar vestits, molts nens van amb samarretes del barça i ningú els diu res. Aquest tema és molt diferent perquè l'expressió religiosa-cultural vincula a la imatge.
És la imatge motiu suficient per dictaminar l'expressió d'una persona? ho són les creences?
Reitero, tanta gent que vol multiculturalisme,concepte que no m'agrada gens perquè implica que la cultura pròpia es difumini,i a les primeres de canvi els seus simpatitzants, els que s'ho han de creure,baixen del carro!!!