dimarts, 23 d’octubre de 2007

Jutges sense opositar?


Reconec que agafo aquest post amb ganes de provocar.
El ministre de Justícia ha anunciat l'interès per donar via verda a que alguns jutges ho puguin ser sense fer oposicions. SEmbla ser que els més de 5 anys dedicats en cos i ànima a la seva preparació i el poc suport econòmic que reben els candidats frena a les ments més brillants, que prefereixen anar a l'empresa privada.
Com sembla que la vocació ja no està de moda entre els joves, aquesta mesura em sembla certament adient, tot i les crítiques corporativistes d'alguns. Això no vol dir que aquests jutges hagin d'exercir des del començament. Però sí crec que poden rebre una formació en paral·lel a un primer contacte amb la seva feina, que potser al començament es podrien centrar en casos sense gaire complicació.

També està en la línia dels comentaris que creuen que les oposicions en lloc d'afavorir la competència entre iguals, on els més preparats entren, és compatible amb l'elecció de les persones més capacitades.
De tota manera, voldria opinió dels juristes.

5 comentaris:

David ha dit...

Potser el problema és com estan estructurades les oposicions, no el fet d'haver-les de fer.

by Daniel Vidal ha dit...

Com a tot col·lectiu, de jutges (i jutgesses) n'hi ha de bons i de dolents i que en saben més o menys.
El pitjor és el gran número de jutges que, veritablement, no coneixen la realitat. El perfil d'un llicenciat en Dret que es tanca per estudiar oposicions (jutge, fiscal, registrador, notari) és massa habitual.
(Per cert, també és habitual en professors universitaris)
Oposició i exàmen? Sí, però no com es fan ara. I només exàmen? No.
Podria haver jutges-ajudants (que fessin de 'segons' durant un cert període)..si es vol millorar, hi han moltes opcions.

A.Orte ha dit...

Jo estic d'acord amb la proposta del Daniel. No sé si seria viable,. però em sembla molt bé que aquells que volen incorporar per ser jutges (encara que sigui a partir de les notes, cosa que demostra que saben estudiar, no que coneguin el dret) els incorporin. Una opció seria donar casos menors, o la figura del jutge ajudant.

Anònim ha dit...

A mi aquesta proposta del ministre em sembla un disbarat. El sistema d'oposicions funciona perfectament. És l'únic garanteix objectivita i coneixements. La gent que aprova les opos de jutge tenen un domini bestial. Els altres sistemes acaben afavorint el "mangoneo". Aquí Al final resultarà que per ser auxiliar administratiu s'hauran de fer oposicions i per ser jutge no.
Els autèntics problemes en el sistema judicial són a la cúpula, al Consejo General del Poder Judicial. Això és el que el Sr. Bermejo hauria d'arreglar i deixar estar aquelles coses que ja funcionen correctament. El tema de les pràctiques que comentàveu ja les fan a l'Escola Judicial de Barcelona.

Albert T

minimontse ha dit...

Com a ex-opositora puc dir que no tots els que es treuen la oposició saben com aplicar el Dret. De teoría, aixó sí, en saben molta, moltísima, pero saberse els articles de memória no es garantía per aplicar-los amb seny. El sistema d'oposició es força pervers, tant des del punt de vista del que es busca, com des dels efectes que provoca en els opositors.
A més, hi ha destins "maleïts", com ara Canàries, Pais Basc o Catalunya, on per diverses raons (llunyania, cost de la vida,...) no hi vol anar ningú, i on hi ha un gran nombre de jutges o fiscals substituts que no tenen oposició. I que a vegades en saben més que els de carrera...i a vegades menys, és clar.
Sobre les pràctiques, no serveixen de gaire a una persona que s'ha passat cinc anys tancada mentres la vida continuava, i en la realitat, les veritables pràctiques es fan quan t'assignen plaça, i duren més o menys segons com siguis d'espavilat.
Penso, però, que en el camp de la judicatura és aplicable allò de que de males persones de debó, per sort, n'hi ha poques; doncs aixó, de totxos de debó, per sort, n'hi ha pocs.