dimarts, 16 d’octubre de 2007

Frankfurt


Un èxit, bona imatge, demostració de normalitat de país, una intervenció brillant en la inauguració. És això suficient? No sé quantes persones han parlat de la situació vista des d'un altre punt de vista, la dels alemanys.
Allà estan decebuts, segurament no els organitzadors, però sí molts visitants que esperaven tenir, en persona, alguns dels seus escriptors favorits (especialment Ruiz Zafón).
De res ha servit l'explicació sobre el que és la cultura catalana, sobre la no reciprocitat d'Espanya quan exporta cultura arreu del món en àmbits similars. Els mitjans de comunicació, especialment premsa seriosa, han destacat l'absència dels catalans que escriuen en castellà. Ha donat la sensació de que la imatge que tenen els alemanys de Barcelona és la d'una ciutat on conviuen dos idiomes oficials, però es troben que els responsables polítics de la cultura no els hi agrada.
Algú dirà que el problema és que Alemanya tampoc entén de particularismes, i una mica de raó tenen. Els alemanys sempre han estat bastant pragmàtics i això de tenir un idioma parlat per 6,5 milions de persones a un Estat de 40 milions els resulta complexe, els xoca, igual que als italians i francesos.
Uns altres destaquen que la feina realitzada en els darrers anys funciona, ara ja ningú ve amb la sorpresa de veure que el català és una llengua diferenciada, que venir a estudiar aquí no és com anar a Gal·les on la llengua és pràcticament un element folklòric.

Ara bé, la normalitat d'un país també es demostra per la qualitat dels seus polítics. La meva opinió és que els autors que escullen escriure només en castellà fan literatura castellana, però també és cert que si bé s'ha fet molta pedagogia sobre la cultura catalana, ha fallat la pedagogia sobre els polítics catalans. Compte, la mediocritat dels responsables en organitzar l'event es manifesta potser no tant per aquest factor, sinó també pel fet que altres autors d'èxit, escriptors en llengua catalan, es van esborrar de l'event. Tontos o gent que valorava alguna cosa més que un caramel?
I no vull ser dolent però igual que s'ha portat els castells, la sardana, el flamenc i altres expressions no literàries tampoc hagués estat del tot malament portar un o dos autors que escriuen en castellà però que exporten marca. Perquè és un símptoma de normalitat que molta gent a Alemanya sap que Ruiz Zafón és català...i evidentment que els seus llibres s'han venut, però a ell no se l'ha convidat.

Deixo a banda els 12 milions d'euros, que en comparació amb altres cultures invitades és exagerat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens tota la rao.

David ha dit...

El rídicul dels nostres representants ha estat majúscul, sobretot per la sobredimensió que han donat a aquest acte.

Ara bé, també és bo recordar que cada any hi ha muntat un pavelló espanyol i que autors com Ruiz Zafón no necessiten cap "empenta" per ser coneguts.

A.Orte ha dit...

Pel que em comenten uns amics alemanys,alguns periodistes s'han dedicat a fer l'article trucant al corresponsal que tenen a Madrid, que lògicament s'ha empapat del discurs dels mitjans d'allà.
D'acord amb els que creuen que s'ha sobredimensionat perquè fins ara mai havíem sabut d'aquesta fira, a Espanya ha passat desapercebuda fins i tot quan els van convidar a ells.

David ha dit...

Fixa't si va passar desapercebuda que em penso que una part del fons de la Biblioteca de la Pompeu prové de l'any que Espanya fou la convidada. L'any següent a la cita (fou al 91) van fer una exposició a l'Edifici Rambla, que em penso va passar sense pena ni glòria.