dijous, 4 d’octubre de 2007

Economia del coneixement o economia de l'aprenentatge?


Porto uns mesos endinsant-me a la literatura sobre innovació, economia del coneixement, TiC, clústers. Sense dubte una vessant de l'economia aplicada i la política pública força apassionant i que va tenir una primera tongada en la jornada: Universitat, empresa i societat.
En la segona fase hem de plantejar un estudi aplicat a Barcelona.
Passar dels estudis purament econòmics als de política pública (de perspectiva sociològica, de gestió pública o de management privat) porta a diverses sorpreses, algunes d'elles reflexions que crec interessants.
En destaco una. L'objectiu de tots els escenaris i projectes és aconseguir que d'una innovació passem a generar creixement econòmic. Quan l'economia genera amb prou força aquesta dinàmica podríem dir que ja tenim una economia del coneixement... (estic ressumint molt).

Ara bé, en la segona literautra, menys vinculada a l'economia aplicada, se'n parla d'un altre concepte. Parlem d'economia de l'aprenentatge. Per què? Perquè entre la innovació i el coneixement no només hi ha un procés de valorització de la invenció i la creativitat, hi ha també un procés d'aprenentatge. Aprèn tothom, l'empresa, el particular o grup de recerca, la interacció entre els actors que disposen de la iniciativa. Un cop la innovació és "palpable", no esdevé ràpidament necessària, ningú la compra. Per tant, d'alguna manera també s'aprèn.
En definitiva, a l'igual que fa un temps es confonien conceptes vinculats a les TiC, potser algun dia el debat sobre si s'ha de dir economia del coneixement o economia de l'aprenentatge també pot ser interessant.