dimarts, 18 de setembre de 2007

Ordenança de trànsit.. usos de la bici


Està de moda intervenir en aquells àmbits on no hi ha tradició, cosa que està molt bé. Està perfecte que es pretengui que ens convertim en una nova Copenhagen de la bicicleta, on les persones que transiten pel carrer, les bicicletes i els cotxes (pocs) conviuen en perfecta sintonia.
El que no està tant bé és que l'ordenança faci de l'anècdota una norma i de males pràctiques, faltes greus. Males pràctiques que, per cert, venen en part definides per la pròpia configuració urbanística del centre de la ciutat.

És evident que hi ha persones uqe van en bici com si anessin sols, posant en perill molts vianants.
És cert que alguns ciclistes, tot i existir carril bici, no el fan servir, o tot i haver-hi en tots dos sentits (cas de la Diagonal o Gran Via) van en el sentit contrari.
Però d'aquí a que no estigui permès anar en bici en tots els carrers on no hi ha carril bici si l'ample és menor a 5 metres, ja em sembla filar molt prim.
Sóc dels que baixo de la bici quan hi ha aglomeracions i de fet prefereixo anar pel carril bus abans que per la vorera si veig molta gent pel carrer. I ara tampoc ens permeten fer això, no sigui el cas que els taxistes es segueixin queixant.

Un altre tema que emprenya és que els vianants tampoc puguin caminar pel carril bici, una cosa que alguna gent fa inconscientment. Pot ser que amb les bicis vulguin modificar mals comportaments a base de mà dura, però quan toquen els que caminen, em queda un mal gust de desconfiança en la societat, de no conèixer la realitat concreta del carrer, que emprenya.

Em temo que a partir d'ara serà molt fàcil trobar els defectes als ciclistes abans que als cotxes. Perquè per cada ciclista que fa una irregularitat greu, de les que poden fer mal a algú, hi ha 10 persones parlant pel mòbil amb el cotxe, 10 persones que paren en doble fila al mig d'un carrer (ja no entro als xaflans), taxistes que agafen gent frenant bruscament i no a les parades habilitades, cotxes aturats al carril bici, motos circulant pel carril bici, gent que es salta semàfors o persones que aparquen a la vorera dels carrers de Gràcia.
Amb aquests la cosa seguirà igual, i no se'n parlarà. Perquè en el fons, no cal desconfiar tant de la societat, els conflictes seguiran passant i la guàrdia urbana no hi serà allà per ressoldre'ls. I seguirem sol·lucionant-los de les mateixes maneres.

3 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

El problema, Andreu, és que jo no he vist mai, però mai, una bici que s'aturi enfront d'un vianant perque aquest tingui preferència [parades bus, passos vianants].. (el sobrepassen sortint-se del carril, etc.)...d'igual manera que mai no he vist que una bici s'adapti a la velocitat de la que hi és davant (si aquesta és més lenta).. també la supera surtint-se del carril, etc.

Consti que, pel lloc on visc, sóc dels que he utilitzat la bici (això sí, de manera lúdica i no com a mitjà de transport a la feina, etc.) durant molts anys a la ciutat. Però el perfil de "cicliste assenyat" crec que és força difícil de trobar. El majoritari és o bé l'anarquista (ràpid, 'agressiu'), o bé el 'passejador' (ritme de 0'1 km/h, en bàbia). Fa falta crear la "classe mitja", i per això cal temps i certes normes (això sí, millors de les actuals).

A.Orte ha dit...

Daniel, entenc que el teu diagòstic és 100% correcte fins fa uns mesos,especialment per la Diagonal,que fa anys que té un trànsit important. El bicing pot ser un futur mitjà per crear aquesta classe mitjana de les bicis, donat que molta gent no era usuària habitual de la bici i encara no té aquestes males conductes.
Jo sí veig una diferència gran entre l'usuari bicing i el de molt de temps enrera.
De tota manera, el fet que avançar en bici impliqui envair l'àrea de vianants és una demostració del fet que alguns carrils bici no estan ben disssenyats, perquè en d'altres com a molt s'envaeix el sentit contrari del propi carril bici.

by Daniel Vidal ha dit...

El que és cert al 100% és que els carrils bici no estan ben dissenyats. En això concideixo..Però no és d'estranyar... de fet, no es van tenir present en el disseny de la ciutat ni dels carrers...

Jo confio en el mal temps, en el fred (abrics llargs), en la pluja (amb el sól mullat, relliscós i on fàcilment un es mulla (pluja i 'esquitxades') per veure com el nivell d'usuaris es reduirà. I el nucli d'usuris que quedi segur que ja no seran 'passejadors'...

Un altre exemple... pel general, un intenta aparcar el cotxe el més a prop de casa possible, però si és dos o tres blocs distant, què hi farem, no?... Algú coneix algú que aparqui la seva moto o la seva bici dos o tres blocs del seu lloc de feina? No, aquests conductos no tenen adquirit el costum que hi ha un llocs específics per aparcar-les, i és allà on s'ha de fer i no on a un el convé.