dissabte, 15 de setembre de 2007

El govern ZP es planteja ajudar als que no puguin pagar hipoteques


Sembla que la nova ministra Carme Chacón no aconsegueix donar amb la tecla correcta del tema de l'habitatge. Evidentment ha entrat en un mal moment, en plena crisi hipotecària a EUA, inicis de crisis a GB i prediccions de problemes per aquells que van contractar una hipoteca sense preveure possibles augments dels tipus d'interès.
Sense entrar en si la mesura és correcta o no, des de punts de vista econòmics (allò de les fallides de mercat), hi ha una cosa que està més que clar, no és una mesura socialista encara que ho sembli aparentment.

En primer lloc perquè el major drama és la impossibilitat de disposar d'un mercat adient.
Segon, perquè la gent amb rendes més baixes tampoc poden accedir a habitatge lliure i en moltes ocasions lloguen pis.
Tercer, perquè mai es pot dir que existeixi una fallida de mercat en el sentit de problema d'informació assimètrica. Tothom podia pensar, encara que fos improbable, sobre el risc de l'augment de l'Euríbor. Els bancs informen i prenen precaucions.

Així se'm plantegen greus problemes de sostenibilitat d'aquesta política.
  1. Qui ajuda els que lloguen?, que és un dels recursos més demanats per tots els experts de cara als propers 5 anys, que s'ampliï el mercat de lloguer...
  2. Qui té més problemes econòmics, el que lloga perquè no ha pogut pagar una hipoteca o el que té una tercera part del pis pagat però no pot seguir-lo pagant? Aparentment el segon pot vendre alguna cosa per sortir del pas...
  3. I per últim, per a què existeix un Ministeri sobre el tema si al final les solucions estan al ministeri d'economia, ja siguin a Hisenda o per "ajudes econòmiques"???

6 comentaris:

David ha dit...

Aquesta gent encara no ha après com haurien de funcionar les coses en aquest tema:

1) El mercat ha de funcionar lliurement, i s'ha de garantir que pugui funcionar-hi. Això vol dir, per exemple, que cal dotar de majors garanties als compradors de pis, però també a aquells que volen posar el seu pis a lloguer. No han fet absolutament res en aquesta direcció.

2) L'opció de compra és una opció premium. L'Estat ha de garantir que tothom tingui un habitatge digne, però això no vol que tothom tingui dret a un pis de compra.

3) Els ajuts socials no poden limitar-se a col·lectius concrets. El dret a l'habitatge és un dret constitucionalment universal. Les deduccions als joves o només a un tipus d'opció (la compra) són clarament inconstitucionals.

4) S'ha d'acabar amb l'HPO, tal i com el coneixem actualment.
L'habitatge social ha de ser propietat pública i cedit en ús als ciutadans. L'habitatge social hauria de ser atorgable independentment de la renda, per tal d'evitar problemes de risc moral.

A.Orte ha dit...

Crec que els issues 3 i 4 són clarament interessants.
Interpreto que estàs d'acord amb el model nòrdic, que també sembla inspirar el Llibre Blanc de l'Habitatge, quan recomana que els organismes públics es facin amb una bossa de pisos per posar-los en lloguer garantint al llogater el cobrament o bé gestionant-los directament com a "propietari".
Efectivament hi ha un gran dubte sobre la manca d'intervenció en el mercat de lloguer, que no és departament estanc del de compra:
1. Per què no es fa inspecció als pisos de lloguer sense contracte?
2. Per què no es controla el preu del lloguer? per exemple, d'un contracte a l'altre s'ha de demostrar que no s'ha pujat per sobre de l'IPC...

En definitiva, una intervenció al mercat segurament es pot millorar sense intervenir pròpiament al mercat..

endora ha dit...

Recomano l'article del Sr. Antón Costas al diari El Pais de fa uns dies:
www.elpais.com/articulo/cataluna/Falla/
¿Falla el mercado o fracasan las políticas? És el títol, per si sol és prou suggerent.

end ha dit...

www.elpais.com/articulo/cataluna/finalmente/
"Y finalmente la burbuja explotó", és l'article més actual editat al País, i al que jo realment em referia. En Costas sempre afina.

David ha dit...

Els controls de preus de lloguer són molt macos en teoria, però ja tenim experiència de la seva ineficiència. Recordo que els meus pares em van contar que, quan es van casar, era norma habitual en pisos de lloguer haver de pagar un "traspàs" força considerable (80.000 pessetes de primers dels setanta). La raó era que hi havia pocs pisos en lloguer per la forta demanda que hi havia, degut a què el preu del lloguer solia ser bastant assequible.

Respecte a les inspeccions de lloguer estic d'acord en què s'ha de posar límit als descontrols que hi ha actualment. Una possibilitat seria utilitzar un sistema similar a l'actual per demanar la deducció al lloguer: mostrar el contracte de lloguer i mostrar que aquest habitatge està en condicions (que hagués passat una espècie d'ITV). No obstant, aquesta solució també pot donar lloc a problemes. Per exemple: què passa amb els qui no poden costejar-se ni una compra ni un lloguer?

A.Orte ha dit...

Del tema de la inspecció de lloguer, jo no entenc com és possible que la companyia de gas faci revisions periòdiques de la instal·lació, que et truquen per avisar que vindran a renovar un paperet groc que es suposa que has de guardar cada 5 anys i no hi hagi ningú capaç d'inspeccionar si el mercat de lloguer funciona correctament. I que no diguin que molts pisos no es detecten perquè només cal visitar algunes webs com loquo per identificar pisos potencialment en lloguer.