dimecres, 1 d’agost de 2007

Duti Fri o Afers exteriors?



Ahir van emetre, crec que repetit, un Afers Exteriors dedicat a Israel. La veritat és que un programa de 20 minuts no dóna temps a gaire cosa, però les comparacions amb el Duti Fri fan que l'original català prengui molt valor en perspectiva.

En primer lloc, Duti Fri tracta d'entretenir, Afers Exteriors busca un cert valor documental, o com a mínim periodístic i divulgatiu.
En segon lloc, Duti Fri està molt guionat, tant artificial que fins i tot en el seu episodi a Israel apareixen gairebé de forma testimonial "El Rey del Pollo Frito" i Pilar Rahola, parlant del conflicto àrab-israelià. Per comparar aquest conflicte l'Afers exteriors prefereix contrastar les opinions, per separat, d'uns palestins de mare catalana i d'un rabí d'origen balear. En Miquel Calzada no es mulla i al final fa veure que el conflicte es tant profund que cap de les dues parts vol compartir un sopar amb ell, les tres persones juntes.

Per últim, el que em sembla més lamentable, l'excessiva actitud de showman, dolent, de Javier Sardà. A l'episodi dedicat a Dubai entra a una limusina molt gran i es dedica a parlar amb turistes demostrant el que es pot fer amb diners (tot plegat molt fals). A l'episodi de Rússia fa ball clàssic. A Israel fa el tonto a sobre d'un dromedari.
En Miquel Calzada, aprofitant la seva bona premsa entre alguns sectors del stablishment polític, sempre deixa anar algun dels seus comentaris, però és normal, és el director o no per això arriba a ser mai protagonista.

En definitiva, no sé què preferiu vosaltres, la meva preferència està clara. PEr cert, sabeu si el Duti Fri va pagar alguna cosa a la productora del Miquel Calzada per la idea original? O a la inversa, potser la versió d'aquí ja es va comprar a fora?

3 comentaris:

Roger T. ha dit...

El programa d'en Sardà, no l'he vist mai ni tinc cap interés per veure'l, però ja m'imagino que no té cap gràcia ni interés, contràriament a l'Afers Exteriors, per mi un dels millors programes que es fan en tota la televisió. En Sardà, sempre llepant el cul, amb perdó, als espanyols-castellans.

ferran ha dit...

No fa gaire el Miquel Calzada i el Carles Cuní van anar al programa del Monegal i aquest últim li va preguntar justament això, si havia cobrat alguna cosa per la idea original del programa, i el Mikimoto va dir que no.
A mi tb m'agrada molt més Afers Exteriors, tot i que el programa del Sardà pot entretenir i serveix per veure els llocs turístics principals o algunes pecularitats dels destins, si bé no caldria tant show, tal com dius..Realment els personatges que l'acompanyen ja estem una mica cansats de veure'ls en altres àmbits i valdria més la pena que aprofundís més en la gent autòctona i les coses que poden explicar...tot el show imagino que s'explica pq així pot arribar a més audiència (que en general ja sabem els tipus de programes que prefereix, sense gaire vessant cultural), i ja sabem que el share és important en les tvs privades....no fós cas que la gent s'avorrís...

by Daniel Vidal ha dit...

Respecte la comparativa dels programes: no oblideu que les audiències (el públic) són diferents. Estic convençut que si a Sardà li diguessin de fer el programa per a Tv3 hagués triat un altre estil.
I respecte la idea original... no puc assegurar-ho, però diria que en altres països també s'han fet programes similars (qui va ser primer, ho desconec).