dilluns, 2 de juliol de 2007

Memòria Socioeconòmica 2006


El passat dijous 28 el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) va presentar a la seu del Col·legi d'Economistes, la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2006, un anuari que recull les dades més significatives en matèria econòmica, laboral i de qualitat de vida, integrant en aquest darrer apartat les opinions de diversos experts en els temes que es poden considerar d'actualitat.

D'entre totes les dades m'ha sorprès molt que en els diversos mitjans se n'han destacat coses molt difererents en les edicions de divendres: així, el diari El Punt es fixa en les dades laborals, el País en la distribució de la població entre tots els barris (tendència a la convergència socioeconòmica) i el Periódico fa, sota el meu punt de vista, una radiografia molt interessant. EuropaPress va fer una breu notícia intentant cobrir tots els angles.BTV va focalitzar la seva informació en l'habitatge, un tema que la Memòria toca només de puntetes per la recent publicació del Llibre Blanc de l'habitatge.

El que menys seriós m'ha semblat és l'article del diari ADN, que va titular "Barcelona, ciutat precària" i ho sostenta en el 83% de contractes temporals signats l'any 2006. Efectivament és una dada negativa, tothom preferiria que fos a la inversa, però el cert és que aquesta no és una dada que permeti fer comentaris sobre la precarietat del mercat laboral de la ciutat. La que serveix és la de total de contractes existents.
Un 83% de contractes temporals pot ser un bon indicador de la ciutat com a potència en àmbits estacionals. Així, posem el cas de grans esdeveniments com les macro-fires, els congressos, el turisme. En molts d'aquests àmbits es signen fins i tot contractes de 2 o 3 dies i ningú en dubta de la seva rellevància.

POSITIU: que l'activitat femenina a Barcelona estàen xifres superiors als d'Europa. en bona part per la pròpia necessitat per treballar degut a l'increment del preu als pisos.
NEGATIU: es percep un any més que l'economia de la ciutat es basa en el sector serveis i no es detecta que s'inverteixi en valor afegit. Potser es reaccionarà massa tard?

3 comentaris:

David ha dit...

Suposo que el titular de l'ADN és una traició del (segurament precari) periodista que el va triar.

Per cert, les dades que surten sobre districtes són molt interessants. Descobrir que a Ciutat Vella és on hi viuen menys vells no deixa de ser curiós. O que més del 30% dels habitatges de la ciutat són de lloguer.

A.Orte ha dit...

Sí, són dades sorprenents. En tot cas, l'explicació sobre una certa homogeneització de la població major de 65 anys ve afectada per moltes variables, algunes vinculades al fet que algunes famílies han "convidat" a sortir de Ciutat Vella els seus familiars i portar-los a viure amb ells, llogant el pis que queda lliure. Una segona explicació és que les promocions d'habitatge de lloguer i residències per gent gran es concentren a altres barris (Dictamen sobre les condicions de vida de la gent gran, 2007). DE tota manera, com no tenim dades de mobilitat serioses, no podem fer gaires inferències.

David ha dit...

Recordo que a finals dels 80 Ciutat Vella (sobretot la Barceloneta i Santa Caterina) i el Poble Sec eren barris molt envellits. Els seus fills havien fugit d'uns barris que a finals dels seixanta tenien densitats dignes de Calcuta. Així ara no és fàcil trobar-se gent de seixanta o setanta anys per aquells barris, perquè els qui s'hi van quedar van ser la minoria. Els pisos que van anar quedant buïts (sense ascensor, petits, foscos i amb aigua de dipòsit) van ser fa uns anys una excel·lent via d'entrada per als immigrants (generalment joves) o pels nets que ja no podien aspirar a un habitatge "com Déu mana".