dimarts, 17 de juliol de 2007

Càrrecs polítics vs. servei civil de carrera

Ahir va ser detingut l'abans investigat i dimitit sub-delegat del govern de l'Estat a Catalunya, l'encarregat de la gestió de totes les cues d'immigració i permisos de treball/residència de Pla Palau.
Pel que comenten, totes les relacions amb la màfia van estar concentrades en unes poques persones, la major part no funcionaris. Evidentment aquest cas demostra que les màfies russes cada cop són més perilloses, entren al poder polític on els interessa amb capacitat d'extorsió (recordem els rumors de les relacions amb el diputat Fernández Teixidó). Però tot i ser només un cas, permet discutir sobre els efectes de tenir alts càrrecs que són funcionaris de carrera i els càrrecs de confiança política.
Sóc de l'opinió que els funcionaris, per moltes crítiques que solen rebre, tenen com a norma general una consideració especial per la unitat/departament en la qual treballen. És clar que poden tenir una opinió negativa de la seva pròpia feina, però el temps dóna aquesta capacitat.
Els grans anàlisis sobre gestió pública destaquen que un bon servei civil de carrera (basat en els principis de mèrit, capacitat per tenir mobilitat horitzontal i vertical en el servei) prevé situacions de corrupció, falsificació documental (enquestes, estadístiques) i permet treballar des de l'eficiència del servei, perquè possibilita modificar equips en funció de la necessitat, no es podria veure algú clarament ineficient per una feina concreta.

L'altre tema és si tots els funcionaris han de tenir aquest estatus, o si a la llarga hem d'equilibrar el funcionari i el funcionari laboral, una figura que sol estar més motivada.

2 comentaris:

David ha dit...

Hi ha un cert consens en què disposar d'uns empleats públics protegits del govern de torn és garantia d'una democràcia ben forta.

El problema penso rau en el sistema de designació i promoció del funcionariat. Es tracta d'un mecanisme en el que hi ha un altíssim cost d'entrada (unes oposicions), passades les quals no hi ha cap tipus d'incentiu a ser competitiu. És més, en el fons la gent s'ho pren com un període de recuperació.

El sistema hauria de ser més flexible alhora que mantingués aquesta relativa isolació de les pressions polítiques de torn. Una possibilitat seria, per exemple, establir un sistema de tenure track, basat en acreditacions. Això permetria reduir el cost inicial i generar un mecanisme de promoció basada en el mèrit.

Reconec que trobar el sistema adequat, però, no és cosa fàcil.

A.Orte ha dit...

Completament d'acord amb tu. Hi ha gent que es pensa que un sistema funcionarial ja és garantia d'èxit del que comentàvem. En els darrers anys s'ha fet servir el concepte "servei civil de carrera", que com el complement del nom diu, està orientat a garantir carreres amb mobilitat horitzontal i verticals. Hi ha molts sistemes per millorar la forma d'avaluar els principis de mèrit, capacitat i eficàcia en la feina, des de la valoració progressiva de Doctorats i cursos d'especialització, passant per anàlisis de "performance".