divendres, 29 de juny de 2007

La noia de la màxima nota

Aquests dies començo a estar molt cansat de que ens ensenyin la foto i entrevistes amb una noia que ha tret la nota de tall més alta de Catalunya després de les PAU... possiblement sigui perquè jo no treia tant bones notes.
El que sí tinc clar és que amb 18 anys, veure't als diaris, teles i ràdios, només pot generar efectes negatius: enveja de companys i companyes, sentir-te massa bo sense haver fet res (perquè les PAU no són res, no ens enganyem). M'agradaria saber quants dels "campions de les PAU" de les darreres edicions són ara els números 1 en la seva feina, potser s'han tornat uns imbècils i no poden treballar a cap lloc en grup. Treure bones notes no garanteix ser una persona fiable al mercat de treball, encara que ajudi. Hem de tenir cervells o persones de fiar?
Provinc d'una tradició en la qual els rànkings són poc rellevants, on crec que és millor valorar les persones pel que són i no pel que una qualificació pugui dir. Potser és això que vegi aquest tipus de notícies amb molt excepticisme. El país no funcionarà gràcies a gent que té 9 de mitjana, sinó als que potser no són tant bons en general i són molt bons fent determinades coses: negociant, pencant, sent bons en la informàtica, en les matemàtiques.

POSITIU: que les PAU segueixen sent un moment interessant per avaluar, encara que sigui de forma estadística, la situació dels nostres estudiants, les deficiències que detecten professors que llegeixen exàmens sense conéixer els alumnes.
NEGATIUS: que es parli molt de les notes mitjanes però no s'aprofiti per criticar el sistema educatiu, que cada cop té PAU més fàcils.
Sobretot, considero molt negatiu que cada cop més els mitjans de comunicació transmeten la idea d'una societat que necessita d'individus que sobresurtin dins la "mediocritat". Valors contraris als que alguns defensem sobre com s'aprèn... dels que ens envolten potser no ens posen nota però és el que ens ensenya de debó.

3 comentaris:

PAU ha dit...

Cada any és notícia la nota més alta.
Potser caldria contextualitzar la criatura en qüestió (nena és substantiu massa frívola per a l'ocasió) per saber els possibles efectes col•laterals en el seu futur.
Crec que en aquest cas, mossa (també m'agrada més) té un coixí prou important i sostenible per batallar en aquesta lid.
On sí que estic d'acord en vostè és observar que cada vegada es premia més el fet extraordinari i cada vegada s’accentua més l’excel.lència. En efecte crec negatiu aquest fenomen ja que a més la cosa canvia quan s’arriba al món professional; aquí és quan la qualitat i l’esforç és molt més de l’equip que el de l’individu i em d’ensenyar als nostres aprenents a que l’excés d’ego és en moltes ocasions més motiu de fracàs personal que no d’èxit. Com l’exemple de Can Barça, hem d’equilibrar forces i deixar de banda favoritismes que només comporten projectes inacabats i somnis frustrats innecessàriament.
Tot i així una felicitació per totes i tots els que gràcies a l’esforç treuen nota. D’altres ni això.

A.Orte ha dit...

Pau, completament d'acord amb vostè...He modificat la paraula nena, que sí que pot tenir una connotació infantil o negativa que tampoc ve al cas. Faltaria més, no és culpa d'ella, que ha tret molt bona nota i difícilment li regalen.Felicitats a tothom, però també als que, per exemple, els han anat molt bé moltes assignatures però baixen la mitjana per un error en una assignatura. No es pot ser bo en tot i aquests valors s'han de cuidar.

David ha dit...

Estic d'acord amb el teu raonament: treure a tots els diaris la persona que ha tret la màxima puntuació pot acabar fent-li més mal que bé.

De tota manera la pobresa educativa ve de lluny. Avui per exemple he escoltat una tertúlia de la ràdio on un conegut editor de la meva edat anava fent extrapolacions dels resultats d'aquest any en comparació a l'anterior, o dels resultats de la prova del català enfront de la prova de castellà. De fet, hi ha una percepció generalitzada de que (a) el nivell d'exigència difereix entre assignatures i (b) solen haver diferències de nivell al llarg del temps.

Si una persona que té un estatus sociocultural gairebé privilegiat fa raonaments d'aquest tipus...què podem esperar d'un noi de divuit anys?