dimarts, 5 de juny de 2007

El descens electoral d'ERC

Sembla que des de que ERC baixa electoralment està de moda trinxar les coalicions d'ERC amb el PSC amb dos arguments, el de la catalanitat (cosa absurda en els fenòmens municipals) i el de la poca visibilitat per estar en un segon plànol.
Sobre el primer argument, l'aposta d'ERC és arriscada, però han tractat de garantir que el govern fos independentista i d'esquerres, alhora. Sembla que alguns prefereixen renunciar a un dels dos eixos i formar govern amb el centre-dreta, potser perquè es comencen a olorar que CiU es buscarà la vida amb el PP en el futur... Aquest escenari en les properes eleccions generals podria beneficiar molt la direcció d'ERC i el PSC, demostraria que CiU, quan té l'oportunitat, pacta amb qui sigui però donant prioritat a la dreta. Aquest pacte, si sumessin majoria, seria un desastre sobretot pel PSOE. Interessant escenari, aquell que enfortiria el tripartit gairebé com a reacció a la dreta espanyolista i el catalanisme del $. Interessant perquè es podria veure aquella tendència dels que defensem que el PSC no és una sucursal del PSOE i que algunes situacions poden enfortir la seva autonomia.

Del segon argument, el de la visibilitat, em temo que ERC pateix el síndrome del partit petit, el mateix que han patit tants partits europeus durant any. Ser visagra d'un govern és complicat. Carretero es pensa que el futur de Catalunya seria molt més optimista pactant amb CiU. Sota el meu punt de vista és d'una lleugera intel·lectual preocupant. Quina garantia té aquest senyor que ERC no quedarà de nou reduïda a la mínima expressió?? Podria donar-se la mateixa situació que en l'actualitat, fins i tot amb més problemes electorals: amb el tripartit podrien esgarrapar vots d'alguns catalanistes de gent que no veu una direcció clara a CiU. Amb CiU molts catalanistes que actualment voten ERC podrien tornar al vot d'abans del 2003, el vot original de la bossa de nous electors que va tenir ERC a començaments de la dècada.

6 comentaris:

David ha dit...

El descens electoral d'ERC era una cosa cantada. L'estratègia d'ERC era fer-se un forat ampli a la política catalana de persones desencantades de la deriva conservadora de Convergència i del sucursalisme del PSC (tot i que pensis el contrari, hi ha àmplies capes de votants que veuen al PSC com un partit sucursalista). L'estratègia tenia el seu sentit en un context en què els dos partits s'havien mantingut a les institucions durant un quart de segle i que estaven tenint un fort desgast degut al desencisament dels electors.

El problema d'ERC fou que va voler tocar moqueta i cotxe oficial massa d'hora. Esperonats pels resultats del 2003, on tenien una de les dues claus de la governabilitat, van decidir entrar en un govern de coalició com el germà mitjà.

La sort que van tenir és que en Maragall estava en fase decadent i els va deixar mantenir un discurs prou diferenciat del de la coalició de govern (fins el punt que demanar el vot en contra d'un projecte de llei promogut pel propi govern). Ara no gaudeixen d'aquesta prerrogativa perquè en Montilla els marca el territori, cosa que fa que acabin sent percebuts com una de les marques blanques del PSC.

El problema de fons és la por que hi ha a governar en minoria, quan hauria de ser el fet més normal del món per normalitat i higiene democràtica. Aquí en canvi es prefereix el govern per majoria absoluta, encara que sigui a costa de repartir parcel·les de poder. Mentre això no canvii, hi ha mala peça al teler.

Phantom Lord ha dit...

Benvolgut A.Orte, de la teva interpretació estic d'acord en poques coses: Que ERC s'estavella, i que si a les pròximes generals guanya el PP, el PSC i socis (ERC -de moment- i ICV) en sortirien enfortits per la nova situació: ja tindrien amb qui fotre-se-les fins al final.
No estic d'acord en la teva visió de l'eix dreta-esquerra. Dius que CIU quan té l'oportunitat dóna preferència a la dreta i al $. I que amb el tripartit, ERC està millor. Precisament, s'ha demostrat ara que ERC no està millor amb l'estratègia actual; va ben perduda. L'únic argument que val és que ERC se l'ha fotut per dur una estratègia no catalanista; és lluny de la seva essència. Per tant, s'està desgastant (com diu en David, es percep quasi com a marca blanca del PSC). Carretero suposa un canvi d'estratègia; tornar al catalanisme, a l'essència d'ERC, i d'aquesta manera poder tornar a recuperar el prestigi. Una altra cosa és si ho aconseguirà ja que en CArod i Cia no deixaran fàcilment les poltrones. És l'opció més lògica. Per tant, de lleugeresa intel.lectual, res de res.
I afegeixo, que pel futur del país (Catalunya) seria positiu que ERC i CIU -els dos partits catalanistes grans- anessin plegats pel que fa avançar en la construcció nacional. Els dos partits haurien de fer esforços per fer "la feina ben feta" i no fotre's a la primera de canto.

Canviant de tema, el PSC és inequívocament una sucursal del PSOE. No pots negar que són el MATEIX partit. És la sucursal catalana, però sucursal. I de fet, de catalanistes en queden ben pocs dins el PSC. El catalanisme és absent del PSC. Actuen en clau espanyola i no en clau catalana. Hi ha una pila de fets (i no paraules) que ho corroboren. L'única manera de deixar de ser sucursal, seria que s'escindissin del PSOE. Però em sembla a mi, que tal i com estan les coses a Can PSC, això no passarà.

En definitiva, la salvació d'ERC passa per canviar els dirigents, i tornar al catalanisme, que de fet, és l'única opció política que aposta pel progrés de Catalunya, i per la llibertat i la justícia del poble català. L'eix dreta-esquerra és esgotat avui dia, i a Catalunya poca gent se n'adona. A més a Catalunya, aquest eix fa més mal que bé, perquè l'únic que fem és política allunyada de la realitat. EL catalanisme és l'important -l'eix catalanisme-espanyolisme-, i el PSC és a la banda "espanyolisme" com el PPC. El PSC s'entesta a parlar de lo bons que són els d'esquerres i lo dolents que són els de dretes, però el que fa realment, darrera de tot el fum, és només jugar a la banda de l'espanyolisme, i com el PP, parla d'Espanya, Espanya, i Espanya. Això no li convé a Catalunya. Salut.

A.Orte ha dit...

David, d'acord un cop més amb el que comentes, sobretot amb la necesitat de governar en minoria.El tema del sucursalisme, no sé si no m'hi explico bé... jo no dic que no existeixi, dic que a vegades vol actuar com si no ho fos (i en ocasions li surt bé, també hi ha casos documentats). El qual demostra que al PSC hi ha corrents espanyolistes i altres més autonomistes, respectem que pot existir.
I tampoc he dit que el tripartit sigui millor per ERC, el meu argument és que com a mínim no està tant clar que sigui pitjor per ells. Tinc els meus dubtes raonables basats en el fet que en període de major proximitat a CiU és quan ERC era més irrelevant.
Això serveix també pel comentari d'en Phantom.lord. De fet la meva tesi doctoral tracta sobre un concepte que anomeno "el fenomen de les franquícies en els partits d'àmbit estatal". Les franquícies al PSOE, a Forza Italia,als Laboristes. El PSC, utilitzant la marca i missatge del PSOE, a vegades presenta productes diferenciats. És com el Mcdonald's, té sempre la marca espanyola del Big Mac, però a vegades treu una hamburguesa que no esperen a Madrid.
ERC hauria d'apropar-se a CiU? repeteixo, potser sí, però tampoc em sembla tant evident que a llarg termini impliqui que es generin més nacionalistes catalans. Hi ha una bossa de persones disposades a votar a un dels dos, no crec que un pacte generés de nous.ERC podria ser que tornés a créixer, però potser no. Construcció nacional?? reitero que ERC té bones intencions en aquest tema, però CiU ha donat mostres al llarg de la història. Mira, CiU va arribar a votar sí al PHN, va pactar amb el PP a Catalunya podent fer altres combinacions, va estar a punt d'acceptar un ministeri en plena fase de majoria absoluta del PP i ara estan començant a negociar una possible aliança post-electoral si Rajoy guanya.
Una dada addicional, defenso les vegades que calgui que CiU rep pressions de l'empresariat català per passar en el futur d'ERC i aliar-se al PP o al PSC. CiU a nivell financer està molt malament, ha perdut un 40% dels seus recursos interns i té molts sous a pagar. El manteniment de les seus del partit es fan amb aportacions privades, legals.

Phantom Lord ha dit...

Benvolgut Andreu (ara he vist el nom al teu perfil...), gràcies per la teva resposta. Si, efectivament dins el PSC hi ha corrents catalanistes, però em temo que n'hi ha pocs. Vaja, conec gent militant del PSC, que són catalans, encara que molt utòpics... Això del federalisme és una alternativa interessant i atractiva en si mateixa; l'ex-president Maragall en parlava, i a mi em motivava la idea, però aquesta idea va desaparèixer durant el seu mandat. I avui, no crec que en Montilla i la seva tropa ho defensin. Sobretot perquè canviar el sistema de CCAA pel federal implica canviar moooltes coses, no només a CAtalunya, sinó també a Espanya. És quelcom que requereix un consens total, i creu-me, els defensors del federalisme a Espanya deuen caber tots en un autobús. Molt maca la idea, però totalment inassolible, o com a mínim, molt menys que la idea d'independència per Catalunya. Però si, reconec que alguns del PSC deuen ser catalanistes, encara que són com pops en un garaig. Algun dia, de tant pixar contra el vent, fotran el camp del PSC.

La situació del PSC a Catalunya, com a sucursal del PSOE, segurament que és quelcom molt particular dins el panorama europeu, o no. D'això tu segur que podries explicar-ne moltes coses ja que has fet una tesi sobre el tema. Però suposo que també hauràs vist que les "hamburgueses sorpresa" que el PSC a vegades presenta, no tenen molt d'èxit al PSOE, i normalment s'aparta els seus ideòlegs a la velocitat de la llum (vegis l'expresident Maragall). Ara que deixa el partit, segurament pugui expressar-se moooolt millor.

En relació al meu desig d'acostament d'ERC a CIU, i viceversa, celebro que vegis que hi ha la possibilitat que sigui positiu. Jo crec que ho seria, encara que no sé si passarà ja que sempre se les foten. Efectivament, hi ha un sector que o vota un o l'altre i ja està, però reconeguem també que hi ha un sector (jo entre ells) que voten o un o l'altre en funció de com van les coses i el nervi catalanista. A vegades falla el catalanisme d'uns i a vegades el dels altres. Però no hi ha dubte que són els dos partits majoritaris del nacionalisme català. I si uns l'espifien, doncs se'ls ha de castigar votant als altres (mentre hi hagi cert marge de maniobra). CIU la va espifiar -tu en cites uns fets reals, i se'n podrien afegir d'altres, com la xorrada de l'Estatut, la qual és compartida també pel PSC, ICV i ERC. Però també cal dir que CIU és el partit que ha fet més per Catalunya pel que fa els processos de construcció nacional, i de moment ERC ha fet poca cosa, per no dir que ha ajudat a recular aquests processos degut al seu suport al PSC i les seves tesis (ei, i no culpo de forma completa al PSC; reconec que l'estratègia d'ERC n'és principalment la culpable).

Respecte la dada addicional que dones, em temo que tens raó. Tot i així, si CIU passa a preferir el PP que ERC, si abandona altre cop la seva ambició nacionalista, serà castigada per una part del seu electorat. On vull arribar a parar, és que si els partits nacionalistes no "fan bé la feina" -treballar per la construcció nacional, amb un clar projecte de país català-, seran sempre condemnats al fracàs i al càstig, i tot això va en contra del progrés del país. Que facin el que vulguin, però si l'espifien, ho notaran a les urnes, i mentrestant el país anirà agonitzant. Com veus, sóc bastant "de la feina ben feta".

Perdona la parrafada, però la meva intenció és intentar enriquir el diàleg que has encetat, per cert, força interessant. Salut!

A.Orte ha dit...

Me n'alegro que d'aquest diàleg que aparentment tenia punts en confrontació hem derivat en un consens absolut.
Certifico cada paraula del teu darrer escrit, phantom.lord (per cert, podries presentar-te breument?). Especialment interessant trobo el teu . La meva teoria sobre el PSC és que ha de seguir apostant per les hamburgueses sorpresa, sobretot per les eleccions catalanes, això li dóna rèdit i genera dubtes al PSOE, també rebuig però tot el que sigui dubtar pot crear situacions d'equilibri com el manifest de Santillana del Mar del 2003,text que em va semblar un encert per part de ZP però que no ha pogut complir.
He estat un gran crític del Montilla candidat,del programa, no pas del Montilla president que em sembla que sap gestionar la "política interna".

Phantom Lord ha dit...

En relació al que comentes, doncs bé, jo vaig votar el PSC algun cop (P.Maragall per exemple) i del que va desprendre’s del primer tripartit i la política de la “realidad social” de l’Ajuntament de Bcn, vaig reaccionar. Malauradament vaig veure que els governs PSC -tripartit a la Gene i a l’Ajuntament de Bcn- actuaven de manera poc honesta amb el meu país. Des d’aleshores que oriento el meu vot cap els partits que no estan lligats a Madrid. En el PSC encara hi queden alguns catalanistes –jo en conec uns quants- però no hi tenen res a fer, i per ignorància o excés d’utopisme, fan el joc al nacionalisme espanyol. Per això et vaig dir que els veig com a utòpics, pixant contra el vent. La idea de l’Espanya plurinacional, plurilingüe, tots agermanats, és més falsa que un bitllet de 15 euros.

La tendència actual del PSC és la del PSOE. Votar PSC és votar PSOE. En si, objectivament, no és dolent votar PSOE fora de Catalunya, però si que ho és a Catalunya, perquè òbviament, el seu centre gravitatori absolut és Espanya. I per mi, la supervivència del poble català no passa per Madrid, sinó per la mateixa Catalunya. Convivint amb Espanya, cada cop ho tenim pitjor els catalans. Ja podem esperar un Estat federal, que aquest no vindrà. Espanya no hi té cap interès. Molt pocs del PSOE estan interessats en un Estat federal. No són majoria. No és només el PP que apreta fort com a partit centralista i altament nacionalista espanyol –ergo anticatalà-, sinó que és des de dins el mateix PSOE que hi ha tendències dominants de centralisme i nacionalisme espanyol. Això es veu d’una hora lluny.

Per mi, el PSC s’ha de separar del PSOE pel bé de Catalunya. Els catalanistes del PSC haurien de recuperar el poder i escindir el partit, i tornar a centrar el seu punt de mira a Catalunya, de forma completa. Però això no crec que passi, i dubto molt que presentin cap altra “hamburguesa sorpresa”. I si miraculosament ho fan, no et preocupis que a Madrid toregen molt bé, i a més tenen l’eficient ribot del Sr Ibarra. De moment, l’última hamburguesa sorpresa del PSC va anar en contra de Catalunya: El conseller Maragall i els nens d’Olot…. I tirant un xic més enrera, des del mateix PSC ens han venut que la literatura castellana escrita des de Catalunya és també catalana. Aquestes hamburgueses són inmenjables benvolgut Andreu, i això no és pas bona senyal: juguen en clau espanyola.
Si hom vol progrés per Catalunya, cal que les seves accions passin per defensar la nació catalana. Políticament, el PSC no és l’ópció per les raons que t’he dit. Jo ja fa un temps que fujo de la utopia del federalisme, per passar a l’acció. Com a català, m’he desacomplexat en les meves actituds quotidianes. Visc amb el centre gravitatori a Catalunya, i Espanya la vull lluny. Actuo en funció del país que vull; vull la llibertat del meu poble que ens porti al progrés del meu poble.
CIU i ERC la caguen contínuament, però són de moment, l’única esperança política per Catalunya.
El que et seguiria explicant ja redundaria amb el que t’he dit anteriorment.
Salut, i perdona que mantingui l’anonimat.