dimarts, 8 de maig de 2007

Segolène i Sarkozy

No cal dir que estic força trist per la victòria de Sarkozy. Bàsicament ho estic perquè no crec que aquesta sigui una dreta moderna, tant europeista com sempre deia Chirac i que tingui un pla d'inclusió social.
França sempre ha apostat per la inclusió social mitjançant la nacionalitat. Tota persona, si s'adscriu a uns valors o bé és originari d'un país que hagi tingut els valors francesos, pot accedir a la seva nacionalitats amb certa facilitat i tenir protecció social del propi estat.
Ara es troben am el problemes dels banlieues i l'únic que proposa Sarkozy és educació en valors i seguretat. És veritablement el que demanen a crits aquestes generacions?? França està en punt mort des de ja fa molts anys. Segueix sent referent intel·lectual a molts països, fins i tot a Argentina hi ha una gran francesament a la universitat, però no tant per les seves aportacions presents.
Europa està donant el salt a l'economia del coneixement i França s'ha instal·lat en la mediocritat,és un més, d'entre totes les iniciatives científiques. Per tant, la diagnosi amb Sarkozy és negre, no incideix en un nou model social (compte, no és una política d'immigració sinó de mobilitat social el que demanen a l'extrarradi) i no creu que l'economia francesa hagi de fer res especial per tornar a estar entre les 3 més dinàmiques d'Europa,que és on hauria de ser-hi.
Respecte a Segolène, he d'admetre que m'ha decebut molt. No he entès que en els darrers mesos, a casa nostra se li hagin donat tantes mostres de suport. Fundacions, centres d'estudi, cicles de conferències del CCCB per comentar què bona era. Malauradament en política el primer que entra és la imatge i la sensació de rigorositat. Començo a creure que tot el suport es basava en el primer aspecte.

2 comentaris:

David ha dit...

Doncs jo sí que li trobo una cosa bona: com a mínim no prové de l'endogàmia de les Grandes Écoles ni de l'ENA.

I sobre la resta del comentari...això ja diu molt de la nostra classe intel·lectual... Crec que algun dia podria parlar de la UPEC i el seu "rector" ;)

Marc Bou i Novensà (Barcelona, Catalunya) ha dit...

No podia estar més d'acord amb el teu anàlisi, sobretot quan incideixes en el fet del què convé és que funcioni l'ascensor social i augmentin les oportunitats laborals dels immigrants o fills d'immigrants. Com diu Giddens, la feina és el millor camí per escapar de la pobresa, sobretot quan qui la pateix és una persona immigrada. Igualment d'acord amb la falta d'empenta de l'economia francesa i de la seva tendència a "viure del passat" (especialment en cercles acadèmics). Alguns analistes diuen que Sarkozy tindrà una presidència tranquila... temps al temps!