dimarts, 17 d’abril de 2007

AMB i Habitants (i)

Porto ja uns quants anys (des de finals del 2004) treballant amb un concepte extret per geògrafs però que encara avui no s'ha treballat massa a casa nostra,segurament perquè té una evolució que no s'atura. Existeix una clara diferenciació entre el concepte juridico-administratiu de l'habitant d'un municipi, basat en el padró, i la vinculació econòmica i sociològica del subjecte amb el municipi.

Els darrers anys la població de Barcelona, principalment entre 25 i 40 anys, ha marxat de la ciutat amb destinació, els municipis de l'Àrea Metropolitana. En alguns casos els motius de canvi és la incipient desconcentració d'activitat productiva en altres municipis (creixement econòmic de Sabadell, Castelldefels, Mataró). En altres casos el canvi ve produït per decisions vinculades amb el preu de l'habitatge.

En el primer cas, i cada cop en més casos, el canvi de municipi no coincideix amb el lloc de residència. Simplement s'aprofita una major proximitat al lloc de treball i una millor qualitat de vida.

En el segon cas es relaciona el que en geografia s'anomena "urban sprawl". Aquest fenomen implica una pendulació de la quotidianitat, que deriva en l'exercici de la feina a la ciutat de Barcelona, l'oci i compres a un altre municipi i es descansa i dorm a un tercer.
La meva pregunta és... si els impostos municipals de Barcelona els paguen bàsicament els residents, per què els que no hi viuen però hi treballen, que fan servir serveis comuns i que també embruten la ciutat, no hi paguen??? Per què l'Ajuntament de Barcelona ha de garantir amb els impostos de 1,6 milions de persones que 2,5 milions de persones que utilitzen el seu terme municipal per viure, comprar, fer oci o treballar sense cap mena de compensació? És evident que hi ha un greu problema entre el concepte jurídico-administratiu d'habitant i el del territoriant, que és el ciutadà que marxa de Barcelona, però no del tot.

Continuarem parlant del tema... en el proper número