dilluns, 23 d’abril de 2007

AMB, habitants i territoriants (ii)


Les conseqüències socials del procés de dispersió de la població al llarg de l'àrea metropolitana van més enllà de la dispersió de tasques quotidianes.
En concret em centraré en dues: en primer lloc, els costos econòmics i socials derivats de la modernització i actualització d'infraestructures, transports i canalitzacions. És evident que moltes de les persones que marxen a municipis de la primera i segona corona ho fan perquè no es poden permetre viure a Barcelona. Doncs bé, marxar fora i treballar a Barcelona obliga a Generalitat i Ajuntaments a millorar la xarxa de Renfe, els transports, els serveis de neteja, asfaltar i pavimentar nous carrers, tenir més policia, etc. Especialment greus són les crítiques als municipis que s'han dedicat a permetre construir àrees residencials amb cases familiars i adosades.

En segon lloc, les repercusions polítiques i socials. Deia Oliver, al seu llibre "Democracy in suburbia" basat en Chicago que quan no es coneix els teus veïns existeixen dificultats per la generació de societats crítiques, amb elevats nivells de capital social i d'interès pels assumptes polítics. En els darrers anys s'han fet uns primers treballs exploratori basat en l'estudi de 6 municipis de la primera i segona corona. En aquells districtes electorals amb major quantitat de nous residents, s'han trobat indicis menor participació electoral en les eleccions municipals i menor grau d'associacionisme. Aquest estudi es podria completar en els propers anys.

Tornem al títol. Quin sentit té que Barcelona expulsi indirectament ciutadans i després pateixi aquests efectes per la manca d'inversió de les infraestructures?
Quin sentit té potenciar el finançament a Barcelona si els mercats de treball, les àrees de centralitat funcional del dia a dia i el transport s'ha de pensar en termes metropolitans?  Per què no hi ha interès polític en retornar a aquella idea i sí en crear altres institucions com són les vegueries i l'Euroregió, també necessàries en lògiques territorials més àmplies?