divendres, 2 de març de 2007

Carpes a les places públiques

He de reconèixer que sóc dels que pensa que, com a norma general, la privatització de l'espai públic genera dinàmiques perverses, com pot ser la temptació dels que manen d'obtenir rèdit econòmic.
Ara bé, com tot, no crec que sigui bo una generalització excessiva ni tampoc la tant habitual crítica fàcil a tot el que sigui relacionat amb l'Ajuntament.
Apareixia ahir a la Vanguàrdia un article de Xavier Mas de Xaxàs al respecte, a la secció "Vivir en", criticant la proliferació d'aquestes carpes d'ús públic o privat que, segons ell, privatitzaven l'ús de l'espai públic limitant-ne la lliure participació. El darrer cas és l'ús de la Plaça Catalunya, primer per una exposició sobre la Regió Metropolitana i després per l'actual fira del llibre en català.

La meva crítica és si realment no estem fent com en altres coses, portant tant al límit un concepte que al final entra en la seva pròpia contradicció:
Privatitzar un espai públic, en termes econòmics, és evitar-ne el seu ús a uns quants. En termes filosòfics és posar-la a disposició d'interessos públics i no a interessos privats.

Ara bé, no tot l'espai públic té un ús "polivalent". No totes les places serveixen per jugar a futbol, ni tots els carrers serveixen per passejar. I en aquest sentit, la plaça Universitat, la plaça de la catedral i la plaça Catalunya són exemples de places que no tenen un ús quotidià. La gent no va a aquestes places a parlar. Poques persones estan a la Plaça Universitat més que per esperar algú que surt del metro. De la Plaça Catalunya millor ni en parlem, i de la catedral tot l'ús que té és el de lloc de pas, mercats d'artesania i turisme. Per tant, per què és dolent que es posin carpes que no impedeixen l'ús habitual de la plaça?
Estem privatitzant l'ús d'aquestes places? En el cas de Plaça Catalunya la meva resposta és no. No estem evitant l'ús de la plaça com a lloc de pas, però en aquest cas s'està donant un ús social al posar una fira del llibre en català d'accés LLIURE!
Des del punt de vista econòmic no s'ha privatitzat cap ús, o com a mínim no s'ha evitat cap ús habitual de la plaça. Des del punt de vista social el valor d'aquesta carpa és inqüestionable: permet que el turisme conegui l'existència del llibre en català, o fins i tot del català com a llengua d'ús social. Permet que la gent faci servir la plaça per quelcom més que per passar-hi entre un cantó i l'altre de la plaça i genera una promoció de la lectura.
Privatització de l'espai públic?? des del punt de vista econòmic, ja es sol privatitzar l'espai públic amb les places d'aparcament al carrer, les festes patronals i fins i tot, si m'apuren, amb el trànsit que produeixen activitats privades com concerts o partits de futbol i que dificulten l'ús que la gent desitja. Des del punt de vista polític, la privatització de l'espai públic no pot dependre mai del disseny i volum en metres quadrats de l'espai, ni de l'ús que l'urbanista o el polític tenia pensat, sinó de quin ús en fa la gent. Sense aquesta consideració qualsevol ús del concepte "privat" queda desvirtuat per la pròpia anàlisi específica.