dimarts, 13 de març de 2007

Barcelona, hub internacional?

Em desperto amb una afirmació d'un dels responsables de CCOO a Catalunya sobre l'aeroport de Barcelona. El senyor, Llorenç de nom, afirma que tota la demanda d'un aeroport amb connexió transoceànica segurament és somiar truïtes. És a dir, afirma que no és realista aconseguir-ho perquè Barcelona no té el poder de Frankfurt o París. I jo em pregunto, potser no té el poder econòmic d'aquests països, però és una ciutat capdavantera en moltes coses vinculades al turisme de masses i al turisme de negocis (grans fires, congressos, una projecció internacional). Convido al senyor de CCOO que pregunti als EUA a qualsevol ciutadà si reconeix Barcelona o Frankfurt com a ciutat on volgués aterrar a Europa, la resposta és clara.
D'aquest tema de l'aeroport de ben segur que parlaré en una altra ocasió, però com a mínim ha de quedar palesa aquesta crítica. Un cop més els senyors del CCOO han perdut una ocasió d'or per ser ambiciosos, de manifestar el seu progressisme. El progressisme no pensa en realisme, pensa en finalitats (no utòpiques). Pensar que una pressió de Catalunya i els seus empresaris serà crear massa expectatives és declarar que no Barcelona no pot arribar a ser aeroportuàriament Frankfurt o París posant-hi els mitjans corresponents. A banda es minusvalora la capacitat de l'aeroport, en el qual sí hi creu la Star Alliance.
Potser el major problema, a l'igual que amb altres temes com el model d'universitat, és que CCOO no té cap aportació diferent o se'n va per la vessant realista-centralista?