dijous, 8 de febrer de 2007

Els nens immigrants de 8 a 12 anys són un grup d’alt risc en desenvolupar conductes alimentàries restrictives

Des de fa ja alguns anys l’opinió pública avisa de les conseqüències de mostrar als nostres mitjans de comunicació contínuament imatges de models considerades excessivament primes, el culte a la imatge i la satisfacció dels resultats d’aquelles persones que s’han operat per poder sentir-se millor amb elles mateixes. Algunes actuacions són negatives. En primer lloc poc quedar una sensació psicològica de rebuig a la pròpia persona i voler arribar a operacions. En segon lloc s’ha percebut en alguns àmbits (per exemple al mercat de treball) que el missatge de l’estètica i els cànons de bellesa ha arribat fins i tot a provocar que algunes persones amb millors qualificacions per algunes feines no han estat contractades. En tercer lloc destaquem les conductes alimentàries restrictives i la seva conseqüència en la salut.

La professora Mònika Jiménez analitza a fons aquesta darrera qüestió. Ho fa en la seva tesi doctoral, anomenada “de l’estereotip adult a la realitat preadolescent: influència de la publicacitat en els trastorns del comportament alimentari en nens i nenes de 8 a 12 anys”, llegida el passat 19 d’octubre al Departament de Periodisme de la Pompeu.

Es tracta d’una tesi doctoral que cerca anar més enllà de l’estudi de les conductes dels adolescents per copiar cànons de bellesa i les conseqüències en forma de disfuncions com la bulímia o l’anorèxia. La professora Jiménez es fixa en un col•lectiu de nens que cada poden tenir una particularitat addicional a la dels nens d’aquí, com són els nens immigrants. Un col•lectiu que, segons l’autora, “tradicionalment s’ha deixat força de banda en els estudis de psiquiatria tradicional, per no considerar-se exactament població de risc”

L’estudi, que ha extret publicitat i programes de diversos mitjans de comunicació com Tv3, k3, TVE, A3TV i T5, i col•lectius de nens i nenes immigrants procedents de moltes cultures de fora d’Europa conclou que “L’obsessió que la majoria dels nens i les nenes immigrants manifesten per adequar-se a l’estereotip occidental; un estereotip que la majoria de les vegades obeeix a una esveltesa desmesurada, gairebé malaltissa, difosa pels mitjans de comunicació i que no té res a veure amb la realitat de la seva genètica. Aquest grup majoritàriament estava integrat per nens i nenes sudamericans i no hem d’oblidar en aquest sentit que la fesomia característica d’aquells països sol tenir una tendència a la curva”. És a dir, des de la societat emetem missatges o eduquem els nens i nenes en missatges que tendeixen a afectar molt més aquells que són consumidors compulsius de televisió en comparació amb els que no ho fan. Però també cal destacar el que es considera un dels aspectes més rellevants, que considera la població immigrant com la que manifesta un risc més elevat de patir trastorns de comportament alimentari, motivat pel que la Mònika considera “quan aquests nens/es arriben aquí, es senten diferents i entren en el que es defineix com a procés d’aculturació, que consisteix en adoptar les característiques socials i culturals del país d’acollida; característiques que en aquest cas, passen també per la voluntat d’adequar el seu físic a aquesta pressió mediàtica, d’una banda i social, de l’altra.”

Ara bé, és cert que els missatges s’interioritzen en les persones o bé la societat està exporten aquests estereotips més enllà? Hi ha alguns exemples clars al respecte. A la Xina, en l’actualitat, algunes noies joves s’estan operant ossos de les cames per tal de créixer entre 4 i 10 centímetres i s’estan extenent en operacions d’arrodoniment dels ulls, uns fets que confirmen que “el model físic occidental ha envaït orient, amb totes les connotacions que aquest cànon comporta. L’estereotip occidental difós pel cinema, la publicitat o la televisió esdevé una metàfora del triomf social d’occident i aquí rau en bona part aquest desig manifestat per moltes noies que acaben renunciant als seus trets racials per adequar-se a un model estètic que simbolitza molt més que un físic més o menys agraciat”.

En conclusió

Com tot estudi que pretén trobar conclusions importants, és necessària una discussió paral•lela. Hem observat que bona part de la diagnosi afecta als valors educatius i estètics de la societat, que es trasllada en un missatge centrat en la superioritat d’Europa i els Estats Units que acaba per trasllar-se al jovent d’arreu del món. Ara bé, podem considerar que hi ha una difícil divisió entre la publicitat orientada a una dieta equilibrada i la publicitat que infundeix a pensar en conductes restrictives. Com ens comenta la doctora Jiménez “ El perill està en reduir el concepte d’alimentació sana a una qüestió d’estètica, de cuidar la figura o, simplement, d’estar prim. Alimentar-se de manera saludable vol dir menjar de tot amb mesura, perquè tots els aliments enriqueixen d’una manera o altra el nostre organisme.

El missatge es distorsiona quan la publicitat associa determinats productes amb l’esveltesa com a proposta única de venda(...)

D’aquesta manera, és molt fàcil que els adolescents per trobar-se en una etapa vital absolutament incerta, se sentin captivats per aquell missatge publicitari i l’interpretin a la seva manera. Aquesta interpretació pot ser absolutament perjudicial per a la seva salut ja que molts d’ells acaben limitant la seva dieta a les barretes hipocalòriques o als productes baixos en calories quan, en realitat, el missatge de l’anunci no era exactament aquest.

En aquest sentit resulta fonamental l’orientació familiar, l’educació des de la infantesa pel que fa a uns hàbits alimentaris saludables”.